Sigla del moviment polític català Bloc Obrer i Camperol (1930-36).
BOC *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Política
Bloc Republicà Autonomista
(Barcelona, maig 1915 – 1917)
(BRA) Organització política. Sorgida de l’escissió d’un grup de militants de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) descontents de la seva aliança amb els radicals de Lerroux (1914). Fou fundat per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar i Àngel Samblancat.
En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista. Adoptà una línia més extrema que la del grup d’on havia sortit.
Per això va allunyar-se de les capes mitjanes i de la petita burgesia i, en canvi, no pogué atreure la classe obrera, que ja tenia les seves pròpies organitzacions. En conseqüència, va fracassar en les eleccions generals del 1916 i en les provincials de 1917.
Posteriorment, la majoria dels seus efectius formaren en el Partit Republicà Català.
Bloc Escolar Nacionalista
(Barcelona, 1934 – 1939)
(BEN) Organització universitària de la Joventut d’Esquerra Republicana (JER), actuà a Catalunya durant la II República espanyola.
De caràcter nacionalista i d’esquerres, lluitava per una universitat autònoma i catalana, el reconeixement de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) com l’única entitat representativa dels estudiants catalans i l’establiment de cursos oficials per a obrers. L’òrgan de premsa del BEN fou “Redreçament”.
Actuà clandestinament en 1946-50.
Biga, la
(Barcelona, segle XV)
Nom donat a la classe superior de la ciutat (mà major), la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que posseïen el govern de Barcelona des de feia dos segles en oposició a la Busca, o partit popular.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.
Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials.
Davant la crisi de mitjan segle XV s’oposaren fermament a la devaluació, al proteccionisme i a l’entrada al govern de les classes populars i menestrals tal com demanava la Busca, als quals atacaren i venceren, i un cop recuperat el poder a Barcelona, emprengueren la lluita contra la monarquia (Joan II el Sense Fe) que havia intentat de sotmetre’ls.
Bases de Manresa -1892-
(Manresa, Bages, 27 març 1892)
Document formulat i aprovat per la Unió Catalanista, d’acord amb una iniciativa d’Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. Es nomenà una comissió encarregada de redactar unes bases on es fixaren els principis polítics, socials i econòmics del nacionalisme català.
Comprenien tres parts: la relativa al poder central, al poder regional i la formada per disposicions transitòries. L’esperit de les Bases combinava la solució federalista amb reminiscències de caràcter històric i amb un vot corporatiu.
Estipulava el català com a única llengua oficial de Catalunya i que tots els càrrecs polítics havien d’ésser ocupats per catalans.
El 1992 se’n celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica.
Banquet de la Victòria
(Barcelona, 19 novembre 1905)
Celebració de la Lliga Regionalista per la victòria a les eleccions municipals, que consistí en un gran àpat que tingué lloc en el Frontó Comtal.
A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors. En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d’aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants.
Aquests fets suscitaren una caricatura al “Cu-cut” (23 novembre) que disgustà l’estament militar, el qual, amotinat (25 novembre), calaren foc a la redacción i impremta del setmanari i a la redacció de “La Veu de Catalunya”.
El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulga la llei de jurisdiccions, que afavoria els amotinats. Per tal d’oposar-se a aquesta llei es formà la Solidaritat Catalana.
Bandera Negra, La
(Barcelona, 1925 – novembre 1926)
Organització secreta d’acció directa. Dependent d’Estat Català, partit que era dirigit per Francesc Macià i Daniel Cardona des de l’exili.
Entre els fundadors hi havia diversos dels complicats en el “complot de Garraf” (Marcel·lí Perelló, Ramon Xammar, Enric Granier-Barrera i Jaume Balius).
Es dissolgué arran dels fets de Prats de Molló.
Audiència, Reial
(Països Catalans, 1707 – 1833)
Institució superior de govern i justícia. Creada per les disposicions de Felip V de Borbó des dels decrets de Nova Planta (1707-16) i per mesures posteriors d’ordre intern, a l’antiga corona catalano-aragonesa.
Alteraren substancialment l’organització político-administrativa d’aquells regnes, amb l’adaptació plenament al patró de les chancillerías de tipus castellà, ja que els antics regnes -ara ja meres “províncies”- foren estructurats sobre la diarquia capità general-audiència, de manera que passaren a ser tribunals de justícia (ja no suprems, sinó també territorials) sotmesos al consell de Castella, integrats per diverses sales amb els oïdors respectius, constituïts com a òrgan assessor o acord reial (real acuerdo) del capità general, el qual el presidia i havia d’atenir-se als seus dictàmens en matèria de govern i d’administració del país, mentre que en matèria de justícia la presidència era exercida pel regent civil, i el capità general no tenia intervenció en els litigis, salvat el dret d’indult en cas de pena de mort.
Les reials audiències borbòniques, a més de les seves funcions judicials, informaven al consell de Castella sobre el nomenament de funcionaris, arbitraven entre les diverses autoritats i s’ocupaven plenament d’afers governatius i policíacs.
Aquest confusionisme entre assumptes judicials i polítics perdurà fins a les Corts de Cadis (1812), encara que la reducció de les audiències a l’esfera estrictament judicial no tingué efecte fins al 1833.
Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera
(Barcelona, març 1840 – 1848)
Agrupació. Muns, Sugranyes i Vicheto foren els seus dirigents principals. Fou a la vegada un instrument de previsió social i de cooperativisme i un òrgan de negociació amb els fabricants.
El 1843 fou dissolta per la seva participació en el moviment contra Espartero i per la militància republicana o progressista de gran part dels seus membres. Si bé continuà existint com a Companyia Fabril de Teixidors, desaparegué totalment el 1848.
Associació Catalana de Municipis
(Vic, Osona, 3 octubre 1981 – )
(ACM) Entitat municipalista que representa i defensa els interessos de les entitats locals catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, EMD, consorcis, etc.).
Enllaç web: Associació Catalana de Municipis
Dades dels Països Catalans 