Arxiu d'etiquetes: 1888

Llàcer i Rodrigo, Maria

(València, 19 març 1888 – Bolonya, Itàlia, 1962)

Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu de Barcelona Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d’Àngel Guimerà i música de D’Albert.

S’especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València.

Institució per a l’Ensenyament de la Dona

(València, 1888 – 1913)

Centre d’ensenyament. Creat com a continuació de l’Escola de Comerç fundada el 1883.

Seguint els passos del moviment feminista, començà a prendre cos durant el període revolucionari (1868-74).

Aquesta institució, d’acord amb les directius de la Institución Libre de Enseñanza, donava cursos de cultura general, idiomes, comerç, belles arts, etc.

Hernández i Casajuana, Faust

(València, 13 novembre 1888 – 29 juliol 1972)

Dramaturg i poeta. Un dels fundadors de “Nostra Novel·la” (1930).

Destacat autor de sainets, va ésser redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” (1914-19), on va publicar narracions breus.

Giménez i Blat, Leopold

(València, 1888 – 1962)

Autor teatral. Entre el 1919 i el 1936 escriví, entre altres obres, El roser, La tornada de l’orfeó, De soldat a general, La mateixa sang, etc, que foren estrenades a València i a Barcelona.

Franch i Mira, Ricard

(València, 1839 – Paterna, Horta, 1888)

Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres).

El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i membre de l’École de Gravure de París.

La seva producció fou abundant.

Forteza i Pinya, Miquel

(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)

Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.

Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).

Fons i Jofre de Villegas, Bartomeu

(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)

Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).

Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.

Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.

Ferrocarril d’Onda al Grau de Castelló

(Barcelona, 1888 – 1931)

Companyia. Creada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia del Grau de Castelló a Onda i la seva branca de Vila-real al Grau de Borriana. Fou inaugurada entre el 1888 i el 1907.

A partir de l’any 1931 l’estat se’n féu càrrec. Fou clausurada definitivament el 1963.

Ferrer i Cabrera, Emili

(Cullera, Ribera Baixa, 6 abril 1888 – 15 desembre 1962)

Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell.

Viatjà a París i a Roma i després s’establí a Cullera.

Conreà el paisatge, d’estil realista i coloració brillant.

Ferrándiz i Torremocha, Josep

(Alacant, 17 juliol 1888 – 21 setembre 1965)

Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, moltes d’elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932).

També publicà més d’una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).