Arxiu d'etiquetes: 1747

Casals -varis bio-

Deixa un comentari

Anton Casals  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

Antoni Francesc Casals  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.

Bonaventura Casals  (Barcelona ?, segle XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

Bru Casals  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

Joan Casals  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.

Caralps, Manuel

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Vic, Osona, després 1747)

Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747.

Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l’orde.

Cabrera -varis bio-

8 Respostes

Alamanda de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.

Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).

Bernat de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.

Feliu de Cabrera  (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747)  Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.

Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).

Gueraua de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.

Ramon de Cabrera  (Catalunya, segle XIII – 1298)  Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.

Roderic de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.

Barcelona, Atanasi de

2 Respostes

(Barcelona, 1664 – Tortosa, Baix Ebre, 1747)

Frare caputxí.

És autor de les obres titulades Jardín seráfico (1705-06, en dos volums), Espejo del ceremonial seráfico de los capuchinos de Cataluña (1716) i Vida del padre Gabriel de Canet (1721, reeditat el 1891).

Figueres, Joan

Deixa un comentari

(Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)

Missioner franciscà. Catedràtic de prima a l’Estudi General de Tarragona, guardià del convent de Sant Francesc de Barcelona (1735), qualificador del Sant Ofici i consultor de la Suprema.

Adscrit al col·legi de Querétano, fou comissari general de Mèxic (1743-47).

És autor d’Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela Maria Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España (Barcelona, 1743).

Duran, Gabriel

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1747 – Roma, Itàlia, 14 abril 1806)

Pintor. Deixeble de Manuel Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma.

Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d’aprenentatge artístic.

Pintà un Autoretrat i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936.

Delàs i Silvestre, Francesc d’Assís de

1 Resposta

(Girona, 1747 – 1818)

Il·lustrat. El 1774 fou nomenat cavaller.

Creà una colònia agrícola (Vilagaià, Bages) en uns terrenys seus; hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen casa i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i oliveres.

Regidor perpetú de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796.

Nomenat vicepresident de la Junta de Comerç durant l’ocupació francesa.

Corts i Huguet, Josep

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 5 abril 1667 – 1747)

Historiador i polític. Partidari de Felip V de Borbó, el 1705 fou empresonat i condemnat a 10 anys d’exili.

Després del triomf borbònic fou nomenat regidor perpetu de Cervera i secretari de la Universitat que s’hi fundà.

És autor d’Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723-40), obra que ha restat inèdita i que constitueix una apologia del filipisme.

Casanoves i Bertran, Narcís

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, febrer 1747 – la Vinyavella, Esparreguera, Baix Llobregat, 1 abril 1799)

Compositor. Monjo benedictí, estudià a l’Escolania de Montserrat i professà en aquell monestir a 16 anys; on fou organista i un dels intèrprets més notables de la seva època.

Compongué música sacra, destinada principalment als oficis del monestir. El seu estil revela una influència italiana evident, pròpia de l’època, així com una devoció profunda.

En el Magnificat, per a cor i orquestra, uneix la salmòdia gregoriana, conductora del cor, amb les intervencions brillants del solista, que imita les improvisacions i corals del cant gregorià.

Bonifaç i Anglès, Baltasar

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1709 – 1747)

Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i fill de Lluís Bonifaç i Sastre. Sembla que la seva activitat al taller del seu pare fou més administrativa que no pas artística.

Hom sap tanmateix que treballà per a l’església de Santa Maria de Lledó al temps de la seva mort, i que el seu fill Lluís Bonifaç i Massó hagué de finir-hi les obres.

Juntament amb el seu altre fill, Francesc Bonifaç i Massó, canviaren la forma anterior del cognom familiar (Bonifaci).