Arxiu d'etiquetes: 1775

Cabanes i d’Escofet, Josep Marià de

1 Resposta

(Solsona, Solsonès, 17 juliol 1775 – Barcelona, 4 abril 1842)

Polític liberal i arqueòleg. Germà de Francesc Xavier. Exercí d’advocat de Barcelona, alcalde constitucional de la ciutat (1821-22 i 1835-36) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835. Fou també senador per Lleida.

D’entre les seves obres destaquen: Sobre la importancia de la Numismática (1816), Memorias sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los romanos (1817), Disertación sobre las 800 monedas de oro godas halladas el año 1816 en la Grassa, parroquia de Constantí (1818), Memorias sobre el templo de Hércules existente en Barcelona (1838), Memoria relativa a la iglesia de Santa Maria del Pino de Barcelona (1840).

Posseïa una col·lecció de monedes molt extensa.

Brusi i Mirabent, Antoni

6 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1775 – 27 octubre 1821)

Impressor i periodista. Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità “Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña” -que imprimí a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca, successivament-, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del “Diario de Barcelona”, afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814.

A Palma de Mallorca havia publicat “Diario Mercantil de Palma” i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros, en diverses edicions.

L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc Salvà i Campillo, establí un obrador de fosa de tipus a la seva impremta, i el 1820 introduí industrialment la litografia a l’estat espanyol per privilegi per a cinc anys d’Aloys Senefelder, inventor d’aquest procediment d’impressió.

Fou el pare d’Antoni Brusi i Ferrer.

Blanch i Graells, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 octubre 1775 – 15 setembre 1851)

Prelat. Abat del monestir de Montserrat (1824-28 i 1835-51). Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí.

A conseqüència de la supressió dels ordes religiosos el 1835, es traslladà a Salern (Itàlia).

L’any 1844 fou cridat pel bisbe de Barcelona i retornà a Montserrat, on succeí Beda Pérez com a abad general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conserva fins a la mort i del qual fou l’últim titular.

Bahí i Fontseca, Joan Francesc

2 Respostes

(Blanes, Selva, 23 abril 1775 – Barcelona, 24 novembre 1841)

Metge i botànic. Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor de botànica a l’Escola de Botànica i Agricultura creada per la Junta de Comerç el 1807.

Va dirigir la secció d’agricultura de les “Memorias de Agricultura y Artes”. És un dels homes que més va treballar per a la racionalització de l’agricultura.

Durant l’epidèmia de febre groga del 1821 a Barcelona, defensà la teoria del contagi de la malaltia, que provocà una aferrissada polèmica.

El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres i fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1833). Entre altres treballs i traduccions publicà una Disertación sobre los prados artificiales.

Fou el pare de Joan Isidor Bahí i Fabrícias.

Baget i Pàmies, Joan

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1775 – Lleida, 1818)

Militar. Escrivà de professió. Coronel dels terços de voluntaris de Lleida, lluità en la segona batalla del Bruc (14 juny 1808) i defensà la línia de la dreta del Llobregat (1808-09). Intervingué en l’expedició que aconseguí d’aixecar el setge de Girona (16 agost 1808).

Retornat a Lleida (maig 1809), Baget derrotà novament els francesos al Cinca. A la fi del mateix 1809 fou fet presoner quan intentava de contenir les forces del comte d’Hébert, a Torres de Segre.

Azlor y de Villavicencio, María de la Consolación de

1 Resposta

(Girona, 12 maig 1775 – Saragossa, Aragó, 23 desembre 1814)

Comtessa de Bureta. Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona.

En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa (1808 i 1809) assistint els combatents i els ferits. Se n’anà més endavant a València i s’hagué de refugiar finalment a Cadis.

Retornà a Saragossa (1813), on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII de Borbó acudí a visitar-la (1814).

Escola de Belles Arts de Barcelona

552 Respostes

(Barcelona, 1775 – )

(o Escola de Llotja)  Institució destinada a l’ensenyament de l’art. Va ser establerta per la Junta de Comerç a l’edifici de Llotja amb el nom d’Escola de Nobles Arts. Posteriorment amplià el pla d’estudis amb la secció d’arquitectura (1817) i la d’ornamentació tèxtil (1834).

L’any 1901 l’escola prengué la denominació d’Escola Superior d’Arts, Indústries i Belles Arts, per un decret que donava aquest nom a les escoles de belles arts refoses amb les d’arts i oficis, i el 1924 passà a anomenar-se Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts.

A partir del 1940 l’Escola s’organitzà en dues branques: l’Escola d’Arts i Oficis Artístics, posteriorment dita d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, i l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, que el curs 1977-78 esdevingué la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Enllaç web: Escola de Llotja

Ardèvol i Cabrer, Jaume Josep

1 Resposta

(la Vilella Alta, Priorat, 5 abril 1775 – Barcelona, 4 abril 1835)

Metge, doctorat a Montpeller el 1800. Estudià geologia i mineralogia, treballà per millorar els alambins de destil·lació d’alcohols, i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals. A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata. Assajà amb èxit, el 1819, a Salou (Tarragonès), un aparell elevador d’aigua de la seva invenció, que anomenà hidròpata.

Metge militar durant la Guerra del Francès, el 1813 fundà i dirigí el primer diari de Reus (“Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus”), ferventment liberal i constitucionalista, per la qual cosa, el 1814, fou processat i empresonat. El 1823 s’exilià a Gibraltar, d’on passà a Cuba i als EUA. Tornà a Gibraltar el 1828, i el 1831 es traslladà a París, on exercí la medicina fins al 1833.

Fou un precursor de l’estadística científica a Catalunya, el seu Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus (1820). És autor, a més, d’un estudi sobre la febre groga, publicat a París el 1833.

Fou el pare del mecànic Leandre Ardèvol i Sardà.