Arxiu de la categoria: Història

Consell Superior Central de Catalunya -1837-

(Catalunya, agost 1837 – octubre 1837)

Organisme creat pel capità general Ramon de Meer, baró de Meer, per tal de finançar la lluita de l’exèrcit liberal contra els carlins, davant la inoperància del govern de Madrid.

Format per dos delegats de les diputacions provincials, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals (setembre 1837).

Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes.

Consell del Principat -1460/72-

(Catalunya, 1460 – octubre 1472)

Òrgan polític que dirigí l’oposició contra Joan II de Catalunya i, posteriorment, la guerra (1462-72).

Designat per la Diputació del General a la darreria del 1460.

Conquestes, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII – )

(o de Conquistas)  Títol concedit per Felip V de Borbó el 1704 a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya.

Ha passat als Jordan de Urríes.

Conorbau

(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Antiga quadra del terme de la Parròquia d’Hortó, a l’antic municipi del Pla de Sant Tirs, a la dreta del Segre, que el segle XIX depenia del lloc de Gramós.

Conilles *

(Alt Penedès)

Antic nom de la població de Mediona.

Compromís de Casp *

Veure> Casp, Compromís de (acord polític signat el 24 de juny de 1412).

Comtats, els

(Catalunya Nord, 1344 – 1659)

Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà), que tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del Regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat.

Comes d’Ulldemolins, les

(Reus, Baix Camp / Vila-seca, Tarragonès)

Antic terme del Camp de Tarragona, que s’estenia pels actuals municipis, al límit amb els de Riudoms i de Cambrils (Baix Camp).

Subsistí fins a mitjan segle XIX.

Coltellades, Tribunal de les

(Lleida, Segrià, segle XIV – segle XVIII)

Cort del veguer de la ciutat. Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms lleidatans.

L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències.

Equivalia al juí de prohoms de Barcelona.

Col·legi Episcopal de Barcelona

(Barcelona, 1766 – 1775)

Nom amb que fou conegut el seminari tridentí en traslladar-se (1766-75) de l’antic convent de Montalegre a l’edifici de l’antic convent i col·legi jesuïta de Betlem.