Arxiu d'etiquetes: 1883

Recasens i Mercadé, Josep

(Reus, Baix Camp, 15 març 1883 – 6 setembre 1954)

Polític socialista. Germà d’Eduard i de Francesc.

El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català.

Col·laborà en la fundació, el 1923, de “Justícia Social” i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió d’aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33.

Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme, per més que n’intentés una sistematització divulgadora.

El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.

Nadal i Ferrer, Joaquim Maria de

(Barcelona, 9 agost 1883 – 13 abril 1972)

Escriptor i polític. Fou redactor del “Diario de Barcelona” i fundador de la Juventud Monárquica, de la qual fou elegit president (1913).

El 1918 fou un dels impulsors de la Federació Monàrquica Autonomista, molt propera a les posicions polítiques de la Lliga Regionalista, a la qual acabà adherint-se després de la mort de Maura. Regidor de Barcelona l’any 1921, fou tinent d’alcalde de cultura.

Fou secretari polític de Francesc Cambó del 1930 al 1936, diputat a les corts espanyoles i president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

L’any 1952 fou nomenat cronista oficial de Barcelona.

És autor de Per les terres de Crist (1926), La inquietud oriental (1942), Mi calle Fernando (1943), Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944), Seis años con don Francisco Cambó (1957) i Memòries. Vuitanta anys de sinceritats i de silencis (1965).

Maluquer i Nicolau, Josep

(Barcelona, 7 maig 1883 – 30 maig 1960)

Enginyer i biòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Salvador.

Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d’Història Natural. Director general de CAMPSA (1931). Durant la guerra civil fou director general d’Indústria.

Féu importants estudis oceanogràfics. Publicà Contribució a al fauna malacològica de Catalunya (1906-12), Zur Frage dar Teerverwertung (1909), Amfineures de Catalunya (1915), Oceanografia (1916), Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya (1917), Piscicultura (1919) i, també, En las filas alemanas (1914-15), sobre la Primera Guerra Mundial.

Fou el pare de Joan Maluquer i Wahl.

Garcia i Oliver, Josep

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1 setembre 1834 – 27 setembre 1883)

Polític i economista. Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès (1854).

Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, per això, fou un dels promotors de la Caixa d’Estalvis d’aquesta ciutat (1863), de la qual fou secretari, i hi fundà la Biblioteca Popular (1866).

Participà en la revolta del 1869. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts per Mataró (1881-83).

Gambús i Ballvé, Francesc Xavier

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 22 agost 1883 – Auish, Gascunya, França, 1970)

Periodista i polític. Col·laborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de “Lo Somatent” (1901-03) i després va fundar i dirigir “Pàtria Nova” (1905).

El 1906 anà a Barcelona i passà a treballar com a redactor d’“El Poble Català” (1906-13) i dirigí “El Gall” (1912-13). Posteriorment, però, s’uní al lerrouxisme i treballà a “El Progreso”.

Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona (1919-22). Durant la II República milità en el partit de Manuel Azaña. El 1936 col·laborà a “Fructidor”, òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya.

Publicà la novel·la Ànimes Primitives (1910).

Gai Saber, Lo

36 Respostes

(Barcelona, 1 març 1868 – 20 maig 1883)

(ort ant: Lo Gay Saber) Revista literària. Fundada per Francesc Pelagi Briz.

El tema central de la qual era la defensa de la unitat de la llengua arreu de les terres catalanes i representà un esforç seriós en el context de la Renaixença.

La Revolució de Setembre de 1869 aconsellà la suspensió voluntària del periòdic i deixà de sortir el 10 de novembre de 1869. Se’n reprengué la publicació l’1 de gener de 1878, incrementant-ne la part literària.

Suspesa per dificultats econòmiques el 15 de setembre de 1882, tornà a sortir com a mensual l’1 de febrer de 1883 fins al seu darrer número.

Gaceta de Cataluña

3 Respostes

(Barcelona, 1 agost 1878 – 31 octubre 1883)

Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias.

Polemitzà amb el “Diari Català” pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d’atacar el principi d’unitat nacional.

Fontanals i Sala, Alfred

Deixa un comentari

(Barcelona, 1883 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944)

Director i productor cinematogràfic.

Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració).

El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L’herencia del diable.

En tots els films la direcció i la fotografia anava a càrrec d’ambdós socis.

Ferrocarril d’Olot a Girona, Companyia del

Deixa un comentari

(Catalunya, 1883 – 1963)

Societat. Creada per a construir i explotar la línia d’Olot a Girona, obtinguda per Domènec Puigoriol.

Cedí els seus drets a The Olot and Gerona Railways Co Ltd; el 1909 tornà, però, a recuperar-los. Fou inaugurada entre el 1895 i el 1911.

El 1963 va ésser absorbida per la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1969.

Farran i Mayoral, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 29 març 1883 – 7 març 1955)

Assagista. De formació autodidàctica, fou professor de l’Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.

Seguí l’esperit i el gust de Xènius i col·laborà de “La Veu de Catalunya” i “La Revista”, entre d’altres. Defensà l’europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l’humanisme clàssic.

De la seva obra, desigual, cal destacar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935).

Traduí al català Plató, Shakespeare, Swift i Flaubert, entre d’altres.