(Oriola, Baix Segura, 16 maig 1599 – Onda, Plana Baixa, 20 maig 1674)
Prelat i frare carmelità. Fill de Francesc Vives i de Rocamora. Era doctor en teologia.
El 1661 fou nomenat bisbe de Sogorb. Un any abans de la seva mort renuncià a la mitra i es retirà al convent d’Onda per raons de salut.
És autor de diversos treballs sobre temes històrics.
(Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Patriota. Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans, casat amb Anna M. de Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serdinyà i Joncet.
Col·laborador del seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler en el complot de Vilafranca de Conflent. Foren traïts i torturats, ambdós es negaren a confessar i foren executats a la plaça de la Llotja de Perpinyà.
Foren els pares de Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell, i de:
Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell (Vilafranca de Conflent, Conflent, vers 1650 – Catalunya Nord, segle XVII) Se l’acusà d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d’entrar en un convent.
(País Valencià, segle XVII – 1674)
Pintor. Destacà en les natures mortes i els temes florals.
(Morella, Ports, 1674 – 1745)
Escriptor en castellà. Filipista, lluità sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella.
És autor de diverses comèdies, poesies d’assaigs i relacions de festes en honor de la Mare de Déu de Vallvina.
(València ?, segle XVII – València, segle XVIII)
Pintor. Gendre i deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
Excel·lí en les natures mortes.
Fou el pare de Joaquim Eiximeno i Espinosa (València, 1674 – 1754) Pintor. Com el seu pare excel·lí en la pintura de natures mortes.
(Cameles, Rosselló, 10 febrer 1612 – 1674)
Escriptor i eclesiàstic. Beneficiat de Sant Pere de Tuïr.
Deixà tota una obra inèdita sobre costums rurals i religiosos rossellonesos: Tractat de la capella, considerada una novel·la religiosa; el Cant d’Honorat, que recorda el Cant de Ramon Llull, Camins traçats, on són explicats els costums devots de la família Ciuró, i Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció (1646), entre d’altres.
Hom n’ha perdut el manuscrit Llibret dels ornaments i exercicis quotidians.
(País Valencià, segle XVI – 1624)
Primer marquès de Nules i de Quirra i baró d’Almedíxer. Quadrinét de Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.
Es casà amb Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, comtessa del Castell de Centelles i de Quirra, i recollí l’herència de la línia dels barons de Centelles pel testament de la seva muller.
El seu fill de la seva segona muller, fou:
Joaquim (I) Carròs de Centelles i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1674) Fou el successor del seu pare. Morí sense fills, i el comtat del Castell de Centelles passà als Blanes-Carròs de Centelles, descendents d’Enric Carròs i de Centelles.
(Gandia, Safor, 2 febrer 1610 – Manila, Filipines, 30 juliol 1674)
Missioner a les Filipines, entre els aborígens bisaies, durant trenta-cinc anys. S’esforçà per defensar-los dels abusos dels dominadors.
Deixà manuscrita una Historia de las islas e indias de Bisayas (1668). També escriví un Tesoro de la lengua bisaya en que se ajustan casi 20 mil palabras.
(Barcelona ?, vers 1674 – Catalunya, segle XVIII)
Militar. Fou tinent general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733).
Fou virrei de Sicília (1754).
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1648 – Perpinyà, 20 abril 1674)
Patriota. Condemnat a presó i exili per haver participat en la revolta dels Angelets, en tornar a Vilafranca fou un dels principals instigadors de la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per alliberar el Rosselló del domini francès.
Fracassada la revolta, fou empresonat i executat.
Dades dels Països Catalans 