(Barcelona, 9 octubre 1879 – març 1949)
Actor. Destacà als papers còmics. Treballà especialment als teatres Romea i Novetats.
Galceran i Calbetó, Avel·lí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1879
Ferreras i Llorens, Josep Oriol
(Barcelona, 1810 – 1879)
Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.
Ferran i Andrés, August
(Palma de Mallorca, 1814 – l’Havana, Cuba, 1879)
Escultor. Possiblement fill d’Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny.
Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d’aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina.
Vers el 1838, i després d’una estada a París, s’instal·là a Cuba. Fou professor a l’Escola de Belles Arts de l’Havana durant molt de temps.
Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois.
Cós i Duran, Joan
(Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)
Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s’exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb els pretendents Carles VI i Carles VII.
Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.
Castellví i Pallarès, Francesc
(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)
Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.
Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.
Bonal, Agustí
(Figueres, Alt Empordà, 1879 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)
Director d’orquestra i professor de violí.
Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical.
Ballescà, Jaume
(Catalunya ?, segle XIX – Londres, Anglaterra, 1879)
Cantant. Fou un baix ben estimat per les seves remarcables actuacions als teatres d’òpera de diversos països.
Asènsio d’Alcàntara, Joaquim
(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)
Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.
A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.
Gibert i Serra, Vicenç Maria
(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)
Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.
Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.
Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.
També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).
Gazeta de Barcelona
(Barcelona, 28 maig 1641 – 1879)
Periòdic setmanal en castellà, considerada la primera publicació periòdica de la península Ibèrica. Publicat per Jaume Romeu, ha tingut títols diversos. La publicació s’interrompé el 1714.
El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor, que la titulà “Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona”.
Des del 1750 es titulà novament “Gazeta”. Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors.
Al començament del segle XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre’s amb motiu de la guerra del Francès.
A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de “Gaceta de Barcelona” (del 1853 al 1879).
Dades dels Països Catalans 