(Catalunya Nord, segle XIV – )
Títol senyorial i jurisdiccional, concedit el 1314 per Sanç I de Mallorca a Pere de Fenollet i d’Urtx. Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer.
A la mort, sense fills (1423), de Pere de Fenollet i de Narbona, quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós. Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se’l disputaren en plets, així com amb els Cervelló. Per una sentència del segle XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors (mort després del 1574).
A la mort (1588), sense fills, de Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i d’Alagó, s’inicià un altre plet entre els Alagó i després els Montcada, marquesos d’Aitona, i els ducs d’Híxar.
Durant la guerra dels Segadors fou confiscat al marquès d’Aitona i atorgat a Josep d’Ardena i de Sabastida, primer comte de les Illes, però retornà posteriorment als seus propietaris legítims.
En desús des del segle XVIII, fou rehabilitat el 1931 a favor de Maria de Ferrer i de Sarriera.
M'agrada S'està carregant...