Arxiu d'etiquetes: Rosselló (hist)

sordons

Deixa un comentari

(Catalunya Nord)

Poble pre-romà que ocupava el Rosselló. No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori; se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord.

Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs.

Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris (Elna) i Ruscino (Castellrosselló).

Sant Marçal, marquesat de

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XVIII – segle XIX)

Títol concedit el 1727, pel rei Lluís XV de França, a Àngel Carles Delpàs-Camporrells i d’Oms, baró de Pià i senyor de Sant Marçal (Rosselló).

S’extingí, amb la família, a la primera meitat del segle XIX.

Sant Feliu, comtat de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVII)

Títol concedit el 1680 a Francesc de Ros i d’Alemany per Lluís XIV de França, sobre les senyories de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall, que havia comprat el 1666 als Rocabertí-Pau.

Sant Esteve, baronia de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVII – )

Jurisdicció senyorial adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié (mort el 1670). Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard.

Passà per enllaç als Despàs, marquesos de Sant Marçal.

Reial Català

1 Resposta

(Rosselló, 1661 – 1667)

(fr: Royal Catalan)  Nom del regiment Català Mazarí, després de la reforma que aquest sofrí el 1661.

Més tard fou rebatejat amb el nom Reial Rosselló (1667).

Bèrcol, bosc del

1 Resposta

(Rosselló)

Antic bosc (del qual són restes les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre), que s’estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol, d’Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844.

Al segle XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals, però a partir de la fi del segle l’antiga superfície forestal fou coberta de vinya.

Bèbrices

Deixa un comentari

(Rosselló)

Poble cèltic, establert durant la primera edat del ferro a Occitània, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria.

Angelets, revolta dels -1667/75-

5 Respostes

(Rosselló, 1667 – 1675)

Aixecament de grups de pagesos, els quals oposaren resistència armada a les tropes franceses establertes en el país arran de la confiscació, per part de l’administració francesa, de l’impost (gabella) sobre la renda de la sal.

Illa, vescomtat d’

23 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – )

Títol senyorial i jurisdiccional, concedit el 1314 per Sanç I de Mallorca a Pere de Fenollet i d’Urtx. Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer.

A la mort, sense fills (1423), de Pere de Fenollet i de Narbona, quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós. Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se’l disputaren en plets, així com amb els Cervelló. Per una sentència del segle XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors (mort després del 1574).

A la mort (1588), sense fills, de Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i d’Alagó, s’inicià un altre plet entre els Alagó i després els Montcada, marquesos d’Aitona, i els ducs d’Híxar.

Durant la guerra dels Segadors fou confiscat al marquès d’Aitona i atorgat a Josep d’Ardena i de Sabastida, primer comte de les Illes, però retornà posteriorment als seus propietaris legítims.

En desús des del segle XVIII, fou rehabilitat el 1931 a favor de Maria de Ferrer i de Sarriera.

Bernic, Francesc

5 Respostes

(Collbató, Baix Llobregat, vers 1680 – Barcelona, 1719 ?)

Coronel. Capitost dels miquelets del Rosselló.

El 1718 es posà al costat dels francesos en la guerra contra Felip V de Borbó; organitzà i comandà al Rosselló uns 10.000 homes, i amb uns 5.000 (anomenats miquelets de França o dragons) envaí la Garrotxa i el Bages.

En les seves incursions va apoderar-se també de Sant Boi de Llobregat i de Vilafranca del Penedès.

Va ésser fet presoner pels borbònics prop de la Llacuna (Anoia) i empresonat i confinat a la ciutadella de Barcelona, mentre que el seu lloctinent Bartomeu Pollina es reunia amb el Carrasclet.