Arxiu d'etiquetes: 1462

Destorrent -llinatge-

2 Respostes

(Barcelona, segle XIII – segle XV)

Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.

El primer membre conegut és un Pere Destorrent.

Altres membres del llinatge són:

Francesc Destorrent  (Barcelona, segle XV)  Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.

Pere Destorrent  (Barcelona, segle XV – 1462)  Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.

Desplà, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1462)

Cavaller. Fou diverses vegades conseller de la ciutat i des del 1436 formà part del consell que assessorà la reina Maria de Castella mentre Alfons IV el Magnànim era a Nàpols.

Durant la guerra contra Joan II va estar al servei de Carles de Viana, i posteriorment, amb el seu fill Guerau, formà part del partit francòfil, al servei de Lluís XI.

Detingut per les forces de Pere IV de Portugal, rei dels catalans, fou cedit a Joan II en un canvi de presoners.

Curial e Güelfa

3 Respostes

(Catalunya, 1435 – 1462)

Novel·la cavalleresca d’autor anònim.

Dividida en tres parts, escrita potser per un notari de la cúria, pels coneixements que demostra en el descabdellament de diferents aspectes de la història i la vida de la noblesa i la reialesa.

Fou trobada per M. Milà i Fontanals, que també li posà el títol, a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876.

Localitzada geogràficament i cronològicament, narra les aventures i l’ascensió social d’un cavaller pobre, de Curial, gràcies a la cavalleria i a l’amor i protecció de la seva dama, Güelfa.

L’acció versemblant i realista, el reflex de la crisi social del seu temps, el retrat psicològic dels personatges, especialment Curial, han fet que els estudiosos li apliquessin el qualificatiu de moderna i que la situïn entre la millor novel·lística del seu temps.

Busca, la

20 Respostes

(Barcelona, vers 1450 – 1462)

Partit contra l’oligarquia urbana, enfrontat a la Biga, partit de l’alta burgesia. Davant la crisi de mitjan segle XV i contrària a les opinions i als interessos de la Biga, propugnava la devaluació de la moneda, el proteccionisme i la reforma i sanejament del govern municipal. Agrupà principalment mercaders, artistes i menestrals.

Cercà i trobà el suport reial, gràcies al governador Galceran Lluís de Requesens, aconseguiren l’accés al govern municipal monopolitzat per la Biga, contrària a aquestes mesures. Aconseguí la primera victòria amb l’aprovació oficial, per part de la reina Maria de Castella (1452), del Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona, en el qual la Busca tingué un paper predominant.

Amb el nomenament de Requesens com a lloctinent reial a Catalunya en lloc de la reina, aquest donà el poder a la Busca el 30 de novembre de 1453, i començà un curt període de redreç de la crisi i suscitaren l’entusiasme popular.

Les divisions internes de la Busca entre moderats i radicals i la popularitat de la Biga, que capitalitzà la defensa del príncep Carles de Viana i l’oposició a Joan II el Sense Fe, tornà el poder a la Biga, la qual desféu el sindicat (1462) i executà els principals dirigents de la Busca moderada, i començà una llarga guerra contra Joan II (1462-72), que acabà, però, sense aconseguir l’objectiu d’afermar-se en el poder.

Baiona, tractat de -1462-

6 Respostes

(Baiona, França, 9 maig 1462)

Acord signat per Joan II el Sense Fe a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny en plena guerra civil catalana. Complementava el de Salvatierra, signat el 3 de maig pels mateixos reis.

La clàusula de l’obligació general, segons la qual les rendes dels comtats de Rosselló i de Cerdanya restaven obligades al pagament de 200.000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els mencionats comtats, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure.

Agulló, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Tàrrega, Urgell, 1462)

Síndic i paer en cap de Lleida. Partidari del príncep Carles de Viana, va negociar amb el rei Joan II el Sense Fe.

En les lluites del juliol de 1462 manava un petit exèrcit en terres de Lleida quan caigué presoner de les forces reialistes, que el processaren i executaren.

Considerat traïdor i acusat d’haver mantingut tractes amb el comte de Prades, la generalitat ordenà l’expropiació i la venda dels seus béns.