(Barcelona, 1805 – Lleida, 1842)
Músic. Mestre de capella de la catedral de Lleida.
Escriví composicions religioses, entre les quals un Salm, per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions.
Germà i Subirà, Magí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1805
Font, Pere -varis-
Pere Font (Bescanó, Gironès, segle XVI – Catalunya, 1614) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. És autor de treballs ascètics.
Pere Font (Catalunya, segle XVIII – Pedralbes, Barcelona, 1805) Frare franciscà. És autor d’algunes obres piadoses.
Coll -varis bio-
Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.
Antoni Martí Coll (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII) Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.
Francesc Coll (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799) Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.
Gaspar Coll (Palma de Mallorca, 1757 – 1826) Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.
Gaspar Ferran Coll (Palma de Mallorca, 1826 – 1855) Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.
Josep Sebastià Coll (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.
Lluís Coll (Palma de Mallorca, 1656 – 1694) Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.
Martí Coll (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760) Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.
Pere Coll (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.
Vicent Coll (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805) Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.
Arolas i Bonet, Joan
(Barcelona, 20 juny 1805 – València, 25 setembre 1849)
Sacerdot i poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l’orde dels escolapis (1819) i morí reclòs en un manicomi. Fundà el “Diario Mercantil de Valencia”.
Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d’una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d’un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843).
En català va escriure un miracle de Sant Vicent Ferrer.
Mitjavila i Fisonell, Vicenç
(Barcelona, 1759 – 14 febrer 1805)
Metge. Doctor en medicina, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fundà els primers periòdics de tema mèdic dels Països Catalans: “Semestre Médico-clínico” (1803) i “Correspondencia Literario-médica…” (1804, trimestral); n’aparegueren dos volums de cadascun.
També publicà Noticias de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones de plomo… (1791), Memoria sobre la utilidad de los vegetales en la curación de enfermedades venéreas (1791), etc.
Féu estudis sobre l’ús de substàncies verinoses en medicina i traduí obres de V.L. Brera, M.A. Weikard, C. Strambio i altres.
Mercè i de Fondevila -germans-
Aleix Mercè i de Fondevila (Lleida, 5 gener 1805 – 1871) Músic. Format a l’escolania de la catedral de Lleida, fou organista de l’església de Sant Joan d’aquesta ciutat. El 1828 anà a Madrid, on fou ordenat sacerdot. Perdé les oposicions a mestre de capella de la Real Capilla de Madrid -que guanyà Francesc Andreví-. Ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Lleida (1832-71), i escriví unes quatre-centes obres religioses, entre les quals destaca un Miserere. Publicà la revista musical “La Lira Sacro Hispana”.
Antoni Mercè i de Fondevila (Lleida, vers 1810 – 1876) Compositor. Autor d’una Missa per a gran orquestra, d’un Stabat Mater, d’una Salve i d’altres peces religioses d’un estil influït per l’òpera italiana, que assoliren una gran difusió. També escriví peces per a piano. El 1865 inicià la “Biblioteca Musical Religiosa”, col·lecció on edità diverses obres seves.
Manzano y Manzano, Joaquín del
(Alburquerque, Badajoz, Extremadura, 10 març 1805 – Cuba, 30 setembre 1867)
Militar. Liberal, participà en la primera guerra carlina a la Sénia, on es distingí en rebutjar una partida carlina, i al País Basc.
Durant la guerra dels Matiners (1846-49) ascendí a general, després de la defensa de Terrassa i d’haver derrotat les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza. Fracassà en l’atac a Avinyó (1848) i fou pres pels carlins.
Alliberat en un bescanvi de presoners, passà com a comandant general de província a Tarragona (1849), Girona (1849) i Cuba (1850).
Fou, successivament, capità general d’Aragó, Castella la Vella, País València (1866) i Cuba (1866-67).
Lesseps, Ferdinand Marie
(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)
Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.
Ibarra i Cous, Antònia
(Cervera, Segarra, 1739 – 1805)
Impressora. Filla de Manuel Ibarra i Marín i de Maria Antònia Cous i Benedicto.
A la mort de la seva mare (1770) continuà la impremta familiar de la Universitat de Cervera, fins al 1788.
Ferrater i Pàmies. Joan de la Creu
(la Selva del Camp, Baix Camp, 1805 – 1866)
Farmacèutic. Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, hi presentà diverses dissertacions sobre les produccions agrícoles de la seva comarca, entre les quals destaca una Memoria sobre el avellano y variedades que se cultivan en la Selva (1838).
Dades dels Països Catalans 