(Catalunya, segle XIX – )
Títol pontifici, concedit pel papa Lleó XIII el 1880 a Lluís Ferran d’Alòs i de Martín.
Dou, marquesat de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Dosrius -Alt Penedès-
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Antiga quadra. Possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan segle XIII fins al 1625.
desperta ferro!
(Catalunya-Aragó)
Crit de guerra que proferien els almogàvers abans d’entrar en batalla, alhora que donaven grans cops a les pedres amb els ferros de les llances, provocant l’esclat de milers d’espurnes.
Descatllar, comtat de
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1727 per l’emperador Carles VI al general Antoni Descatllar i de Fontanelles (mort el 1762), únic titular.
Dela, torre
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
Fortificació, situada probablement a l’indret del nucli antic de la ciutat, documentada entre el 1034 i el 1293.
El primer terç del segle XI agrupava ja població.
Dagues
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Antiga quadra. Possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan segle XIII fins al 1625.
Culla, la -Bages-
Antiga masia fortificada, aturonada, a l’est de la ciutat, prop de la qual, a l’indret de la capella de Sant Blai i Sant Llàtzer (esmentada ja al segle XIII), fou construït un convent de clarisses al primer quart del segle XIV.
Costa-roja del Terri *
(Gironès)
Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Julià de Ramis.
Cortès, illa de -Baix Ebre-
Antiga illa, en ple delta de l’Ebre, entre la Cava i l’illa de Buda.
El riu la migpartí a mitjan segle XIX, i les parts s’uniren a les ribes respectives.
Consell Suprem d’Aragó
(Catalunya-Aragó, 1494 – 1707)
(o Consell d’Aragó) Consell reial dels Àustries. Organisme central de la corona catalano-aragonesa en l’edat moderna. Va ésser creat per Ferran II el Catòlic, com a conseqüència de la reforma que féu de l’antiga Cancelleria amb què governaven els comtes-reis.
Si bé les cancelleries particulars de Catalunya, València i Sardenya continuaren existint amb llur conseller respectiu, passaren a dependre del nou Consell Suprem d’Aragó. Aquest, que era presidit pel vicecanceller, ben aviat comptà amb set consellers; el tresorer general i sis consellers regents, dos per Aragó, dos per València i dos per Catalunya, Mallorca i Sardenya. També s’ocupava dels afers relatius a Sicília i Nàpols fins a la creació del Consell d’Itàlia (1555).
El Consell era l’òrgan que enllaçava el rei amb els seus representants a cada regne. En aquests assumptes de govern i d’administració absorbia gran part de les funcions del Consell Reial d’Aragó, creat sota Alfons III el Benigne al final del segle XIII. També tenia cura de l’administració de Justícia, de tal manera que fou considerat com un tribunal suprem, encara que només per a València, Mallorca i Sardenya.
A Catalunya, l’administració normal de Justícia continuà a càrrec del Consell Reial de Catalunya. El Consell d’Aragó fou reformat per Felip IV (1628) i suprimit per Felip V de Borbó (1707).
Dades dels Països Catalans 