Arxiu d'etiquetes: 1478

Ferrís, Pere

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 14 abril 1415 – Roma, Itàlia, 25 setembre 1478)

Eclesiàstic i cardenal. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma.

Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias.

Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV.

Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.

Carròs d’Arborea i de Mur, Dalmau

3 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XV – 1478)

Noble. Fill de Francesc Carròs d’Arborea i de Brianda de Mur, i germà de Nicolau. Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra.

Fou lloctinent del seu germà com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477. Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó. Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer (1478).

La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu germà, fou atribuïda a maleficis.

Blanes i d’Esplugues, Vidal de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – 1478)

Baró de Cotes i governador de Mallorca (1446-78). Fill de Vidal de Blanes i de Castellar. Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435). El 1436 era governador de València, sota el regnat d’Alfons IV el Magnànim.

Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet. El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca.

Cervelló -varis/es bio-

8 Respostes

Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Fill d’Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.

Arnau Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1478)  Fill de Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d’Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós.

Bernat de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s’extingí al segle XIII).

Bernat Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII – País Valencià, segle XIII)  (o Guillem)  Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d’una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.

Elionor de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I de Catalunya. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón.

Guerau Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I el Conqueridor, combaté al bàndol de Nunyo Sanç I de Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d’una banda, i contra els partidaris de l’infant Ferran, de l’altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d’aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.

Guillem Arnau de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició del rei Joan II el Sense Fe, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni Urbà de Cervelló, que s’establí a Sardenya.

Guillema de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.

Mònic de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Germà de Guerau i cosí d’Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l’acció desastrosa dels Aidu di Turdu.

Pere Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona, ajudats per les del comte Ermengol VI d’Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.

Pere de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XVIII – 1826)  Baró de Samatzal. Darrer membre de la branca sarda de Samatzal.

Pere Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè el 1218, quan l’orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.

Ramon Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, 1323)  Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l’expedició a Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d’Esglésies.

Saura de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.

Cardona i de Ventimiglia, Artau de

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XV – 1478)

Comte de Collessano i marquès de Padula. Gran canceller de Sicília. Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena.

Addicte incondicional de Joan II de Catalunya, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest del príncep Carles de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà (1472). Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà (1471-72) -assistí a la rendició de Barcelona a Joan II- i del Rosselló (1473-75).

Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília (1472), i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília (1475).

Borja i Escrivà, Roderic de

Deixa un comentari

(País València, segle XV – Catalunya, 1478)

Bisbe d’Urgell (27 novembre 1467-11 desembre 1472) i de Barcelona (11 desembre 1472-1478). Fill de Roderic-Gil de Borja i de Sibil·là Escrivà (erròniament anomenada d’Oms).

Era oncle del futur Alexandre VI.

Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim

1 Resposta

(Catalunya-Aragó, 1455 – 1478)

Dietari privat. Un dels més antics i més importants escrits en català. El seu autor, que fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya el 25 d’octubre de 1435, ha estat identificat amb Melcior Miralles.

L’obra és constituïda per set unitats pràcticament independents l’una de l’altra, llevat de la quarta, que es representa com a continuació de la segona. La primera és una compilació de texts més o menys historiogràfics preexistents, que arriba fins al 1474; la segona, que té poc encara de dietari, arriba fins al 1471; les altres arriben, respectivament, fins al 1478, fins al 1461, fins al 1470, fins al 1476 i fins al 1478, data en que sembla que el dietari fou deixat ja per llest.

L’Institut d’Estudis Catalans n’encomanà l’edició, publicada a despeses de la Fundació Rabell i Cibils, a Josep Sanchis i Sivera i Francesc Martorell i Trabal, el darrer dels quals l’anotà abundantment; hom en tirà nombrosos plecs.

Interrompuda, però, la impressió, Josep Sanchis i Sivera edità la totalitat de l’obra el 1932.

Delgado, Miquel

2 Respostes

(Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, segle XV – Barcelona, 15 desembre 1478)

Eclesiàstic i polític. Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons IV el Magnànim.

Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II el Sense Fe i de la generalitat (embaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre les dues parts (1462) seguí al monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a la generalitat.

La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s’emparà del monestir (1464).

Morí abans d’acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat.