Arxiu d'etiquetes: 1886

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Garriga i Llastanós, Josep

3 Respostes

(Vic, Osona, 1800 – Barcelona, 1877)

Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències.

Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits.

El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX) i Joan Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX – 19 novembre 1886), amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.

Garí i Gimeno, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1 febrer 1886 – 11 febrer 1965)

Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas.

Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito.

Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).

Garganta i Calbó, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 maig 1886 – 21 desembre 1973)

Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l’Associació d’Amics de la Música.

Fou professor de l’Escola pianística Blanca Selva i al Conservatori Superior del Liceu.

Obtingué èxits remarcables com a solista.

Forn i Talló, Josep

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 10 març 1886 – Òdena, Anoia, 18 agost 1936)

Escriptor i eclesiàstic. Traduí la Imitació de Crist, de Kempis, i diverses obres d’escriptors catòlics moderns.

Escriví, en col·laboració amb mossèn Fitó, el llibre Dijous i Divendres Sants (1917).

Fou assassinat per un grup de milicians al començament de la guerra civil.

Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Catalunya, 1881 – 1886)

Societat. Creada per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona, havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.

Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona; en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia. Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884.

A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp; poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1886).

Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Catalunya, 1878 – 1886)

Societat dirigida per Francesc Gumà i Ferran, per tal de construir i explotar la línia de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, inaugurada fins a Vilanova el 1881 i que el 1883 arribà a Valls i a Picamoixons, estació d’enllaç amb la línia Tarragona – Reus – Lleida (entrà en servei el 1885).

El 1887 hom uní aquesta línia amb la de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, i aquell mateix any es fusionaren ambdues empreses.

El 1881 adquirí la branca de Saragossa a la Puebla de Híjar, propietat de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a la Mediterrània, i poc després obtingué la concessió de la línia directa Madrid – Molina de Aragón – Calamocha – Montalbà – Casp, que l’any 1882 cedí a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona.

Demanà seguidament la concessió de la línia Saragossa a Barcelona per Casp.

Faraudo i Condemines, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juny 1823 – 2 maig 1886)

Metge i col·leccionista. Fou catedràtic d’anatomia aplicada a les arts a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Publicà diversos treballs de la seva especialitat, fou membre de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia i un dels fundadors de l’Associació Artística Arqueològica.

Reuní una important col·lecció d’estampes i gravats, actualment als museus municipals d’Art de Barcelona.

España Regional, La

1 Resposta

(Barcelona, 9 març 1886 – 1893)

Revista mensual en castellà.

Era el portaveu de la facció més dretana dels defensors del Memorial de Greuges (Francesc Romaní i Puigdengolas, que en fou director, Eusebi Güell, Josep Pella i Forgas, etc.).

Edèn Concert

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1886 – 1989)

Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell.

Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del segle XX hi actuaren les millors atraccions de l’època.

El 1935 funcionà com a cinema fins al 1987 en que tornà a ser music-hall, però el 1989 es declarà en fallida i tancà.