(Granollers, Vallès Oriental, 16 maig 1892 – Barcelona, 4 gener 1979)
Fotògraf. Obrí estudi a Granollers el 1914 i, quatre anys després, s’establí a Barcelona.
Assolí un gran prestigi com a retratista, especialment abans de la guerra civil.
També és autor de fotografies de creació, les quals constitueixen un clar testimoni de la plenitud del pictorialisme.
Treballs seus foren publicats a Art de la Llum i a Arte Fotográfico.
(Vilassar de Mar, Maresme, 2 novembre 1892 – Figaró-Montmany, Vallès Oriental, 28 octubre 1954)
Gravador, dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i s’especialitzà en el gravat.
Gravà moltes vistes de Barcelona i també de Palma de Mallorca.
Una planxa, feta en colors, de Santa Maria del Mar, és considerada com la primera d’aquest tipus a Espanya.
(Morella, Ports, 16 agost 1892 – Madrid, 31 octubre 1973)
Enginyer. Estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències.
Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 dirigí la instal·lació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans.
El 1930 es llicencià en enginyeria de telecomunicacions.
Ha escrit llibres de text, alguns en català.
(Igualada, Anoia, 15 maig 1837 – Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 3 juny 1892)
Dibuixant projectista. Féu tot tipus de models per estampar en seda i teixit, i projecta estores de gran qualitat.
Tingué molt èxit amb el retrat que féu de la reina Isabel II de Borbó, teixit amb seda.
Fou president del Col·legi Major de la Seda.
(Barcelona, 7 desembre 1892 – 23 març 1986)
Zoòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Josep i de Salvador. Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural.
Especialista en rèptils i amfibis, és autor dels treballs Les serps de Catalunya (1917) i Les tortugues de Catalunya (1919). En un altre camp publicà Resum de fundició de ferro (1918) i Soldadura elèctrica (1918).
Fou el pare de l’ornitòleg Salvador Maluquer i Maluquer.
(Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940)
Pintor i pedagog. Format en institucions privades d’ensenyament d’art, entre les quals la d’Alexandre Galí.
Després d’una estada a París s’establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l’escola d’Olot.
Amb l’escultor Joan Rebull dirigí més tard una escola d’art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona.
El 1939 s’exilià a Colòmbia.
(Barcelona, 1 agost 1892 – 6 gener 1960)
Enginyer. Fill de Josep Maria Lasarte i de Carme Karr .
Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials, a la Universitat Nova de la Mancomunitat de Catalunya, a l’Escola del Treball i a la Superior d’Agricultura. Perdé els seus càrrecs el 1923, amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera.
S’especialitzà en electricitat i luminotècnia. Dirigí els serveis elèctrics de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
(Barcelona, 1892 – 1974)
Pintor i restaurador d’obres d’art. Es formà a Llotja i amplià els seus coneixements com a restaurador a Itàlia i a França.
És autor d’aquarel·les inspirades en els paisatges de Mallorca i de la Costa Brava, però, sobretot, ha destacat com a restaurador.
Fou nomenat director dels tallers de restauració de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimoni Nacional i professor de la seva especialitat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Restaurà dos quadres del Greco que hi ha al Cau Ferrat de Sitges, una bona part dels murals de Josep Maria Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya de San Antonio de la Florida.
(Lleida, 16 febrer 1892 – Madrid, 8 maig 1976)
Filòleg i gramàtic. Pertanyé al grup d’educadors de l’Institut-Escola de Madrid. Col·laborà amb Menéndez Pidal en el Centro de Estudios Históricos.
És autor d’importants treballs sobre fonètica, sintaxi i lexicografia i ha fer valuoses edicions crítiques d’autors clàssics espanyols i catalans.
Membre de la Real Academia Española (1961) i membre corresponent de l’IEC.
Obres destacades: Diccionario de sinónimos, un estudi del parlar lleidatà, aparegut a Miscel·lània Alcover, 1932; Curso superior de sintaxis española (1943), Elementos de fonética general (1950), Tesoro lexicográfico 1492-1627 (volum 1, 1960), Estudios de lenguaje infantil (1974).
(Manresa, Bages, 1892 – Barcelona, 12 gener 1970)
Operador i director cinematogràfic.
Fou un dels capdavanters del documental, amb Festa de sardanes al Parc Güell (1907), Els successos de Barcelona (1909), La pesca a les costes barcelonines i Biografía y muerte de Joselito (1919).
Col·laborà en altres films com a director de fotografia i dirigí sainets.
