Arxiu de la categoria: Monuments

Misteri, Sant -Segarra-

(Cervera, Segarra)

Relíquia de la Vera Creu. Coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi -resistència a ésser partida i degotament de sang- ocorregut el 1540.

La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma (1527).

Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Tomàs Padró (1787-1810).

En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567. Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó.

El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer.

Misericòrdia -Baix Camp-

(Reus, Baix Camp)

Santuari de la ciutat, al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat.

La seva construcció fou decidida pel consell municipal el 1592, amb motiu d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora.

Fou acabat el 1601, i entre el 1652 i el 1683 fou engrandit.

El cambril és del 1771 (refet el 1954, després de les destruccions del 1936).

Miralles, monestir de

(Castellví de Rosanes, Baix Llobregat)

(o la Casa de Déu)  Antic convent agustinià, situat a l’antiga quadra de Miralles, a la dreta de l’Anoia, a l’oest del poble.

Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414; la comunitat s’instal·là a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat (ampliada novament i renovada el 1774).

Hi residí fins al 1835; la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa.

Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies.

Miracle, el -Conca de Barberà-

(Montblanc, Conca de Barberà)

(o de la Mercè)  Antic convent mercedari. Situat al nord del nucli urbà.

Des del començament del segle XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle. La comunitat de mercedaris que el 1240 havia estat fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats s’hi traslladà el 1249.

L’església, originàriament de transició del romànic al gótic, fou modificada en diverses ocasions (una d’elles el 1789); el convent i el claustre són del segle XVII.

La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835; després fou col·legi, i des del 1897, convent dels franciscans.

Miracle, el -Tarragona-

(Tarragona, Tarragonès)

Restes de l’església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el segle XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d’època visigòtica, sobre les restes de l’amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s’estén des de l’inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant.

L’església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l’amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.

Milà, casa *

(Barcelona, Barcelonès)

Veure>  la Pedrera  (edifici fet per Antoni Gaudí, 1906-10).

Mercè, basílica de la -Barcelona-

(Barcelona, 1249)

Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als segles XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas.

Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula.

En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als segles XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars.

L’altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s’hi venera una bellíssima Verge del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues.

A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del segle XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l’estructura primitiva.

Enllaç web: basílica de la Mercè

Mèdol, el

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.

El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d’amplària; al centre s’alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge.

Situat en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionat per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural.

castell de Mataplana (Ripollès)

Mataplana, castell de

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.

Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).

Fou el centre de la baronia de Mataplana.

Marimurtra

(Blanes, Selva)

Jardí botànic públic. Conté unes 3.500 espècies vegetals provinents d’arreu del món, a més d’una copiosa biblioteca especialitzada.

El creà el botànic alemany Karl Faust, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la formació del jardí, que posteriorment fou enriquit (1930-33) pel jardiner suís Xenon Schreiber.

En la seva formació intervingué també Pius Font i Quer, amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguir l’obra de l’iniciador.

Enllaç web: Marimurtra