Arxiu de la categoria: Política

Assemblea de Parlamentaris (1977)

4 Respostes

(Barcelona, 25 juny 1977)

Organisme extraoficial format per la totalitat dels parlamentaris (47 diputats, 16 senadors elegits i els 4 senadors de designació reial) a les primeres eleccions democràtiques celebrades a Catalunya (15 juny 1977).

Constituïda per primera vegada al palau del Parlament, a Barcelona. S’encarregà, mitjançant una sèrie de comissions, de conduir el procés pre-autonòmic a Catalunya, com l’aprovació del projecte d’Estatut d’Autonomia elaborat per la comissió dels Vint a Sau (19 desembre 1978).

Assemblea de Parlamentaris (1917)

16 Respostes

(Barcelona, 19 juliol 1917 – Madrid, octubre 1917)

Reunió extraordinària de diputats i senadors.

Davant la crisis social, política i militar de l’estat espanyol, els parlamentaris de tots els partits polítics, a iniciativa de la Lliga Regionalista, exigiren unes corts constituents que emprenguessin la reforma del país.

La vaga revolucionària del mes d’agost forçà la dimissió d’Eduardo Dato, però alhora espantà la burgesia i Francesc Cambó acceptà que la Lliga entrés a formar part d’un govern de concentració nacional format per conservadors i liberals, i s’estroncà el moviment reformista.

Assemblea de Catalunya

30 Respostes

(Barcelona, 7 novembre 1971 – Catalunya, 1977)

Organisme unitari. Fou clandestí i agrupà l’oposició antifranquista a Catalunya de diverses organitzacions polítiques (des del centre fins a l’extrema esquerra), sindicals, associatives, territorials i independents amb l’objecte d’aconseguir les llibertats democràtiques, l’amnistia política i el restabliment de l’Estatut d’Autonomia del 1932.

Portà el pes de la lluita política fins a les eleccions de 1977 en què transmeté la representativitat a l’Assemblea de Parlamentaris.

Assemblea Constituent del Separatisme Català

6 Respostes

(l’Havana, Cuba, 30 setembre 1928 – 2 octubre 1928)

Reunió independentista. Els impulsors principals foren Josep Conangla i Fontanilles, director del Centre Català de l’Havana; Francesc Macià, que la va presidir; el col·laborador d’aquest Josep Carner i Ribalta; i Ventura Gassol.

A l’assemblea es va aprovar una constitució provisional de la República Catalana i s’intentà convertir Estat Català en partit polític, amb el nom de Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, projecte que quedà anul·lat després del retorn de Macià a Europa.

Aliança Obrera

9 Respostes

(Catalunya, 1933 – 1936)

Pacte d’acció revolucionària establert com a rèplica del triomf electoral de les dretes en les eleccions de novembre de 1933.

Inspirat pel Bloc Obrer i Camperol, agrupà les federacions catalanes del PSOE i de la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires i l’Esquerra Comunista.

El moviment aliancista s’estengué per tot Espanya i, particularment, a Astúries, on la participació de la CNT i del PCE el reforçaren considerablement.

Acció Republicana de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, 1930 – març 1931)

(ARC)  Partit polític. Sorgit arran d’una escissió d’Acció Catalana provocada por un grup de militants encapçalats per A. Rovira i Virgili, que volien situar-se en posicions nacionalistes més esquerranes.

Després de participar en la reunió de Sant Sebastià (1930), s’integrà en l’Acció Catalana Republicana.

Acció Catalana

60 Respostes

(Barcelona, 4 juny 1922 – Catalunya, març 1931)

Partit polític. Sorgit a la Conferència Nacional Catalana d’una escissió de la Lliga Regionalista.

Nacionalista i liberal, fou presidit per J. Bofill i Mates, i Nicolau d’Olwer i A. Rovira i Virgili en foren vice-presidents.

El diari “La Publicitat” es convertí en l’òrgan difusor del nou ideari.

El 1931 es fusionà amb Acció Republicana de Catalunya i es convertí en Acció Catalana Republicana, partit d’orientació centre-esquerra que aplegava intel·lectuals, professionals i classe mitjana. Durant la guerra civil es mantingué fidel a la República.

Fou refundat el 1994 per Max Cahner.

Mancomunitat de Catalunya

141 Respostes

(Catalunya, 6 abril 1914 – 20 març 1925)

Institució política. Fou creada per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes arran del decret del 1913 que autoritzava la unió de províncies de l’estat espanyol amb finalitats administratives.

Tres òrgans essencials sustentaren la base de l’entitat: l’assemblea general, el consell permanent i la presidència. L’assemblea, que a partir del 1919 comptà amb un president propi, era formada pels 96 diputats de les quatre províncies que es renovaven cada dos anys.

Mancomunitat de Catalunya

El Consell Permanent, una mena de govern regional, era constituït pel president i vuit consellers, dos dels quals eren elegits per província i de diferents tendències polítiques per evitar el monopoli polític.

El primer president fou Enric Prat de la Riba, elegit el 6 d’abril de 1914 i reelegit el 14 de maig de 1917. Quan morí fou substituït per Josep Puig i Cadafalch, que fou confirmat en la presidència el 1919, el 1921 i el 1923.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera (del gener de 1924 al març de 1925) ocupà la presidència Alfons Sala, fundador de la Unión Monárquica Nacional i col·laborador de Primo de Rivera, que el nomenà president de la institució, abans de la seva dissolució.

Unió General de Treballadors

57 Respostes

(Barcelona, 12 agost 1888 – )

(UGT)  Central sindical obrera d’orientació marxista lligada estretament al PSOE. Va ésser fundada en el congrés celebrat a Barcelona i presidit per Pablo Iglesias. Al capdavant va ésser col·locat un comitè nacional resident a Barcelona; la primera presidència va recaure en Antoni García Quejido.

A la fi del 1888 la UGT va quedar constituïda, bé que només amb 27 seccions i 3.355 federats. El congrés del 1899 va ordenar el trasllat del comitè nacional a Madrid. Durant la dictadura de Primo de Rivera, continuà funcionant legalment, i el seu congrés, celebrat a Madrid (1928) va ratificar la seva col·laboració amb el règim.

Durant la Segona República fou un dels sindicats importants de l’estat, malgrat que tingué poca incidència a Catalunya. Durant la guerra civil lluità activament contra el bàndol franquista, i el 1939 hagué de passar a la clandestinitat.

A partir de la dècada de 1980 s’allunyà del PSOE, degut a la seva política econòmica del govern socialista, i s’aproximà a les postures de CCOO, amb la qual declarà la vaga general del 14 de desembre de 1988. El 1994, després de la fallida de la cooperativa d’habitatges PSV que afectà a 13.000 famílies, es posà en dubte la gestió i el funcionament del sindicat.

Enllaç web: Unió General de Treballadors de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya

23 Respostes

(Catalunya, 7 novembre 1931 – 24 març 2017)

(UDC)  Partit polític de caràcter democratacristià. Sota la direcció de M. Carrasco i Formiguera, J.B. Roca i Caball i J. Cirera, aconseguí un diputat (Pau Romeva) al Parlament de Catalunya (1932) i es mantingué fidel a les institucions republicanes durant la guerra civil.

A l’època del règim franquista, es reorganitzà clandestinament sota la direcció de M. Coll i Alentorn. En les eleccions de 1977 formà una coalició amb el Centre Català, anomenada Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya, que obtingué un diputat (A. Cañellas).

Després passà a col·laborar amb Convergència Democràtica de Catalunya, amb la qual formà la coalició Convergència i Unió i obtingué la coresponsabilitat del govern de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la presidència del Parlament de Catalunya. El partit era regit per un consell nacional i un comitè de govern amb un president executiu.

El 2015 es trencà la federació Convergència i Unió, i el 2017 el partit fou dissolt a causa de problemes econòmics i de no poder aconseguir representació parlamentària.