Arxiu d'etiquetes: 1869

Llorente i Falcó, Teodor

1 Resposta

(València, 15 març 1869 – 3 juny 1949)

Periodista i escriptor. Fill de Teodor Llorente i Olivares. Fou director de “Las Noticias” i un dels puntals de “Lo Rat Penat”, a més de cronista oficial de la província de València.

Escriví sobretot en castellà i, entre d’altres, publicà els llibres Mistral i Llorente (1932), En defensa de la personalidad valenciana (1930), Memorias de un setentón (1942-48) i Los valencianos en San Sebastián (1941).

Traduí les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover i anotà l’epistolari del seu pare.

Fou el pare de Teodor Llorente i Monleon (València, 1905 – 1936)  Periodista. Sota el títol Piadosa invocación (1941), el seu pare li publicà aquest recull d’articles del 1928-29.

Juan i Dòmine, Josep

1 Resposta

(Alcaraz, Castella, 6 juny 1869 – València, 11 octubre 1931)

Polític, financer i navilier. Diputat i senador pel partit conservador.

Amb altres naviliers valencians fundà la Companyia Valenciana de Vapors Correus d’Àfrica i, més tard, la Companyia Trasmediterrània.

També fundà la Unió Naval de Llevant (1924), el Banco de Crédito Local (1925) i el monopoli de petrolis CAMPSA.

Jornet i Perales, Marià

Deixa un comentari

(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1869 – 1953)

Militar. Ingressà a l’Acadèmia General Militar de Toledo el 1892. Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898. El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu.

Publicà diversos estudis d’arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su termino municipal (1932).

Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou col·laborador durant 25 anys.

Garrigós i Mascarell, Ferran

Deixa un comentari

(Potries, Safor, 2 febrer 1869 – Paterna, Horta, 5 agost 1936)

Pedagog. Religiós escolapi, director i especial col·laborador de la Biblioteca Escolar Calassància i soci de l’Ateneu Pedagògic Valencià.

Publicà (1903-32) diverses obres didàctiques i de problemàtica educativa.

Morí assassinat a l’inici de la guerra civil.

Fenollosa i Peris, Amàlia

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 8 febrer 1825 – Barcelona, 1 maig 1869)

Escriptora. Muller del periodista Joan Mañé i Flaquer.

És autora de poesia, novel·les i de l’obra Recuerdos históricos de Almazora (1857).

Dulzaina, La

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 18 octubre 1868 – 25 abril 1869)

Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums.

Hi col·laboraren Gabriel Maura (Fermin, Al-Majori), Tomàs Forteza (Ximelis), Bartomeu Ferrà (Aliatar), Pere d’A. Penya i Margalida Caimari.

Dore i Galèsio, Carmen

1 Resposta

(l’Alguer, 1869 – 1954)

(it: Cármine Dore)  Escriptor. Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera (1906).

La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta (l’Alguer), Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu. La poesia Varemes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921.

Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc.

Cambouliu, Francesc

Deixa un comentari

(Palaldà, Vallespir, 9 agost 1820 – Montpeller, França, 29 octubre 1869)

Historiador de la literatura. Fou professor a les universitats d’Estrasburg (1859-62) i de Montpeller (1862-69).

Publicà diversos treballs sobre literatura castellana i un Essai sur l’histoire de la littérature catalane (1857), on mostrà la diferència, des de l’origen, entre el català i l’occità. Féu estudis sobre els límits de la invasió cèltica i d’etimologia catalana. Escriví tres novel·les en francès.

Fou un dels fundadors i el primer president de la Société pour l’Etude des Langues Romanes (1869), destinada a l’enaltiment de les llengües occitana i catalana.

Calvo i Acacio, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1869 – 1953)

Escriptor. Treballà com a periodista, primer a Madrid, al diari “La Época” i a l’agència Mencheta, i després a “Las Provincias” de València, on sovint exercí la crítica literària.

Publicà alguns llibres de narracions en castellà.

Bertran de Lis i Ribes, Manuel

4 Respostes

(València, 28 febrer 1806 – Segòvia, Castella, 29 juliol 1869)

Comerciant i polític. Germà de Fèlix. Junt amb el seu pare Vicent Bertran de Lis i Thomas, lluità a la Guerra del Francès. A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne de València i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos.

Durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista. Tots dos s’exiliaren el 1824 i posteriorment ocuparen càrrecs polític, Manuel a Madrid.

A les corts de 1836-37, fou diputat i tingué una actuació molt important en el debat sobre senyories. Posteriorment formà part de la comissió que redactà la constitució del 1845. Fou ministre de marina (1847), d’estat (1851) i de governació (1851).