Arxiu d'etiquetes: 1805

Arolas i Bonet, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 20 juny 1805 – València, 25 setembre 1849)

Sacerdot i poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l’orde dels escolapis (1819) i morí reclòs en un manicomi. Fundà el “Diario Mercantil de Valencia”.

Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d’una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d’un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843).

En català va escriure un miracle de Sant Vicent Ferrer.

Lesseps, Ferdinand Marie

(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)

Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.

Ibarra i Cous, Antònia

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 1739 – 1805)

Impressora. Filla de Manuel Ibarra i Marín i de Maria Antònia Cous i Benedicto.

A la mort de la seva mare (1770) continuà la impremta familiar de la Universitat de Cervera, fins al 1788.

Ferrater i Pàmies. Joan de la Creu

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1805 – 1866)

Farmacèutic. Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, hi presentà diverses dissertacions sobre les produccions agrícoles de la seva comarca, entre les quals destaca una Memoria sobre el avellano y variedades que se cultivan en la Selva (1838).

Estorch i Siqués, Pau

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 23 novembre 1805 – 21 juliol 1871)

Metge i escriptor. Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura.

Seguidor del grup d’iniciadors del moviment de la Renaixença, prengué part en la tasca de restauració de la llengua.

Es va dedicar a la literatura humorística amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, però es destacà com a assagista: Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i Gramàtica de la llengua catalana (1857).

Conreà el gènere dramàtic amb obres de caire popular, com La Tuietes del Malloll (1865) i La festa del Santuari.

Esteve i Subietlos, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 1743 – 1805)

Eclesiàstic, escriptor i gramàtic. Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, es doctorà a la universitat de Salamanca i fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1786-90) i de la de Bones Lletres (1787), on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques.

En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en col·laboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar, el Diccionario catalán-castellano-latino.

Costa i Borràs, Josep Domènec

3 Respostes

(Vinaròs, Baix Maestrat, 13 gener 1805 – Tarragona, 14 abril 1864)

Eclesiàstic. El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València.

El 1840 fou separat de la càtedra per les seves idees absolutistes, però, continuà combatent les doctrines liberals, especialment a Las postdatas (1841).

El 1843 fou reposat a la càtedra i, quan Pius IX reprengué les interrompudes relacions amb la cort d’Espanya, Costa fou cridat perquè, juntament amb Jaume Balmes, comencés els treballs preparatoris d’un nou concordat.

L’any 1849 fou designat bisbe de Barcelona; es mostrà intransigent i condemnà les idees liberals, la qual cosa li ocasionà fortes polèmiques amb la premsa de Barcelona i la de Madrid.

Participà en la constitució del 1856, i hi presentà una exposició demanant l’absoluta intolerància de cultes, motiu pel qual fou exiliat a Cartagena; el 1856 tornà a encarregar-se de la diòcesi barcelonina.

El 1857 fou nomenat arquebisbe de Tarragona.

Les seves obres, entre les quals cal fer esment de Los concilios tarraconenses, foren publicades (Obras completas) el 1856. A ell es deu la publicació de la Doctrina cristiana, en català.

Cortina i Roberto, Ivó de la

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1805 – 1876)

Arqueòleg i pintor. Estudià pintura amb Pau Rigalt.

S’especialitzà en aquarel·les i litografies, en les quals representà monuments arqueològics de la Península.

Cooperà a la formació del Museu de Belles Arts, de Mèrida, i el 1840 prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia.

Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera.

Codina i Franch, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juliol 1805 – 2 novembre 1881)

Farmacèutic. President del Col·legi d’Apotecaris de Barcelona.

Fou alcalde, diputat provincial, diputat a les corts per Barcelona i senador per Lleida.

Amb els doctors Carles Ronquillo i Grau fundà el periòdic “La Botica” (1853-54), i ha publicat, a més d’articles de caire científic, la Guía del farmacéutico práctico.

Cil i Borés, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1805 – 14 gener 1882)

Metge i periodista.

Va col·laborar a “La Religión” i “El Pensamiento de la Nación” i va dirigir “El Sentido Católico en las Ciencias Médicas”.