(País Valencià, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues, de Carcaixent.
Passà als Tortosa i als marquesos de Montortal.
Calçada, marquesat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1796
Aulí i Caldentey, Joan Baptista
(Felanitx, Mallorca, 19 desembre 1796 – 10 gener 1869)
Organista i compositor. Escriví música d’església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes.
Amengual i Reus, Joan Josep
(Mancor de la Vall, Mallorca, 1796 – Binissalem, Mallorca, 1876)
Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el “Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca”, “Es Prat i sa Bofera” i, possiblement, “Es Deixondidor”, per tal de difondre la seva ideologia liberal a l’illa.
Oposat a la castellanització de l’illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática.
Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local.
Estruch i Jordan, Domènec
(Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851)
Gravador i cartògraf. Nebot i deixeble de Francesc Jordan. Acadèmic de Sant Carles. Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca (1808) i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba.
De retorn s’establí a Barcelona. Gravà un bon nombre d’estampes religioses i un retrat eqüestre d’Álvarez de Castro, que li donà fama. També il·lustrà una Historia de Grecia antigua.
Més tard visqué a Madrid, on excel·lí en l’execució de cartes geogràfiques. Fou pare dels també gravadors Albert i Joan Estruch.
Casanoves -família pintors-
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de pintors, entre els quals figuren:
Antoni Casanoves (Barcelona, segle XVII) Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.
Joan Casanoves (Barcelona, segle XVII – 1739) Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.
Joan Casanoves i Ricart (Catalunya ?, segle XVIII – 1756) Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.
Antoni Casanoves i Torrents (Barcelona, 1752 – 1796 ?) Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.
Barcelona, comanda de
(Catalunya, 1150/60 – 1796)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.
Lorenzana-Butrón e Irauregui, Tomás de
(Lleó, Castella, 2 abril 1727 – Girona, 20 gener 1796)
Bisbe de Girona (1775-96), on fou el promotor de la il·lustració. Amplià l’hospici (1776), on creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix.
Fundà l’hospici d’Olot, amb escoles per al poble. Féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu.
Enriquí el seminari amb una biblioteca, amb noves càtedres i amb el dret (des del 1795) de concedir graus acadèmics.
Llaró i Vidal, Joaquim
(Barcelona, 1796 – 1 abril 1824)
Erudit i eclesiàstic. Catedràtic de filosofia (Cervera) i de Sagrada Escriptura (Barcelona), fou membre fundador de la Societat Filosòfica de Barcelona (1815) i membre participant de les acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals.
Deixà escrit un Elogio del I.S. D. Juan Antonio Desvalls i de Ardena (1821).
Llanes i Guinart, Pau de
(Maó, Menorca, 8 agost 1796 – Barcelona, 22 octubre 1851)
Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola.
Participà en les guerres d’independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32).
Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50).
Fortuny i van Oosterom, Epifani de
(Barcelona, 1796 – 1860)
Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional.
El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador.
Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de:
Carles de Fortuny i de Sant-romà (Mataró, Maresme, 1815 – Catalunya, segle XIX) Baró d’Esponellà, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi.
Dades dels Països Catalans 