Arxiu d'etiquetes: 1675

Copons i de Copons -germans-

5 Respostes

Agustí de Copons i de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737)  Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Borbó a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.

Pere de Copons i de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753)  Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.

Berenguer, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – Escaladei, Priorat ?, 1675)

Pintor i cartoixà. Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d’Escaladei, del qual fou també prior.

Manera, Lambert

(Bassegoda ?, Garrotxa, segle XVII – Girona, 1675)

Guerriller. Batlle de Bassegoda.

Lluità al costat de Josep de la Trinxeria per la incorporació del Rosselló a Catalunya.

Morí lluitant en l’intent de trencar el setge de Girona.

Fatjó i Marsal, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – 1729)

Jurisconsult. Participà en la guerra de Successió a favor del rei-arxiduc Carles III.

Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725.

Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum… (1707).

Baucells, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – Santpedor, Bages, segle XVIII)

Franciscà. Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor. Excel·lí en l’ensenyament.

En 1704 publicà un catecisme en català sota el títol de Font mística i sagrada del Paradís de la Iglésia, reeditat algunes vegades i aparegut dos anys més tard en versió castellana.

Bastero i Lledó, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – Girona, 1737)

Filòleg. Doctor en filosofia i en drets civil i canònic. Fou canonge i sagristà major de la seu de Girona i examinador sinodal de la diòcesi. Residí a Roma (1709-24) on estudià els cançoners provençals.

És autor de l’obra La Crusca Provenzale (1724), estudi de la llengua, la literatura i els poetes de Provença, incloent-hi els catalans; d’una ortografia comparada del provençal i l’italià; d’una llista de paraules provençals manllevades als trobadors pels antics escriptors toscans.

Deixà, a més, uns quaranta volums manuscrits, avui repartits entre les biblioteques de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Universitat de Barcelona, com una gramàtica catalana, una Història de la llengua catalana, i d’una Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català.

El 1729 ingressà a l’acadèmia barcelonina que després fou anomenada de Bones Lletres.