Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles.
Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió.
Arxiu de la categoria: Història
Mas Castellar, jaciment del
Assentament ibèric. És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya.
Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10.000 m², que protegia un extens camp de sitges. Aquest habitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m²) de traçat regular.
La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament. A més, s’hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d’un altar.
Marro, castell -Bages-
Antic castell desaparegut, era sota el monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.
Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer I de Barcelona, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330.
Marianao, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1860 a Salvador Samà i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1797 – l’Havana, Cuba, 1866).
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1893 al seu besnebot i segon titular Salvador de Samà i de Torrents.
Continua en la mateixa família.
Margalef, batalla de -1810-
(Margalef / Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 abril 1810)
Fet d’armes de la Guerra del Francès, entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’Enrique J. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.
Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes.
Maresme del Penedès, el
Antic nom de la zona marítima del Penedès, des del massís del Garraf fins al Gaià.
Marçà * -Alt Empordà-
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Pedret i Marzà.
Mansolí, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol atorgat el 1853 a Xaviera de Saleta i Descatllar, propietària de la pairalia la Saleta, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Mansolí, i vídua del general Pere Nolasc de Bassa i Girona.
Dels Bassa passà als Pallejà.
Manresa, vegueria de
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Demarcació administrativa. Comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sots-vegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sots-vegueria a partir del 1611. El Moianès tingué també caràcter de sots-vegueria, i depengué un quant temps de Barcelona.
Creada al segle XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès; delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat. El 1553 tenia 1.819 focs.
El 1716 es convertí en el corregiment de Manresa.
Manresa, corregiment de
(Catalunya, 1716 – 1839)
Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Manresa i Bages i de les sots-vegueries de Berga, Lluçanès i Moianès.
