Arxiu d'etiquetes: Taradell

Boix, castell del

(Taradell, Osona)

Antic castell enrunat (820 m alt), damunt la serra d’Aguaitallops.

Casanovas i Molist, Joan

(Taradell, Osona, 1913 – 1991)

Pintor. Estudià a l’Escola Municipal de Vic.

Ha efectuat bon nombre d’exposicions i decorat algunes esglésies.

Bertran de Mont-rodon i de Sorribes

Mont-rodon i de Sorribes, Bertran de

(Taradell, Osona, vers 1325 – Girona, 4 octubre 1384)

Bisbe de Girona (1374-84). Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon (m 1338).

Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú. Fou nomenat vicari general del bisbe Satria (1373), i bisbe de Girona l’any següent.

Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau de Mont-rodon, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que regí molts segles.

Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs de la catedral gironina, prop del seu oncle, el bisbe Arnau.

Mont-rodon, Guillem de

(Taradell, Osona, 1165 – vers 1230)

Mestre del Temple i tutor de Jaume I de Catalunya. Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema. Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I el Catòlic.

El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple. Fou comanador de Gardeny (1207-11) i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença (1213).

Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213). El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya, que guardà a Montsó fins el 1217.

El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’elogià per la seva lleialtat. Pels volts del 1227 deixà la vida activa.

Mont-rodon, Arnau de

(Taradell, Osona, vers 1285 – Girona, 21 novembre 1348)

Eclesiàstic, jurista i bibliòfil. Bisbe de Girona (1335-48). Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon.

El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere I, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries.

Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi).

Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III el Cerimoniós li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure’n còpia, i féu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344).

És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs de la catedral gironina erigida per ell.

Masies de Taradell, les

(Taradell, Osona)

Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.

Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762.

L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló.

L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831.

Masnou i Boixeda, Ramon

(Taradell, Osona, 3 setembre 1907 – Vic, Osona, 9 juny 2004)

Bisbe de Vic (1955-83). Estudià a Vic i a Roma. Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío.

El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló. Ha estat el primer bisbe contemporani que ha escrit les pastorals en català i un dels primers que s’ha sentit identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país.

Ha escrit El problema català. Reflexions per al diàleg (1986), Hores de recolliment. Diari íntim dels darrers mesos de la guerra (febrer-desembre de 1938) (1996) i Carta sobre nacionalismes  (1996, contribució al debat del nacionalisme català), etc.