Arxiu de la categoria: Història

Còdol Dret

(les Masies de Roda, Osona)

Antiga colònia tèxtil, a l’esquerra del Ter, aigua avall de Roda de Ter.

Ha estat abandonada, car el pantà de Sau hi embassa en èpoques de crescuda.

Cluella, la

(Tiurana, Noguera)

Antiga quadra, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Rialb.

L’església havia depès de la parròquia de la Torre de Rialb.

Clodianus

(Catalunya)

Antic nom d’un riu. Comentat per Pomponi Mela i per Ptolomeu, identificat per alguns historiadors amb el Fluvià.

Clavelles

(Manlleu, Osona)

Antiga quadra, a l’est de la vila, que formà ajuntament fins a mitjan segle XIX, centrat a la casa de la Roca.

Els drets que hi tingué el monestir de Sant Joan de les Abadesses foren cedits, el segle XI, a la mitra de Vic.

Cladells de Vallors *

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Miquel de Cladells.

Ciutat Badia, la *

(Vallès Occidental)

Antic nom del municipi de Badia del Vallès.

Cierco

(Vilaller, Alta Ribagorça)

Antiga quadra i masia, a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.

Dins el seu terme hi ha les mines de Cierco, de plom, explotades (la població minera viu a Vilaller).

El segle XIX formà un municipi amb l’Artiga.

Cervià, comtat de

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, concedit el 1707 per l’emperador Carles III a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès). Ha passat als Montagut.

Cervià -Osona-

(Torelló, Osona)

Nom amb el qual fou coneguda a l’alta edat mitjana la parròquia de Sant Feliu, que ha originat l’actual vila de Torelló.

Cervelló, marquesat de

(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)

Títol, concedit el 1713 per l’emperador Carles III a Miquel de Cervelló i de Castellví (Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Bernadí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena.

Fou procurador del regne de Sardenya per Felip V de Borbó, que li atorgà el títol de marquès de Conquestes (1704).