(Barcelona, 1810 – 1879)
Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.
(Barcelona, 1810 – 1879)
Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.
(Palma de Mallorca, 1814 – l’Havana, Cuba, 1879)
Escultor. Possiblement fill d’Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny.
Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d’aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina.
Vers el 1838, i després d’una estada a París, s’instal·là a Cuba. Fou professor a l’Escola de Belles Arts de l’Havana durant molt de temps.
Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois.
(Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)
Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s’exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb els pretendents Carles VI i Carles VII.
Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.
(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)
Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.
Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.
(Figueres, Alt Empordà, 1879 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)
Director d’orquestra i professor de violí.
Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical.
(Catalunya ?, segle XIX – Londres, Anglaterra, 1879)
Cantant. Fou un baix ben estimat per les seves remarcables actuacions als teatres d’òpera de diversos països.
(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)
Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.
A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.
(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)
Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.
Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.
Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.
Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.
(Barcelona, 1879 – 1952)
Escultor. Es formà a l’Escola de Llotja amb Josep Reynés i treballà amb escultors, com Josep Llimona i Agustí Querol, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París.
Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant set plantes. Concorregué a diverses exposicions i fou premiat a les Internacionals de Barcelona dels anys 1906, 1907 (amb Treball) i 1929.
Afeccionat a la música, deixa diversos retrats de cantants i músics: Hipòlit Lázaro, Francesc Costa. També féu un retrat de Joaquim Mir, amic seu, i per al qual féu obres.
Practicà també la pintura i el cartellisme.
(Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)
Baríton i director d’orquestra. Entre altres obres líriques catalanes, dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra (1926) i La legió d’honor (1930), de Rafael Martínez i Valls.
També féu actuacions a l’estranger.