(Sardenya, Itàlia, segle XVII – Orà, Algèria, 1675)
Governador del cap de Càller i Gal·lura, cavaller de l’orde de Calatrava. Fou lloctinent interí de Sardenya (1649; 1652-53; 1656-57; 1664-65).
El virrei, duc de San Germano, el féu deportar a Orà per haver auxiliat els implicats en l’assassinat del marquès de Camarasa (1668).
(València, 17 març 1675 – 17 gener 1754)
Segon marquès de Vilatorques. Fill i successor de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja. Fou governador de València i virrei de Nàpols.
Pel seu matrimoni (1702) amb la comtessa de Cervelló incorporà aquest comtat, però la branca s’extingí amb llur filla (1799), que aportà l’herència als Osorio.
(Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)
Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic.
És autor d’una obra religiosa.
(Aragó ?, 1620 – València, 2 febrer 1675)
Compositor, un dels més importants del barroc al País Valencià. El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València.
Autor de misses, motets, nadales, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus. Algunes d’aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d’orquestra.
(Rosselló, 1667 – 1675)
Aixecament de grups de pagesos, els quals oposaren resistència armada a les tropes franceses establertes en el país arran de la confiscació, per part de l’administració francesa, de l’impost (gabella) sobre la renda de la sal.
Anselm Forcada (Catalunya, segle XVII – Montserrat, Bages, 1675) Monjo de Montserrat. És autor d’una Historia del monasterio de Montserrat y milagros de Nuestra Señora i de poesies en castellà.
Josep Forcada (Barcelona, segle XVII) Impressor. Un dels més coneguts a la seva època. Era notari reial i impressor a la capitania general.
Agustí de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737) Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Borbó a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.
Pere de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753) Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.
(Lleida, segle XVII – Escaladei, Priorat ?, 1675)
Pintor i cartoixà. Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d’Escaladei, del qual fou també prior.
(Barcelona, 1675 – 1729)
Jurisconsult. Participà en la guerra de Successió a favor del rei-arxiduc Carles III.
Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725.
Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum… (1707).
(Barcelona, 1675 – Santpedor, Bages, segle XVIII)
Franciscà. Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor. Excel·lí en l’ensenyament.
En 1704 publicà un catecisme en català sota el títol de Font mística i sagrada del Paradís de la Iglésia, reeditat algunes vegades i aparegut dos anys més tard en versió castellana.
Dades dels Països Catalans 