(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1796 al noble valencià Francesc Xavier Castillo i Almúnia, fill del primer marquès de Jura Real.
Concepció, baronia de la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1796
Carcassonne, Maurici Mateu
(Perpinyà, 1796 – 1847)
Metge i anatomista. Doctor en medicina per la universitat de Montpeller (1821). Exercí a Perpinyà.
Descobrí l’aponeurosi intramuscular del pirineu o intraperineal, coneguda com aponeurosi o lligament de Carcassonne.
Calçada, marquesat de
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues, de Carcaixent.
Passà als Tortosa i als marquesos de Montortal.
Aulí i Caldentey, Joan Baptista
(Felanitx, Mallorca, 19 desembre 1796 – 10 gener 1869)
Organista i compositor. Escriví música d’església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes.
Amengual i Reus, Joan Josep
(Mancor de la Vall, Mallorca, 1796 – Binissalem, Mallorca, 1876)
Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el “Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca”, “Es Prat i sa Bofera” i, possiblement, “Es Deixondidor”, per tal de difondre la seva ideologia liberal a l’illa.
Oposat a la castellanització de l’illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática.
Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local.
Estruch i Jordan, Domènec
(Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851)
Gravador i cartògraf. Nebot i deixeble de Francesc Jordan. Acadèmic de Sant Carles. Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca (1808) i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba.
De retorn s’establí a Barcelona. Gravà un bon nombre d’estampes religioses i un retrat eqüestre d’Álvarez de Castro, que li donà fama. També il·lustrà una Historia de Grecia antigua.
Més tard visqué a Madrid, on excel·lí en l’execució de cartes geogràfiques. Fou pare dels també gravadors Albert i Joan Estruch.
Casanoves -família pintors-
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de pintors, entre els quals figuren:
Antoni Casanoves (Barcelona, segle XVII) Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.
Joan Casanoves (Barcelona, segle XVII – 1739) Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.
Joan Casanoves i Ricart (Catalunya ?, segle XVIII – 1756) Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.
Antoni Casanoves i Torrents (Barcelona, 1752 – 1796 ?) Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.
Barcelona, comanda de
(Catalunya, 1150/60 – 1796)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.
Monistrol d’Anoia, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII)
Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí.
Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
Moixí -germans-
Joan Baptista Moixí (Sabadell, Vallès Occidental, 1796 – 1882) Músic. Junt amb el seu germà Pere formà la cobla Els Moixins, en la qual, esdevinguda petita orquestra, actuà Pau Casals al començament del segle XX.
Pere Moixí (Sabadell, Vallès Occidental, 1786 – 1871) Terrisser i músic. Creà el principal taller ceràmic de Sabadell al segle XIX. Féu estàtues de terra cuita i figures de pessebre.
Dades dels Països Catalans 