Arxiu d'etiquetes: 1818

Borbó i de Bragança, Carles Lluís de

5 Respostes

(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.

Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.

Arañó i Majó, Miquel

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)

Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.

Fargas i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)

Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.

Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.

És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).

Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.

Fou germà seu Pau Fargas i Soler  (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.

Delàs i Silvestre, Francesc d’Assís de

1 Resposta

(Girona, 1747 – 1818)

Il·lustrat. El 1774 fou nomenat cavaller.

Creà una colònia agrícola (Vilagaià, Bages) en uns terrenys seus; hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen casa i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i oliveres.

Regidor perpetú de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796.

Nomenat vicepresident de la Junta de Comerç durant l’ocupació francesa.

Cumella i Monner, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 octubre 1818 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 4 desembre 1898)

Comerciant i polític. Des de la seva joventut visqué a Tenerife, on seria introduït per Agustí Guimerà, oncle del famós poeta i dramaturg.

Fundà el setmanari “La Opinión”, convertit en diari el 1882. Hi defensà la política conservadora de Cánovas del Castillo, bon amic seu, del qual refusaria tanmateix tota mena de favors.

Chia, Julià de

Deixa un comentari

(Toledo, Castella, 1818 – Mataró, Maresme, 1898)

Historiador. De família barcelonina, des dels quatre anys residí a Girona. Fou secretari de l’ajuntament (1863) i arxiver municipal (1872-88).

Publicà monografies sobre temes gironins: Inundaciones de Gerona (1861), origen d’una polèmica notòria, El ducado y el principado de Gerona (1881), La festividad del Corpus en Gerona (1883), La música en Gerona (1886) i Bandos y bandoleros en Gerona (1890), la seva obra més important.

Campdevànol, Ildefons de

Deixa un comentari

(Campdevànol, Ripollès, 1745 – Manresa, Bages, 1818)

Frare caputxí. Fou provincial de l’orde (1798-1801).

És autor de la Crónica de la santa provincia de capuchinos de la Madre de Dios de Cataluña, 1578-1633. L’obra fou inclosa en gran part a la Biografía hispano capuchina publicada pel cardenal Vives i Tutó el 1891.

Brunet i Bellet, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1818 – 17 gener 1905)

Escriptor i bibliòfil. Reuní una biblioteca amb importants incunables.

Col·laborador en diverses revistes, publicà moltes obres erudites, bé que mancades de rigor científic: Egipte, Asúria i Babilònia; Per què es diu llengua d’Oc?; La gorra catalana (1887), Errors històrics: ni iberos ni fenicis (1887), Ni arios ni indoarios (1889), La Creu. Los monuments megalítics (1892), Els grecs, els etruscos (1895), L’escriptura. Lo gravat. L’impremta. Lo llibre (1898) i De la pretenguda i malentesa civilització arabe (1899), i sobre jocs: Lo joc de naips o cartes (1886), El ajedrez (1890).

Bosch i Julià, Miquel

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, 13 abril 1818 – Madrid, 1 març 1879)

Enginyer i metge. Ocupà a Barcelona la càtedra d’agricultura, ciència que conreà amb singular competència en diversos escrits i assenyalades realitzacions.

Bonet i Bonfill, Magí

Deixa un comentari

(Castellserà, Urgell, 20 maig 1818 – Madrid, 28 febrer 1894)

Químic. Nomenat catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo (1847), obtingué una llicència de quatre anys, que aprofità per treballar amb els químics de més renom d’aquell temps: Dumas, Berzelius, Bunsen i Fresenius.

En retornar a la Península fou nomenat professor de química del Real Instituto Industrial de Madrid, després passà a la càtedra d’anàlisi química de la Universidad Central.

És autor d’un treball sobre la fermentació alcohòlica i d’un altre sobre la composició de les aigües minerals. Fou un dels millors químics analistes de la seva època.