Arxiu d'etiquetes: 1462

Fabra, Joan -varis-

1 Resposta

Joan Fabra  (València, segle XV – 1462)  Cavaller. El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I d’Antequera trameté a Enric V d’Anglaterra. Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere (mort el 1469). Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig (que li adreçà la Consulta que precedeix l’Espill) i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones (1462) en memòria de la seva muller.

Joan Fabra  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Germà de Gaspar, junt amb el qual i amb Joan Roís de Corella dirigí la gran ofensiva del 1476 per ocupar definitivament el marquesat de Villena. Expugnà amb el seu germà la capital del marquesat, el 23 de gener, i restà assetjant el castell, que encara resistiria bastant, mentre Gaspar proseguía les operacions cap al sector d’Almansa. El 1483 un Joan Fabra era procurador de Sardenya i tingué un conflicte amb el lloctinent reial Eiximèn Peres Escrivà de Romaní, el qual fou destituït per aquesta qüestió. El 1487, també amb el seu germà, participà al setge de Màlaga.

Catany, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx ?, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1 octubre 1462)

Eclesiàstic. Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a les Illes Balears.

Home de confiança dels reis i del papa Pius II, el qual li demana que posés el seu valiment per a la pau a Mallorca en les discòrdies dels forans i ciutadans de mitjan segle XV.

Autoritzat pel rei, fundà l’Hospital General que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores (1456).

Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí.

Hom n’intentà la beatificació.

Borja, Pere Lluís de

1 Resposta

(Roma, Itàlia, 1462 – 3 setembre 1488)

Primer duc de Gandia dels Borja. Fill de cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481. El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50.000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics.

El 1484, durant les disputes entre Ferran II el Catòlic i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat. El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofre de Borja i Cattanei. El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc.

El 1485 es prometé amb María Enríquez, cosina germana de Ferran II, però no s’hi arribà a casar. Retornà a Roma, on morí. Fou succeït pel seu germà Joan.

Aragó, llengua d’

Deixa un comentari

(Franja de Ponent)

Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada l’any 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escisió de l’antiga llengua d’Espanya.

De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom; a més, la batllia del gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó.

Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya.

Espill -llibre-

8 Respostes

(País Valencià, 1455 – 1462)

Obra de Jaume Roig. Publicat el 1531, conegut també per Llibre dels consells i Llibre de les dones.

Tot i que segueix la tradició de la narrativa en vers del segle XII (fent un ús riquíssim del llenguatge popular, però sense menyspreu de cap recurs), és escrit en vers de quatre síl·labes amb rima aparellada, tant per l’estructura com pel desenvolupament es pot considerar una veritable novel·la.

Amb un llenguatge ric i planer, teixeix una furiosa distriba contra les dones, causa de totes les desgràcies del protagonista, en Grau de València, molt d’acord amb la misogínia de la literatura medieval i la moral que imperava en aquella època.

Cardona, Guillem de -varis-

10 Respostes

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Personatge. Apareix com a principal hereu del seu germà Bernat, que testà el 1102. Havia de succeir-li al castell de Clariana.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Noble. Era germà d’un Ramon amb el qual testà el 1151. Ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de morir sense fills. Guillem morí abans del 1156, data d’un segon testament del seu germà, el qual hi feia deixes pels sufragis religiosos de Guillem.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Noble. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a participant a l’expedició a Almeria realitzada el 1148 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Un dels fills de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona i d’Almodis. Es casà amb Teresa d’Urgell, filla d’Ermengol V i de María Ansúrez. Fill seu fou Pere, que morí jove. Aquest Guillem de Cardona és segurament l’homònim que fou marmessor de Ramon Berenguer III de Barcelona (1131).

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era un dels fills de l’Arnau que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Bernat.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1265 figura com a porter del rei Jaume I. Aquest i Alfons X de Castella li atorgaren aleshores unes cases al carrer major de la ciutat de Múrcia.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Personatge. Era pare d’una Berenguera, a la qual vengué les possessions de Maldà i Maldanell el 1266.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Serra i Vilaró l’esmenta com a fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries. Diu que anà a guerrejar al Marroc.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII – abans 1330)  Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de la seva segona muller, Maria Álvarez d’Haro. El 1318 féu costat al seu pare al conflicte amb l’infant Alfons. Morí sense successió.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIV – 1338)  Fill de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural del rei Pere II el Gran. Morí solter. Per aquesta causa la senyoria de Torà privada de descendència directa masculina, tornà a la branca principal dels Cardona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola, i germà d’Hug II de Cardona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XV – vers 1462)  Fill segon de Ramon de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Caterina de Centelles. El 1462, amb el seu germà Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, prengué les armes a favor de la Generalitat en la guerra contra Joan II. Caigué presoner, amb Hug, a la batalla de Rubinat. Vuit mesos després, seguint també la mateixa sort que el seu germà, fou escanyat sense formació de procés.

Erill-Talarn i de Botella, Arnau Roger d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – Cervera, Segarra, 1462)

Senyor de Selgua i Terreu. Prengué partit per la Generalitat en la guerra contra Joan II. Fou fet presoner a la batalla de Rubinat i executat, sense procés.

El rei concedí Selgua al seu parent, reialista, Felip Galceran de Castre, però després de la capitulació de Barcelona les rendes familiars foren restituïdes a la vídua d’Arnau Roger, com a tutora del seu fill Felip Joan d’Erill.

Destorrent i Casa-saja, Pere

3 Respostes

(Barcelona, vers 1415 – 19 maig 1462)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Jaume. Fou un dels dirigents moderats de la Busca.

Fou batlle de Barcelona (1442) i membre del Consell de Cent. Durant les lluites amb la Biga (a mitjan segle XV), fou designat conseller tercer (1453) per Galceran de Requesens, governador lloctinent de Catalunya.

L’any 1458 esdevingué conseller en cap, però fou jutjat i executat a causa d’haver participat en un complot organitzat per la Busca per al retorn de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Pere Destorrent i Sirvent  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Protegit pel seu oncle Jaume Destorrent i Casa-saja, ocupà la conselleria (1486 i 1495) i fou veguer de Barcelona (1500-03).

Destorrent -llinatge-

2 Respostes

(Barcelona, segle XIII – segle XV)

Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.

El primer membre conegut és un Pere Destorrent.

Altres membres del llinatge són:

Francesc Destorrent  (Barcelona, segle XV)  Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.

Pere Destorrent  (Barcelona, segle XV – 1462)  Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.

Desplà, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1462)

Cavaller. Fou diverses vegades conseller de la ciutat i des del 1436 formà part del consell que assessorà la reina Maria de Castella mentre Alfons IV el Magnànim era a Nàpols.

Durant la guerra contra Joan II va estar al servei de Carles de Viana, i posteriorment, amb el seu fill Guerau, formà part del partit francòfil, al servei de Lluís XI.

Detingut per les forces de Pere IV de Portugal, rei dels catalans, fou cedit a Joan II en un canvi de presoners.