Arxiu d'etiquetes: 1871

Mercè i de Fondevila -germans-

Aleix Mercè i de Fondevila  (Lleida, 5 gener 1805 – 1871)  Músic. Format a l’escolania de la catedral de Lleida, fou organista de l’església de Sant Joan d’aquesta ciutat. El 1828 anà a Madrid, on fou ordenat sacerdot. Perdé les oposicions a mestre de capella de la Real Capilla de Madrid -que guanyà Francesc Andreví-. Ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Lleida (1832-71), i escriví unes quatre-centes obres religioses, entre les quals destaca un Miserere. Publicà la revista musical “La Lira Sacro Hispana”.

Antoni Mercè i de Fondevila   (Lleida, vers 1810 – 1876)  Compositor. Autor d’una Missa per a gran orquestra, d’un Stabat Mater, d’una Salve i d’altres peces religioses d’un estil influït per l’òpera italiana, que assoliren una gran difusió. També escriví peces per a piano. El 1865 inicià la “Biblioteca Musical Religiosa”, col·lecció on edità diverses obres seves.

Maymó i Llimona, Marià

(Barcelona, 24 novembre 1818 – 19 abril 1871)

Científic. D’origen humil -el seu pare era espardenyer-, estudià a Barcelona.

Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí (1843-45), i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques.

Escriví una Guía dels industrials (1858) i un Manual de mecánica aplicada (1872), que tingué quatre edicions.

Lucha, La -Girona-

(Girona, 4 juliol 1871 – 31 desembre 1910)

Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina.

Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin “La Nueva Lucha” de l’1 de gener de 1887 al 29 de juny de 1890.

Junyent i Rovira, Miquel

Deixa un comentari

(Piera, Anoia, 21 desembre 1871 – Barcelona, 16 agost 1936)

Advocat i polític. Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’“El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador.

S’adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu.

Joarizti i Lasarte, Adolf

1 Resposta

(Barcelona, 2 febrer 1835 – 16 octubre 1871)

Polític i escriptor. Fou redactor dels diaris “La Corona de Aragón”, de Barcelona, i de “La Discusión”, de Madrid, on anà a residir.

Participà en la revolta del Cuartel de San Gil (1866) i en la Revolució de Setembre (1868) i fundà el diari “La Igualdad”.

Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa (1869) i es destacà en la revolució federalista (1869). Després d’un breu exili fou novament diputat (per Terrassa, 1870).

Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas (1861) i un Viaje dramático alrededor del mundo (1864).

Fou germà de Miquel i de Júlia.

Huguet i Serratacó, Emili

2 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 17 agost 1871 – Rabat, Marroc, 21 gener 1951)

Geògraf, botànic i edafòleg. Conegut també per Huguet del Villar.

Viatjà per l’Amèrica llatina durant la seva joventut i l’any 1907 fou editada la seva Geografía general, que representà la introducció de les noves tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya, i també de la nova terminologia.

El 1923 fou nomenat per la Mancomunitat de Catalunya regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1936 deixà el país i s’establí al Marroc.

Cal esmentar, entre les seves obres, un manual de Geobotánica, Los suelos de la Península Luso-Ibérica i Types de sol de l’Afrique du Nord.

Guanter i Casadevall, Pau

1 Resposta

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 setembre 1871 – Calella, Maresme, 10 abril 1944)

Compositor de sardanes. Fou deixeble d’Antoni Agramont.

En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra.

Garriga i Massó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1871 – 29 març 1956)

Polític i advocat. Un dels delegats d’Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa. Fou membre de la Lliga Regionalista i col·laborà després amb el Partit Democràtic de Canalejas.

Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat. Representà a corts el districte de la Seu d’Urgell i el de Barcelona. La Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País l’elegí per al senat fins al 1923.

Col·laborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”.

Garcia i Escarré, Francesc

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 15 agost 1871 – Barcelona, 19 abril 1954)

Pintor i decorador. Estudià a Barcelona i a Madrid. Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894.

La seva obra, composta principalment de quadres de gènere i paisatges de tonalitats molt delicades, fou premiada en exposicions internacionals (Bodapest i Filadèlfia).

Fou, també, decorador d’interiors, i el 1909 restaurà la sala d’espectacles del Liceu.

Fuset i Tubià, Josep

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa, 16 març 1871 – Barcelona, 18 març 1952)

Naturalista. Doctor en ciències naturals, va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic de Palma de Mallorca (1900-13) i de biologia a la Universitat de Barcelona (1913-41).

Fou elegit regidor de Palma de Mallorca el 1904 i nomenat alcalde accidental el 1906.

Va escriure Aves de Cataluña (1912), Diccionario tecnológico de biología (1931), Manual de zoología (1938), etc.