Arxiu d'etiquetes: 1869

Clausell i Llauger, Ramon

(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)

Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.

Carreras i Aragó -germans-

Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.

Gaietà Carreras i Aragó  (Barcelona, 1825 – 1878)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Josep Carreras i Aragó  (Barcelona, 1828 – 1868)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Francesc Carreras i Aragó  (Barcelona, 1832 – 1881)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948)  Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.

Blanch i Sisó, Enric

(Catalunya, segle XIX – Girona, 1869)

Historiador. Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a Lleida Crònica de la província de Lleida (1868) per a la Història d’Espanya que dirigia Gaietà Rossell.

Matas i Aurigemma, Carme

(Barcelona, 19 octubre 1869 – 24 maig 1943)

Pianista. Oferí diversos concerts a la sala d’audicions de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Fou professora de l’Escola Municipal de Música barcelonina, on s’havia format. La seva tasca docent resultà important.

Fill seu fou el violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas.

Mascaró i Castanyer, Josep Maria

(Banyoles, Pla de l’Estany, 24 octubre 1869 – 1963)

Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Fou un bon especialista en hidrologia.

Publicà diversos treballs de vàlua sobre aquella matèria i una Topografía médica de Bañolas (1914).

Madorell i Rius, Miquel

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1869 – Barcelona, 2 febrer 1936)

Arquitecte, titulat el 1891. És autor d’alguns edificis públics de Barcelona, com, alguns hostals, el del Banco Hispano Americano (1914), del carrer de Fontanella, el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner (1916) i el Teatre Tívoli.

Té també obres a Arenys de Munt i a Palma de Mallorca, on, juntament amb Pasqual Sanz i Lluís Callú, projectà i dirigí durant un quant temps la construcció del Cercle Mallorquí, projecte que fou premiat el 1899.

Presidí l’Associació d’Arquitectes (1922-25), i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926.

Jordà i Rossell, Lluís Gonzaga

(les Masies de Roda, Osona, 16 juny 1869 – Barcelona, 20 setembre 1951)

Músic. Autor de nombroses sarsueles, entre les quals destaca Chin, Chun, Chan (1904), amb milers de representacions.

El 1916 fundà, a Barcelona, la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música.

Janer i Milà de la Roca, Ignasi de

(Barcelona, 1869 – 1919)

Escriptor i advocat. Fill de Josep Erasme de Janer i de Gironella i germà de Maria dels Àngels. Secretari de l’ajuntament de Barcelona (1908).

Fou genealogista i heraldista remarcable. Col·leccionà més de 400 edicions de La imitació de Crist (actualment a la Biblioteca de Catalunya) i publicà la monografia El patriarca don Juan de Aragón. Su vida y sus obras (1904).

Insurrecció Federal -1869-

(Catalunya, 1869 – novembre 1869)

Aixecament. Provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.

Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé; a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2.000 components, es feren forts a la Bisbal (Foc de la Bisbal), fins a llur rendició.

Pel novembre de 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim.

Guardiola i Bonet, Josep

(Gràcia, Barcelona, 27 juny 1869 – Barcelona, 31 desembre 1950)

Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891. De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” (1909), on sovint signava Faune.

El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923. Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937.

La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

D’ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.