Arxiu de la categoria: Història

Mediterrània, mar

(Països Catalans)

Mar continental, bressol de tots els països de parla catalana.

La corona Catalano-aragonesa inicià amb Jaume I el Conqueridor la seva política d’expansió a la Mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229) i València (1238).

Després Pere II el Gran conquerí Sicília (1282) i Jaume II el Just, Sardenya (1323), i arribà fins a Grècia amb la campanya dels almogàvers, mentre, al sud de la conca, eren oberts consolats a Tunis i a Alexandria.

Finalment (1442-43), Alfons IV el Magnànim conquerí Nàpols.

Matiners, guerra dels *

Altre nom com fou coneguda la Segona Guerra Carlina  (1846-49).

Matella -Baix Empordà-

(Serra de Daró, Baix Empordà)

Monestir de donades (Santa Coloma de Matella) que seguien una regla de tipus benedictí, situat al nord de Sant Iscle d’Empordà.

L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià -que hi exerciren sempre un cert domini-, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa.

Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí.

L’església serví de pallissa durant segles al mas Cebrià.

Mataplana, baronia de

(Catalunya, segle XIII – )

Jurisdicció feudal, creada el segle XIII i sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès). Comprenia els termes de Mogrony, Castellar de N’Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà, Saus, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan segle XIII s’hi afegí -pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx– la vall de Toses.

El terme apareix configurat al llarg del segle XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350.

El 1374 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran (III) de Pinós, que el 1376 en revengué una part -els termes de Mogrony, Gombrèn i Aranyonet- a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, que era el senyor alodial més fort d’aquesta part del terme.

Així es desmembrà l’antiga baronia, i la part de Lillet i de Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s’intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.

Matança, la -1914-

(Barcelona, 1914)

Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona. Significà la fi d’una època de llibertat i d’espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915.

Arran de la notícia, el 22 de juliol de 1914, de l’atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27 de juliol la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja.

El 24 d’agost següent se celebrà una sessió -la matança pròpiament dita- al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis reguladors per a la liquidació pendent de la darreria de juliol; aquests foren convencionals, i foren considerats arbitraris per un ample sector públic, puix que eren per dessota dels últims fixats al mercat i per sobre dels cotitzats en els moments de pànic.

Matadors, els -1713/14-

(Barcelona, 1713 – 1714)

Suposada companyia d’assassins que actuava durant el setge de Barcelona, per tal d’eliminar qualsevol desafecte a la causa austriacista.

Fou una deformació de la realitat, obra de l’abat Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière révolte des catalans, publicada a Lió el 1714, en la qual falsejava l’existència de la Companyia de la Quietud, cos de vigilància ciutadana de Barcelona.

Mata, monestir de

(l’Espunyola, Berguedà)

Petit monestir de la comarca (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta.

L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell.

Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al nord de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb, als límits amb Castellar del Riu i Corbera.

Masies de Taradell, les

(Taradell, Osona)

Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.

Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762.

L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló.

L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831.

Masies de Santa Maria de Corcó, les

(l’Esquirol, Osona)

Nom que adoptà el consell de pagesos de Santa Maria de Corcó, de Sant Julià de Cabrera i de Sant Martí Sescorts, en unir-se, vers 1818-24, a Sant Martí Sescorts i crear un municipi independent del poble de l’Esquirol.

El recurs fou denegat pel Consell de Castella.

Masies de Sant Pere de Torelló, les

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Antic municipi. Creat per sentència del Consell de Castella el 1826, a causa de les divergències entre els pagesos i la vila de Sant Pere de Torelló.

El 1926 es tornà a fusionar amb el municipi de la vila, juntament amb la Vola i Curull.

L’ajuntament es reunia a les Moles.