Partida, al nord-est de la ciutat.
Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat. La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l’adquisició a Itàlia d’una imatge de la Verge, al segle XVI.
El santuari fou ampliat el segle XVIII i destruït el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
La imatge fou conservada al convent de l’Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda.
El santuari fou refet a partir de 1957.
Platja de la costa de llevant, davant el mas Rabassa, a ponent de la punta de la Creueta i prop de la punta de la Móra.
Poble, situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida. Fou cap de l’antic municipi de Tamarit (segle XIX).
L’església parroquial és dedicada a sant Josep. Pertangué a la mitra de Tarragona.
Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial.
Urbanització, situada al nord-est del terme, vora la carretera de Barcelona.
Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l’actual, format 1 km a l’est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització.
És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou.
Cada diumenge s’hi celebra un important mercat.
Masia i antic terme. Agregat el segle XIX al municipi de Reus, després al de la Canonja i, des del 1964, unit al de Tarragona.
Situat a l’esquerra de la carretera de Tarragona a Reus.
El 1150 fou donat a poblar per Guillem de Tarragona.
Veïnat, situat vora la platja de l’Arrabassada, la primera de les platges tarragonines a llevant de la punta del Miracle, limitada a ponent per la punta de l’Arrebassada, que la separa de la platja de la Savinosa.
Aquest veïnat fou originàriament de pescadors i el turisme i el pas de la carretera de Barcelona a Tarragona han fet evolucionar.
Dades dels Països Catalans 