(Montblanc, Conca de Barberà, 3 abril 1702 – 13 abril 1775)
Escriptor i corregidor de Montblanc.
Escriví i traduí al castellà algunes obres religioses.
Castellví i Ferran, Josep de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1775
Caro i Sureda, Joan
(Palma de Mallorca, 5 abril 1775 – Alcalá de Henares, Madrid, 25 desembre 1829)
Militar. Ingressà a l’exèrcit el 1787 i prengué part en la Guerra Gran (1793) i en la guerra contra Portugal (1801). Acompanyà el seu germà Pere al nord d’Europa (1807) i tornà amb ell a Espanya.
Ascendit a mariscal de camp el 1810, fou nomenat governador de València i fet presoner pels francesos el 1811. Tornà el 1815 i fou ascendit a tinent general.
Posteriorment fou capità general de Castella la Nova i de Catalunya (1825-26).
Juncosa i Mestre, Josep
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1775 – 10 maig 1841)
Poeta popular. Era agricultor.
Afeccionat de natural a la poesia, escriví moltes composicions en castellà i en català. La major part restaren inèdites.
Graells i Ferrer, Ignasi
(Balaguer, Noguera, 26 gener 1775 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1856)
Metge. Fou director del balneari de Caldes de Montbui, on féu importants anàlisis de les aigües termals (Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy, 1840).
Altres obres són: Proyecte dirigido a promover los adelantamientos de la medicina (1814) i Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal (1816).
Forès i Madaula, Pelegrí
(Barcelona, 5 gener 1775 – 12 novembre 1841)
Gravador de fusta. Féu motlles per a l’estampat d’indianes. Entrà a la mestrança de Barcelona.
Destacà pels seus treballs al boix (retrats de Carles IV i de Maria Lluïsa, que li valgueren el títol de mestre torner), banya i vori. S’exilià durant l’ocupació napoleònica.
Era de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual ingressà el 1817, i per a la qual féu una col·lecció de figures matemàtiques.
Probablement fou el pare de Josep Forès i Roquer.
Ferreras i Escarràs, Pere Pasqual
(Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, juny 1849)
Compositor i frare mercenari.
De formació autodidàctica, fou mestre de capella de l’església de la Mercè de Barcelona el 1814, on fundà un cor infantil que havia de formar músics excel·lents.
Entre les seves obres destaquen els drames musicals bíblics El sacrifici d’Isaac i El fill pròdig.
Espagnac, Charles d’
(castell de Ramefort, Foix, França, 15 agost 1775 – Organyà, Alt Urgell, 2 novembre 1839)
(o d’Espagne) Militar i comte d’Espanya. El 1827 dirigí la repressió contra els Malcontents i fou nomenat capità general de Catalunya per consell de F.T. Calomarde. Durant el seu govern (1827-32) portà a terme una política sistemàtica de terror contra els reialistes purs i contra els liberals, la qual cosa li guanyà l’odi d’ambdós sectors.
Substituït pel general Llauder (1832), fugí a Mallorca i després a França. Detingut a Perpinyà (1833), fou confinat a la ciutadella de Lilla. Fugí el 1838 i, d’acord amb el pretendent Carles V, prengué el comandament de la junta carlina de Berga.
La seva intransigència i la seva crueltat provocaren que fos destituït i detingut per la junta (1839), que decidí desterrar-lo a Andorra.
En trobar-se prop del pont de l’Espia, prop d’Organyà, fou assassinat i llançat al Segre.
Cellers i Azcona, Antoni
(Lleida, 1775 – Barcelona, 23 desembre 1835)
Arquitecte. Estudia pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid (1790), de la qual fou després membre, i a Roma (1803-14) per estudiar-hi l’art monumental.
L’any 1817 inaugurà les lliçons gratuïtes d’arquitectura organitzades per la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars.
Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou (vers el 1818) de Barcelona, intervingué en la restauració de Montserrat. Estudià, amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres, les restes del temple romà de Barcelona: deduí que les columnes i els arquitraus del carrer de Paradís eren de l’antic temple d’Hèrcules, en una interessant memòria, inèdita.
Publicà un opuscle sobre la utilització de les roques volcàniques de la comarca d’Olot (1829).
Cabanes i d’Escofet, Josep Marià de
(Solsona, Solsonès, 17 juliol 1775 – Barcelona, 4 abril 1842)
Polític liberal i arqueòleg. Germà de Francesc Xavier. Exercí d’advocat de Barcelona, alcalde constitucional de la ciutat (1821-22 i 1835-36) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835. Fou també senador per Lleida.
D’entre les seves obres destaquen: Sobre la importancia de la Numismática (1816), Memorias sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los romanos (1817), Disertación sobre las 800 monedas de oro godas halladas el año 1816 en la Grassa, parroquia de Constantí (1818), Memorias sobre el templo de Hércules existente en Barcelona (1838), Memoria relativa a la iglesia de Santa Maria del Pino de Barcelona (1840).
Posseïa una col·lecció de monedes molt extensa.
Brusi i Mirabent, Antoni
(Barcelona, 5 desembre 1775 – 27 octubre 1821)
Impressor i periodista. Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità “Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña” -que imprimí a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca, successivament-, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del “Diario de Barcelona”, afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814.
A Palma de Mallorca havia publicat “Diario Mercantil de Palma” i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros, en diverses edicions.
L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc Salvà i Campillo, establí un obrador de fosa de tipus a la seva impremta, i el 1820 introduí industrialment la litografia a l’estat espanyol per privilegi per a cinc anys d’Aloys Senefelder, inventor d’aquest procediment d’impressió.
Fou el pare d’Antoni Brusi i Ferrer.
Dades dels Països Catalans 