Municipi del Ripollès (Catalunya): 32,62 km2, 738 m alt, 3.314 hab (2016)
(ant: Sant Cristòfol de Campdevànol) Situat al nord de la vila de Ripoll, a la dreta del Freser, poc abans de la confluència amb el Ter. El relleu és accidentat pel Mogrony i les serres de Sant Marc d’Estiula i Sant Amanç, amb abundància de boscos.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates, llegums, moresc i farratges), la ramaderia (bestiar boví, porcí i de llana) i la indústria, especialment tèxtil i metal·lúrgica, i també la del paper i les pedreres per a ciment. Àrea comercial de Ripoll.
El poble és a la riba dreta del Freser; als afores hi ha l’antiga església parroquial, romànica; l’actual és dedicada a sant Cristòfor. És típica del municipi la gala de Campdevànol, dansa que es balla el tercer diumenge de setembre.
El municipi comprèn a més els antics pobles de Sant Pere d’Aüira, Sant Martí d’Armàncies, Puig-rodon i de Sant Llorenç de Campdevànol, els veïnats de la Creu de Campdevànol i l’Herand, l’antiga quadra de Grats i el santuari de Sant Marc d’Estiula.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Grup Excursionista

Situat al sud de la comarca, prop del
(o Cambrils de Mar) Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del
Situat entre la
Situat a la falda de la
La vila és a l’esquerra del Segre, al peu d’un turó presidit pel castell de Camarasa, d’origen islàmic, i l’església romànica; l’església parroquial de Sant Miquel és del segle XVIII. L’antic pont de Camarasa era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental.
Situat al nord de la comarca, a la
(o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres) Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de
La vila és prop de la confluència de les rieres de
(o Catllús) Situat al nord-oest del pla de Bages, a la conca del
Situat a la
Situat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la
La ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.