Arxiu d'etiquetes: 1886

Sayrach i Carreras, Manuel

2 Respostes

(Sants, Barcelona, 10 gener 1886 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 22 gener 1937)

Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l’estil gaudinià.

Construí, entre d’altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot.

Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de la llum, dels quals escriví només Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l’íntim amic (1920).

Fou el pare de Miquel Àngel i Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers.

Pujol i Villarrubí, Emili

(la Granadella, Garrigues, 7 abril 1886 – Barcelona, 15 novembre 1980)

(o Vilarrubí) Compositor, guitarrista i musicòleg. Deixeble de Francesc Tàrrega, dugué a terme una gran carrera de concertista internacional.

Fou un dels millors intèrprets mundials de guitarra; també revalorà la viola de mà, i realitzà nombroses transcripcions del repertori d’aquest instrument, del qual fou professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i de guitarra al Conservatori Nacional de Lisboa i a l’Academia Musicale Chigiana de Siena.

Fou autor, entre altres obres, de Tres estudis per a guitarra (1946), Impromptu, Exercices en forme d’études, Pequeña romanza, etc.

Com a musicòleg, edità diversos treballs: Bibliothèque de musiqe ancienne et moderne pour guitare (1926), Escuela razonada de la guitarra, en cinc volums (1932-33), Los seis libros del Delphin… de L. de Narváez (1945), Tres libros de música en cifra para vihuela, de A. de Mudarra (1949), Colección de obras para guitarra sola o para dos guitarras (1950) i Silva de sirenas de E. Valderrábano (1957).

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Gorchs i Casadevall, Tomàs

1 Resposta

(Barcelona, 1811 – 1886)

Impressor, llibreter i editor. Fou l’impressor oficial de la universitat de Barcelona.

S’especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona.

Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve.

González i Juan, Pere

1 Resposta

(Andratx, Mallorca, 27 febrer 1886 – Barcelona, 6 desembre 1955)

Farmacèutic. Des del 1903 residí a Barcelona.

Col·laborador, des del 1907, de R. Turró al Laboratori Microbiològic del Parc, al qual succeí en la direcció (1927-39).

A la primera reunió de la Societat de Biologia de Barcelona, presentà (1913) una comunicació, juntament amb el doctor Turró, sobre Antianafilàxia en l’anafilàxia inversa.

Destacà per les seves investigacions bacteriològiques. Publicà un bon nombre dels seus treballs.

Gimnàstic de Tarragona, Club

3 Respostes

(Tarragona, 1 març 1886 – )

Entitat esportiva. Creada per a la pràctica de la gimnàstica.

El 1914 se’n va crear la secció de futbol, el primer equip de la qual, popularment conegut amb el nom de Nàstic, va jugar en la primera divisió del futbol espanyol dels anys 1947-50 i la temporada 2006-07. Després ha estat habitualment en la segona i tercera divisió.

Els jugadors vesteixen samarreta vermella i pantalons blancs.

Enllaç web: Gimnàstic de Tarragona

Garriga i Llastanós, Josep

3 Respostes

(Vic, Osona, 1800 – Barcelona, 1877)

Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències.

Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits.

El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX) i Joan Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX – 19 novembre 1886), amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.

Garí i Gimeno, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1 febrer 1886 – 11 febrer 1965)

Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas.

Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito.

Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).

Garganta i Calbó, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 maig 1886 – 21 desembre 1973)

Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l’Associació d’Amics de la Música.

Fou professor de l’Escola pianística Blanca Selva i al Conservatori Superior del Liceu.

Obtingué èxits remarcables com a solista.

Forn i Talló, Josep

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 10 març 1886 – Òdena, Anoia, 18 agost 1936)

Escriptor i eclesiàstic. Traduí la Imitació de Crist, de Kempis, i diverses obres d’escriptors catòlics moderns.

Escriví, en col·laboració amb mossèn Fitó, el llibre Dijous i Divendres Sants (1917).

Fou assassinat per un grup de milicians al començament de la guerra civil.