Arxiu d'etiquetes: 1805

Esteve i Subietlos, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1743 – 1805)

Eclesiàstic, escriptor i gramàtic. Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, es doctorà a la universitat de Salamanca i fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1786-90) i de la de Bones Lletres (1787), on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques.

En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en col·laboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar, el Diccionario catalán-castellano-latino.

Costa i Borràs, Josep Domènec

3 Respostes

(Vinaròs, Baix Maestrat, 13 gener 1805 – Tarragona, 14 abril 1864)

Eclesiàstic. El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València.

El 1840 fou separat de la càtedra per les seves idees absolutistes, però, continuà combatent les doctrines liberals, especialment a Las postdatas (1841).

El 1843 fou reposat a la càtedra i, quan Pius IX reprengué les interrompudes relacions amb la cort d’Espanya, Costa fou cridat perquè, juntament amb Jaume Balmes, comencés els treballs preparatoris d’un nou concordat.

L’any 1849 fou designat bisbe de Barcelona; es mostrà intransigent i condemnà les idees liberals, la qual cosa li ocasionà fortes polèmiques amb la premsa de Barcelona i la de Madrid.

Participà en la constitució del 1856, i hi presentà una exposició demanant l’absoluta intolerància de cultes, motiu pel qual fou exiliat a Cartagena; el 1856 tornà a encarregar-se de la diòcesi barcelonina.

El 1857 fou nomenat arquebisbe de Tarragona.

Les seves obres, entre les quals cal fer esment de Los concilios tarraconenses, foren publicades (Obras completas) el 1856. A ell es deu la publicació de la Doctrina cristiana, en català.

Cortina i Roberto, Ivó de la

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1805 – 1876)

Arqueòleg i pintor. Estudià pintura amb Pau Rigalt.

S’especialitzà en aquarel·les i litografies, en les quals representà monuments arqueològics de la Península.

Cooperà a la formació del Museu de Belles Arts, de Mèrida, i el 1840 prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia.

Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera.

Codina i Franch, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juliol 1805 – 2 novembre 1881)

Farmacèutic. President del Col·legi d’Apotecaris de Barcelona.

Fou alcalde, diputat provincial, diputat a les corts per Barcelona i senador per Lleida.

Amb els doctors Carles Ronquillo i Grau fundà el periòdic “La Botica” (1853-54), i ha publicat, a més d’articles de caire científic, la Guía del farmacéutico práctico.

Cil i Borés, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1805 – 14 gener 1882)

Metge i periodista.

Va col·laborar a “La Religión” i “El Pensamiento de la Nación” i va dirigir “El Sentido Católico en las Ciencias Médicas”.

Casamitjana i Alsina, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 juliol 1805 – València, 1881)

Compositor i flautista. Residí un temps a París i a Santiago de Cuba (1832-66).

Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Clàssics (1887).

Compongué diverses obres simfòniques (Simfonia, Marxa russa, Andantino i Saltarello) i fou flautista notable.

Brocà i Codina, Josep

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1805 – Barcelona, 3 febrer 1882)

Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts.

Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885.

Baralt i Torres, Ignasi

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805)

Navegant i comerciant. Membre d’una família de mariners d’Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz.

Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l’urbanisme municipal i el comerç.

Anglada i Reventós, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 agost 1805 – 27 desembre 1884)

Gramàtic i escriptor. Estudià en diferents centres de Barcelona i l’any 1840 substituí Antoni Bergnes de les Cases a la càtedra de francès de l’escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona. Després fou catedràtic de l’institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents.

Inicià la primera escola parroquial segons el sistema d’ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l’ajuntament.

La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d’aquesta darrera llengua.

Amb el pseudònim Genís Domingo i Raventós escriví en català Barcelona antigua en lo segle actual (premiada als jocs florals del 1862) i alguna poesia que fou publicada a revistes de l’època.

Cortada i Sala, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 març 1805 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 9 juliol 1868)

Escriptor i advocat. Publicà, en castellà, novel·les històriques de tipus romàntic, com Tancredo en el Asia (1833), La heredera de San Gumi (1835) i Lorenza (1837); alhora se sentí atret per les lletres catalanes en una etapa de pre-renaixença. Traduí al català l’obra en vers de Tommaso Grossi La fuggitiva, amb el títol de La noia fugitiva (1834).

L’interès per la llengua i la cultura catalanes el va dur a publicar estudis, com el treball Memoria acerca de las Cortes de Amor i Las revueltas de Cataluña  1838). L’any 1860 publicà el seu opuscle Cataluña y los catalanes, on per primera vegada el regionalisme rep una força de contingut polític. Dedicat al periodisme, col·laborà a la premsa (“Diario de Barcelona”, “La Imprenta”, “La Barretina”) amb articles de costums i crítica social.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid, i president de la Societat Econòmica d’Amics del País; a partir del 1859 formà part del grup restaurador dels Jocs Florals.

També va escriure Historia de España (1841), Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga (1868) i un llibre de Pensamientos (1838). El 1844 classificà les col·leccions de l’antic convent de Sant Joan. Els Artículos (1890), recullen textos de costums, de crítica i de política. Havia publicat, igualment, una història de Portugal (1844), en castellà.