(València, 1815 – 1879)
Industrial impressor. Estudià filosofia i lletres a València.
Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869.
En col·laboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família.
Fou el pare de Frederic Domènech i Cervera.
(Illa, Rosselló, 1879 – 1952)
Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi.
Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet.
Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d’Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó Delonca, Un village
(Cocentaina, Comtat, 16 agost 1812 – Alacant, 23 setembre 1879)
Compositor. Germà de Miquel. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant.
Escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano.
(Er, Alta Cerdanya, 14 octubre 1791 – 27 maig 1879)
Escriptor i eclesiàstic. Rector de diverses parròquies del Rosselló, del Conflent i de l’Alta Cerdanya.
Del 1825 al 1832 fou almoiner dels exèrcits carlins durant la guerra dels Malcontents.
Publicà, en català, una Noticia històrica de la imatge de Nostra Senyora d’Er (Perpinyà, 1850).
(València, 1879 – )
(…Joaquín Rodrigo) Institució. Fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou reconegut com a centre oficial d’ensenyament el 1917, i fou convertit en superior el 1968.
N’han estat els directors més representatius Salvador Giner i Vidal (des del 1894) i Manuel Palau i Boix (des del 1951).
(Sóller, Mallorca, 10 abril 1879 – 16 desembre 1933)
Eclesiàstic. Fou bisbe titular d’Andrapa.
Posteriorment ocupà l’auxiliaria de la seu de Toledo (1921).
L’any següent fou consagrat bisbe d’Osca.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1879 a Josep Eugeni Moré i de la Bastida.
(Girona, 1832 – 1879)
Pintor. Mostra preferència per les natures mortes i els temes florals.
(Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)
Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa.
Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'”Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).
(València, 1822 – 1879)
Financer. Col·laborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868. Havia militat al partit progressista.
Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol.
Dades dels Països Catalans 