(Barcelona, 1840 – Santiago, Cuba, 1869)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
El seu quadre La gelosia figura al Museu d’Art Modern barceloní.
Escobedo i Bach, Simó
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1869
Daví i Güell, Domènec
(Granollers, Vallès Oriental, 1869 – 1935)
Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923).
Clausell i Llauger, Ramon
(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)
Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.
Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.
Carreras i Aragó -germans-
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
Blanch i Sisó, Enric
(Catalunya, segle XIX – Girona, 1869)
Historiador. Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a Lleida Crònica de la província de Lleida (1868) per a la Història d’Espanya que dirigia Gaietà Rossell.
Guardiola i Bonet, Josep
(Gràcia, Barcelona, 27 juny 1869 – Barcelona, 31 desembre 1950)
Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891.
De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” (1909), on sovint signava Faune.
El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923.
Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937.
La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
D’ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.
Girona i Llagostera, Daniel
(Lleida, 14 gener 1869 – Barcelona, 28 març 1940)
Historiador, metge i polític. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, però es dedicà després als estudis històrics.
El 1919 va ésser elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari (1922-24), i dirigent de la Unió Catalanista.
Publicà Mullerament de l’infant en Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicilia (1909), L’extinció del casal de Barcelona (1910), En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell i el conclau de Casp (1913), Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó (1919), Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó (1920) i Itinerari del rei en Pere II (1924), així com els itineraris dels reis Joan I el Caçador i de Martí I l’Humà.
Giménez Soler, Andrés
(Saragossa, Aragó, 10 novembre 1869 – 30 setembre 1938)
Historiador. El 1893 ingressà al cos d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà fins al 1905, que fou nomenat catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla, i més tard a Saragossa.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1899 i governador civil de Girona el 1918.
Entre les seves obres d’erudició, que es caracteritzen pel seu apassionament anticatalà que fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments, destaquen El poder judicial en la Corona de Aragón (1901, tesi doctoral), La Corona de Aragón y Granada (1909) i diversos estudis sobre les relacions entre la corona catalano-aragonesa i els estats musulmans.
El 1930 publicà el manual La edad media en la Corona de Aragón, on considera apòcrifs el Llibre dels feits d’armes de Catalunya i La fi del comte d’Urgell.
Flotats i Comabella, Marià
(Cervera, Segarra, v 1815 – Barcelona, 29 agost 1869)
Escriptor i jurista. Graduat en lleis, fou oficial de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó i director i redactor del diari “El Telégrafo”, de Barcelona (1859-66), on publicà diversos treballs amb el títol d’Efemérides de la historia de Cataluña.
Col·laborà amb Antoni de Bofarull en la traducció al castellà de la Crónica del rei En Jaume I d’Aragó (1848).
Dades dels Països Catalans 