(Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista.
També fou bon il·lustrador.
(Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista.
També fou bon il·lustrador.
(Marsella, França, 1888 – el Marne, França, 1914)
Atleta especialitzat en curses de fons. Va morir al front del Marne durant la Primera Guerra Mundial.
A la seva memòria es disputa a Barcelona des del 1920 el gran premi de cursa de fons Jean Bouin.
(València, 1888 – 1957)
Pintor. Sobresortí com a retratista.
(València, 1888 – 1912)
Cantatriu. Es presentà al Teatre Principal de València en 1901 i al Liceu de Barcelona en 1904.
Actuà a València i a Madrid, amb l’òpera Hamlet, amb el famós cantant italià Titta Rufo.
(Ripoll, Ripollès, 1836 – 1888)
Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria.
Galceran (Mataró, Maresme, segle XVI) Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).
Antoni Galceran (Catalunya, segle XIX – 1888) Actor dramàtic notable.
Carles Galceran (Barcelona, 1858 – segle XIX) Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.
Josep Galceran (Catalunya, segle XIX) Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.
(Pals, Baix Empordà, 3 juliol 1888 – 30 gener 1979)
Músic i compositor. Autor de més d’un centenar de sardanes, entre les quals destaquen Primavera, Cançó d’infants, Somriure d’enamorada, Romiatge, Mar blavosa, etc, a més de ballables i música sacra.
(Palma de Mallorca, 15 gener 1810 – Barcelona, 16 juny 1888)
Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina, al País Basc. Posteriorment col·laborà amb O’Donnell i s’uní en la revolta contra Espartero (1843). Fou diputat per Mallorca (1843) i senador (1853).
Ocupà la capitania general de Burgos, de les Balears (1847-54), Puerto Rico, Aragó i Catalunya (1863-64 i 1865-66). Després de la Revolució de setembre de 1868 fou president de la secció de guerra i de marina del Consell d’Estat, fins al 1872.
Fou el primer marquès de la Sénia.
Fou el pare de Nicolau i de Josep Cotoner i Allendesalazar.
(València, 1888 – Barcelona, 1967)
Editor i escriptor en castellà. Visqué a València i a Madrid, on posà en pràctica la política de Blasco i Ibáñez i dels grups republicans. Fundà l’editorial Cervantes i tendí cap al valencianisme polític.
El 1920 s’instal·là a Barcelona, on traslladà l’editorial. És considerat l’inspirador de la festa de la Diada del Llibre (1923).
Publicà Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912), El fascismo (1922), etc.
(Barcelona, 1888 – 1966)
Pintor. Es dedicà a l’escenografia. Fou deixeble de Soler i Rovirosa.
Treballà per a teatres de Barcelona i de Madrid, entre ells el Liceu i el Real.