(Castella ?, 1879 – Madrid ?, 1962)
Militar franquista. Capità general de les Balears (1939-41) i de Catalunya (1941-42).
Kindelán y Duany, Alfredo
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1879
Güell i López -germans/nes-
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
Galceran i Calbetó, Avel·lí
Ferreras i Llorens, Josep Oriol
(Barcelona, 1810 – 1879)
Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.
Ferran i Andrés, August
(Palma de Mallorca, 1814 – l’Havana, Cuba, 1879)
Escultor. Possiblement fill d’Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny.
Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d’aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina.
Vers el 1838, i després d’una estada a París, s’instal·là a Cuba. Fou professor a l’Escola de Belles Arts de l’Havana durant molt de temps.
Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois.
Cós i Duran, Joan
(Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)
Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s’exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb els pretendents Carles VI i Carles VII.
Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.
Castellví i Pallarès, Francesc
(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)
Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.
Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.
Bonal, Agustí
(Figueres, Alt Empordà, 1879 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)
Director d’orquestra i professor de violí.
Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical.
Ballescà, Jaume
(Catalunya ?, segle XIX – Londres, Anglaterra, 1879)
Cantant. Fou un baix ben estimat per les seves remarcables actuacions als teatres d’òpera de diversos països.
Asènsio d’Alcàntara, Joaquim
(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)
Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.
A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.
