Arxiu d'etiquetes: 1796

Mirambell i Bertran, Joan

(el Masnou, Maresme, 27 febrer 1796 – 1862)

Marí i comerciant. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l’estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo.

Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l’entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica.

Martí i Pedrell, Josep

(Barcelona, vers 1796 – 26 maig 1863)

Pedagog. Fou a Barcelona el primer bibliotecari de la biblioteca formada amb els llibres dels convents cremats el 1835 i el primer director de l’Institut de segon ensenyament creat el 1844, càrrec que exercí fins al 1853.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de la de Bones Lletres de Barcelona.

Lorenzana-Butrón e Irauregui, Tomás de

(Lleó, Castella, 2 abril 1727 – Girona, 20 gener 1796)

Bisbe de Girona (1775-96), on fou el promotor de la il·lustració. Amplià l’hospici (1776), on creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix.

Fundà l’hospici d’Olot, amb escoles per al poble. Féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu.

Enriquí el seminari amb una biblioteca, amb noves càtedres i amb el dret (des del 1795) de concedir graus acadèmics.

Llaró i Vidal, Joaquim

(Barcelona, 1796 – 1 abril 1824)

Erudit i eclesiàstic. Catedràtic de filosofia (Cervera) i de Sagrada Escriptura (Barcelona), fou membre fundador de la Societat Filosòfica de Barcelona (1815) i membre participant de les acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals.

Deixà escrit un Elogio del I.S. D. Juan Antonio Desvalls i de Ardena (1821).

Llanes i Guinart, Pau de

(Maó, Menorca, 8 agost 1796 – Barcelona, 22 octubre 1851)

Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola.

Participà en les guerres d’independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32).

Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50).

Fortuny i van Oosterom, Epifani de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1796 – 1860)

Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional.

El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador.

Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de:

Carles de Fortuny i de Sant-romà  (Mataró, Maresme, 1815 – Catalunya, segle XIX)  Baró d’Esponellà, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi.

Bòria i de Llinars, Domènec Ignasi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1715 – 1796)

Dominicà (1734) i professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona.

S’enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada… (1779), i novament sota el pseudònim de S. Padrós y Riera (1787).

Fou de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1737).

Barraquer i de Llauder, Joaquim

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 13 desembre 1796 – Barcelona, 20 novembre 1877)

Enginyer militar, mariscal de camp i general el 1870.

Publicà algunes obres de física i de matemàtiques, el més important de les quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas (1847), publicat al “Memorial de Ingenieros”.

Baiges i Miralles, Antoni

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 15 juny 1796 – Barcelona, 4 setembre 1843)

Home d’empresa i militar liberal. Entrà a l’exèrcit el 1811.

Tingué una intervenció activa en les files liberals durant el trienni constitucional (1820-23). Durant deu anys residí a l’exili.

El 1843 prengué la direcció de la revolta barcelonina de la Jamància, i fou el primer president de la Junta Suprema de Barcelona.

Morí en el bombardeig que les forces del govern feren sobre la ciutat des de la Ciutadella.

Tenia el grau de coronel.

Bach i Targarona, Pere

1 Resposta

(el Bac de Collsacabra, Pruit, Osona, 1 març 1796 – Vic, Osona, 6 gener 1866)

Eclesiàstic. Membre de l’Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835.

Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el col·legi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa.