Arxiu d'etiquetes: 1291

Aragó, Jaume d’ -Sicília-

Deixa un comentari

(Mazzara, Sicília, Itàlia, 1291 – 1350/51)

Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i d’una siciliana anomenada Lucrècia. Vers l’any 1323 lluità a la conquesta de Sardenya, i des del 1325 fou ambaixador al sultanat de Tiemcen, càrrec que exercí fins al 1331 o 1332.

El 1333 fou enviat a Sardenya per Alfons III el Benigne, on fou veguer de Càller (1337-41). Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller (1344) i el nomenà membre del consell reial. Governador de Sardenya (1347-48).

S’havia casat dues vegades: amb Jacmeta Guerau, mallorquina, i amb Putxa, sarda, que el sobrevisqué. No deixà descendència.

Dalmau Moner

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1291 – Girona, 24 setembre 1341)

Frare dominicà i sant. Estudià a Girona i a Montpeller.

Ingressà al convent de predicadors de Girona, on excel·lí per la seva vida austera i humil. Féu gran penitència a la Cova de Marsella, on visqué com a ermità fins que la seva precària salut motivà que els seus superiors el reclamessin.

No trigà a reprendre l’ermitatge en una cova propera a Girona, on es lliurà a les mortificacions més dures. Morí en olor de santedar.

La seva memòria fou objecte de veneració popular. Innocent XIII el canonitzà.

Cortada, Ramon de

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, segle XIII – Catalunya, 1291)

Vice-almirall de l’esquadra catalana.

Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicòtera, a Calàbria (1282).

Prengué part en la conquesta de Sicília.

Brignoles, tractat de -1291-

10 Respostes

(Brinhòlas, Provença, França, 19 febrer 1291)

(o de Tarasco)  Acord signat entre Alfons II de Catalunya, Carles de Salern i el papa Nicolau IV, sobre la possessió de Sicília.

Segons les seves clàusules, Alfons II deixaria d’ajudar el seu germà Jaume II, rei de Sicília, i aniria en croada a Terra Santa. D’altra banda, el papa aixecaria l’excomunió d’Alfons i revocaria la investidura dels regnes catalano-aragonesos a favor de Carles de Valois.

La mort del rei Alfons II (18 juny 1291) deixà sense efecte les clàusules d’aquest tractat, base del d’Anagni (1295).

Si bé tradicionalment s’ha cregut que l’acord va ser signat a Tarascó (Jerónimo Zurita, Ramon Muntaner), Ferran Soldevila va demostrar que ho va ser a Brignoles.

Alfons II de Catalunya

120 Respostes

(València, 4 novembre 1265 – Barcelona, 18 juny 1291)

“el Franc” o “el Liberal”  Rei de Catalunya (1285-91). III d’Aragó i I de València. Fill primogènit de Pere II de Catalunya i Constança de Sicília. Governà com a regent mentre el seu pare anava cap a la conquesta de Sicília (1282-83).

El 1285, mentre moria Pere II, Alfons conqueria l’illa de Mallorca al seu oncle i feudatari Jaume II de Mallorca-Rosselló, que havia traït els d’Aragó en deixar passar els francesos pel Rosselló. Poc després Eivissa es lliurà al nou rei. El 1287 conquerí Menorca als sarraïns i la repoblà amb catalans.

Va haver d’afrontar-se a l’hostilitat conjunta dels Anjou, el Pontificat i Sanç IV de Castella perquè tenia com a penyores els infants de la Cerda (el 1288 proclamà rei de Castella, Alfons de la Cerdà, a canvi de la cessió secreta del regne de Múrcia).

Al mateix temps hagué d’afrontar la rebel·lió dels nobles de la Unió Aragonesa, per la qual cosa es veié obligat a signar el Privilegi de la Unió a Saragossa (1288), que li limitava considerablement l’autoritat.

La disputa amb França i el Pontificat per la possessió de Sicília se solucionà favorablement als interessos catalans amb el tractat de Tarascó (1291), que no es portà a terme perquè el mateix any morí, deixant els seus dominis al seu germà Jaume II de Catalunya, si bé aquest havia de cedir Sicília al tercer germà, Frederic II de Sicília.