(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Llogaret, a un quilòmetre al nord de Tost, al municipi del qual pertangué fins al 1968.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Llogaret, a un quilòmetre al nord de Tost, al municipi del qual pertangué fins al 1968.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Caseria de l’antic municipi de Tost, agregat el 1968 al de la Ribera d’Urgellet, a la confluència del riu de Tost amb el Segre.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Llogaret (1.161 m alt), de l’antic municipi del Pla de Sant Tirs, al capdamunt de la coma de Nabiners.
Formà part de l’antic terme d’Arfa.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Despoblat, a l’antic municipi del Pla de Sant Tirs, al nord-est del poble, al vessant meridional de la serra de Tost.
Al segle XIX hi havia el mas de Fontelles. S’hi dreça l’antiga església de Sant Fruitós.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Antiga quadra del terme de la Parròquia d’Hortó, a l’antic municipi del Pla de Sant Tirs, a la dreta del Segre, que el segle XIX depenia del lloc de Gramós.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Caseriu (831 m alt) de l’antic municipi de Tost, damunt la riba esquerra del riu de Tost.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Poble (639 m alt) de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó. Situat a la plana de la riba dreta del Segre.
Ramaderia i fusta. Antiga central termoelèctrica.
(Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
(o Montant de Tost, o Montau) Poble (1.136 m alt), dins l’antic terme de Tost, situat als vessants meridionals de Purredó, sobre el congost de Tresponts.
És format per tres nuclis: Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases.
L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Poble, de l’antic terme del Pla de Sant Tirs.
És situat a la vall d’Elins, a l’esquerra del riu de Pallerols.
La parròquia (Sant Lleïr) és esmentada ja el 839.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Llogaret, fins al 1968 pertanyia al municipi d’Arfa i després al del Pla de Sant Tirs, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
El segle XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia.
Hi ha una font d’aigua sulfurosa (aigua de la coma de Nabiners).