(València, 19 març 1888 – Bolonya, Itàlia, 1962)
Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu de Barcelona Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d’Àngel Guimerà i música de D’Albert.
S’especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València.
(València, 1888 – 1913)
Centre d’ensenyament. Creat com a continuació de l’Escola de Comerç fundada el 1883.
Seguint els passos del moviment feminista, començà a prendre cos durant el període revolucionari (1868-74).
Aquesta institució, d’acord amb les directius de la Institución Libre de Enseñanza, donava cursos de cultura general, idiomes, comerç, belles arts, etc.
(València, 13 novembre 1888 – 29 juliol 1972)
Dramaturg i poeta. Un dels fundadors de “Nostra Novel·la” (1930).
Destacat autor de sainets, va ésser redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” (1914-19), on va publicar narracions breus.
(València, 1839 – Paterna, Horta, 1888)
Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres).
El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i membre de l’École de Gravure de París.
La seva producció fou abundant.
(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)
Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.
Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).
(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)
Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).
Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.
Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.
(Barcelona, 1888 – 1931)
Companyia. Creada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia del Grau de Castelló a Onda i la seva branca de Vila-real al Grau de Borriana. Fou inaugurada entre el 1888 i el 1907.
A partir de l’any 1931 l’estat se’n féu càrrec. Fou clausurada definitivament el 1963.
(Cullera, Ribera Baixa, 6 abril 1888 – 15 desembre 1962)
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell.
Viatjà a París i a Roma i després s’establí a Cullera.
Conreà el paisatge, d’estil realista i coloració brillant.
(Alacant, 17 juliol 1888 – 21 setembre 1965)
Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, moltes d’elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932).
També publicà més d’una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).
Dades dels Països Catalans 