Arxiu d'etiquetes: 1589

Erill i de Cardona-Anglesola, Pere d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1589)

Baró de l’Albi i de Cervià. Fou conegut també per Pere de Cardona-Anglesola. Iniciador de la línia dels barons de l’Albí.

Fill de Pere Lluís d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig i de la seva segona muller Joana de Cardona-Anglesola, de qui heretà les baronies.

Morí, igual que la seva muller i alguns dels fills, durant una epidèmia. Foren fills seus Acard, Galceran i Hug d’Erill i de Queralt.

Cendrat, Jaume

Deixa un comentari

(Aubret, França, segle XVI – Barcelona, 16 octubre 1589)

Impressor. La seva impremta és documentada del 1575 al 1600. Treballà en societat amb Claudi Bornat i amb la vídua de Pere de Montpezat.

Fou un dels impressors més actius del segle XVI: obres religioses, com La introducción al símbolo de la fe (1585) i el Contempus mundi (1580) de Luis de Granada, el Flos Sanctorum (1586-88) d’Alonso de Villegas; gramaticals, com el Diccionari de Nebrija (1585), obres de Jaume Gibert (1586), de Llorenç Palmireno (1587) o Pere Joan Nunyes (1589), i el De ocio orationis partium d’Erasme (1591); històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça (1588); i jurídiques, com les Resolutiones de Jaume Càncer (1594).

Cardona, Joan Baptista de

3 Respostes

(València, 1511 – 30 desembre 1589)

Eclesiàstic i humanista. Bisbe de Vic (4 juliol 1584 – 18 març 1587) i de Tortosa (18 març 1587 – 30 desembre 1589).

Graduat en teologia i en sagrada escriptura (1562) a València, fou canonge magistral d’Oriola, comissari de les galeres d’Espanya i canonge de València. Treballà a Roma (1575) en la correcció del decret de Gràcia i altres texts.

Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí.

Dedicà a Felip II un Memorial, en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S. Laurentii Bibliotheca, projecte molt detallat de la formació, l’organització i la conservació d’una biblioteca a El Escorial, on donà una relació minuciosa de les millors biblioteques particulars hispàniques de l’època i propugnà, com a novetat, la confecció d’un manual de paleografia grega i llatina.