Partida, al nord-est de la ciutat.
(o Molnars) Poble, abans pertanyia al terme de Tamarit de Mar, a l’antic límit entre els seus termes, a 1 km de la mar (platja Llarga).
La seva església (Sant Cosme i Sant Damià) depenia de la de Tamarit.
Dins el terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol.
Restes de l’església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el segle XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d’època visigòtica, sobre les restes de l’amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s’estén des de l’inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant.
L’església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l’amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.
Barri i antic poble, situat al sud i al peu del nucli de la Canonja.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç; és conserva el castell de Masricard, obra del segle XVI, però amb elements anteriors.
La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar.
Formà municipi independent fins al darrer terç del segle XIX.
L’antiga església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic.
Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat. La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l’adquisició a Itàlia d’una imatge de la Verge, al segle XVI.
El santuari fou ampliat el segle XVIII i destruït el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
La imatge fou conservada al convent de l’Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda.
El santuari fou refet a partir de 1957.
Platja de la costa de llevant, davant el mas Rabassa, a ponent de la punta de la Creueta i prop de la punta de la Móra.
Poble, situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida. Fou cap de l’antic municipi de Tamarit (segle XIX).
L’església parroquial és dedicada a sant Josep. Pertangué a la mitra de Tarragona.
Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial.
Urbanització, situada al nord-est del terme, vora la carretera de Barcelona.
Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l’actual, format 1 km a l’est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització.
És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou.
Cada diumenge s’hi celebra un important mercat.
Masia i antic terme. Agregat el segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona.
Situat a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.
El 1150 fou donat a poblar per Guillem de Tarragona.
Dades dels Països Catalans 