(Olot, Garrotxa, segle XVIII – 1772)
Farmacèutic. Fou apotecari de cambra del rei Ferran IV de Nàpols.
Bolós i Noguera, Domènec de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1772
Bertran de Lis i Thomas, Vicent
(València, 22 abril 1772 – Madrid, 2 gener 1857)
Comerciant i polític. Junt amb el seu fill Manuel Bertran de Lis i Ribes, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista (1822).
Tots dos s’exiliaren el 1824, Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. El 1843 fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València.
També fou el pare de Fèlix Bertran de Lis.
Bertran -varis bio-
Andreu Bertran (País Valencià, segle XVIII – Madrid, 1772) Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l’Academia de San Fernando.
Antoni i Agustí Bertran (Barcelona, segle XVI) Germans argenters. Són autors de projectes que figuren al Llibre de Passanties del gremi.
Jaume Bertran (Illes Balears ?, segle XV) Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l’illa sa Dragonera el temut corsari Perosa.
Abadal, Ramon d’
(Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855)
Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l’anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.
Febrer -varis bio-
Isidre Febrer (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. Guardià del monestir d’Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.
Joan Febrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I d’Antequera prop d’Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s’hi negà.
Tomàs Febrer (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1772) Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.
Bolòs -naturalistes-
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – )
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772) Farmacèutic i naturalista. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà.
Amat, illa d’
(Polinèsia, 1772 – 1776)
Nom amb que fou denominada l’illa de Tahití en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
Despujol i d’Alemany-Descatllar, Francesc Xavier
(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)
Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.
Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.
Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.
El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.
En el marquesat el succeïren els seus fills:
Manuel Despujol i de Vilalba (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).
Ramon Despujol i de Vilalba (Barcelona, 1772 – vers 1848) Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.
Companyia de Filats de Cotó
(Barcelona, 1772 – d 1799)
Companyia. Fundada per negociants i fabricants d’indianes, per a filar el cotó en floca procedent d’Amèrica. Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis.
Els 25 membres fundadors hi aportaven un nombre de telers que oscil·lava entre 12 i 80. Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres.
Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766. Els seus membres han estat considerats com la segona generació burgesa catalana.
Des del 1799, any que fou fundat el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, perdé importància i restà reduïda a servir d’aixopluc a aquesta nova associació, que no assolí el reconeixement oficial.
Casamada i Comella, Manuel
(Barcelona, 9 setembre 1772 – 7 novembre 1841)
Eclesiàstic i pedagog. Frare mercedari. Canonge de l’antiga col·legiata de Santa Anna de Barcelona i examinador sinodal de Girona.
Es dedicà a l’ensenyament i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Escriví algunes obres didàctiques, com Gramática latina i Curso elemental de poesía, publicades a Barcelona el 1829, així com alguns dels seus sermons.
Dades dels Països Catalans 