Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Campdevànol (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 32,62 km2, 738 m alt, 3.314 hab (2016)

0ripolles(ant: Sant Cristòfol de Campdevànol)  Situat al nord de la vila de Ripoll, a la dreta del Freser, poc abans de la confluència amb el Ter. El relleu és accidentat pel Mogrony i les serres de Sant Marc d’Estiula i Sant Amanç, amb abundància de boscos.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates, llegums, moresc i farratges), la ramaderia (bestiar boví, porcí i de llana) i la indústria, especialment tèxtil i metal·lúrgica, i també la del paper i les pedreres per a ciment. Àrea comercial de Ripoll.

El poble és a la riba dreta del Freser; als afores hi ha l’antiga església parroquial, romànica; l’actual és dedicada a sant Cristòfor. És típica del municipi la gala de Campdevànol, dansa que es balla el tercer diumenge de setembre.

El municipi comprèn a més els antics pobles de Sant Pere d’Aüira, Sant Martí d’Armàncies, Puig-rodon i de Sant Llorenç de Campdevànol, els veïnats de la Creu de Campdevànol i l’Herand, l’antiga quadra de Grats i el santuari de Sant Marc d’Estiula.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesGrup Excursionista

Camós (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 15,66 km2, 168 m alt, 683 hab (2016)

0pla_estanySituat al sud de la comarca, prop del torrent de Revardit, al peu del Rocacorba, al nord-oest de Girona, entre el pla i la serra de Camós. La zona muntanyosa és ocupada per boscos i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals i farratge), complementada pel regadiu (hortalisses), la ramaderia (bovina i porcina) i la cria d’animals de granja. Explotació forestal. El poblament és dispers. Àrea comercial de Banyoles, de la qual depèn econòmicament gràcies a la seva proximitat.

El cap del municipi és el poble de Sant Vicenç de Camós, l’església parroquial del qual conserva un campanar romànic.

Dins el terme hi ha també el poble de Santa Maria de Camós i l’església de Santa Magdalena de Noves, d’origen romànic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cambrils (Baix Camp)

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,21 km2, 24 m alt, 33.273 hab (2016)

0baix_camp(o Cambrils de Mar)  Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del golf de Sant Jordi, al sud-oest de Tarragona. Dividit en dos sectors: el principal, a ponent, i l’antic terme i actual nucli turístic de Vilafortuny, vora mar (platja de Cambrils).

L’economia es reparteix entre l’agricultura de secà típica mediterrània (vinya i oliveres), el regadiu, que aprofita l’aigua de pous (verdures i fruites), la pesca (que és una important activitat econòmica), l’avicultura i una indústria molt diversificada actualment dominada, a causa del turisme, pel sector de la construcció. Hi ha nombroses urbanitzacions, hotels i càmpings. Àrea comercial de Reus.

La vila és a 1 km de la mar, a la dreta de la riera d’Alforja; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII. Pel maig hi té lloc la Fira de l’Ascensió. El 1640 tingué lloc el tràgic setge de Cambrils.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Mas d’En Bosc, la masia i antic terme dels Teixells, els despoblats de la Plana, de Vilagrassa i de Mas del Bisbe, el castell de Vilafortuny, d’origen medieval, el santuari del Camí i el parc Samà, amb grans jardins i un palau del segle XIX.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInformacióDiari Digital

Camarles (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 25,16 km2, 13 m alt, 3.349 hab (2016)

0baix_ebreSituat entre la serra del Boix i l’angle nord-oest del delta de l’Ebre, del qual ocupa una petita part. Es va separar del terme de Tortosa el 1978.

El canal de Camarles hi permet els conreus d’arròs i, en segon terme, d’hortalisses i cítrics. Més extens és el secà, dedicat al conreu d’oliveres, ametllers i garrofers. L’avicultura i el turisme son activitats complementàries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, d’origen islàmic, és troba allargat seguint la línia del ferrocarril, a llevant del terme, i dominat per l’església parroquial de Sant Jaume; conserva l’antiga torre del castell de Camarles, de pedra i circular. Prop del nucli urbà han estat excavades les restes d’un poblat ibèric.

Dins el terme hi ha la masia de la Granadella i les caseries del Lligallo del Gànguil i el Lligalló del Roig.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut

Camarasa (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 157,13 km2, 321 m alt, 879 hab (2016)

0nogueraSituat a la falda de la serra Carbonera, ocupa un territori molt extens, a la vall on conflueixen la Noguera Pallaresa i el Segre, el qual penetra al terme a través del congost de Camarasa, al nord-est de Balaguer. El terme inclou els pantans de Camarasa i de Llorenç de Montgai, per aprofitament elèctric. El territori, accidentat al nord per la serra de Montsec, és abundant en boscos i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (blat, ordi, farratges, olivera, vinya, ametllers), de regadiu (hortalisses, patates i cereals), gràcies als regatges derivats del Segre; la ramaderia (ovina, de conills, bovina) i la indústria agropecuària (molins d’oli, pinsos compostos). Hi ha una cooperativa agrícola i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Balaguer.

pobl_camarasaLa vila és a l’esquerra del Segre, al peu d’un turó presidit pel castell de Camarasa, d’origen islàmic, i l’església romànica; l’església parroquial de Sant Miquel és del segle XVIII. L’antic pont de Camarasa era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental.

El municipi comprèn, a més, el poble de Llorenç de Montgai, els despoblats de Merita, Palous i Valldarnàs, l’antic poblat i castell de Monteró, el santuari de Sant Jordi i l’antic terme de Fontllonga (agregat el 1970). A la cova del Tabac hi ha restes prehistòriques, així com ibèriques i romanes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Calonge de Segarra (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 37,15 km2, 688 m alt, 191 hab (2016)

0anoiaSituat al nord de la comarca, a la calma de Calaf, drenat pels torrents de la Roca i de Sant Pesselaç. El terme, poc conreat, abunda en vegetació natural.

La superfície conreada és dominada pel secà (cereals, vinya i oliveres), base de l’economia local, amb el complement de la ramaderia (porcina, ovina i bovina). També hi ha mines de lignit, pedreres calcàries i bòbiles. Fabricació de materials per a la construcció (ciment). Àrea comercial de Manresa.

Al centre del poble es troben les ruïnes de l’antic castell de Calonge, arruïnat, amb restes d’una torre cilíndrica, i l’església parroquial de la Santa Fe, amb elements romànics.

Dins el terme hi ha els pobles d’Aleny, Sant Pesselaç, Durfort i Mirambell, les caseries del Soler i de les Quadres i l’antic castell i masia de Castelltort.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 33,57 km2, 22 m alt, 10.709 hab (2016)

0baix_emporda(o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres)  Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós, drenat per la riera de Calonge. Cap a l’interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi: agricultura de secà (vinya, farratges, cereals, oliveres), ramaderia (bovina, ovina i porcina) i indústria surera i de la construcció; s’han vist superades pel turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

pobl_calongeLa vila és prop de la confluència de les rieres de Cabanyes i de Rifred; destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del segle XII, i l’església parroquial de Sant Martí, construïda en 1740-67I, que substituí la primitiva església romànica que era adossada al castell.

El terme, on han estat trobades nombrosos vestigis prehistòrics, un poblat ibèric a l’antiga fortificació de Castellbarri i restes romanes, especialment a l’antic monestir de Santa Maria del Collet, comprèn, també, els pobles de Sant Antoni de Calonge i de Sant Daniel, i els veïnats de Cabanyes, els Vilars, Treumal (amb la Torre Valentina i l’hotel del Comtat de Sant Jordi), Rifred i ses Fonts.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesUnió Esportiva

Callús (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 12,50 km2, 260 m alt, 2.057 hab (2016)

0bages(o Catllús)  Situat al nord-oest del pla de Bages, a la conca del Cardener. La zona muntanyosa és coberta de bosc i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura, tant de regadiu (cultius hortícoles a la vora del riu) com de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La indústria tèxtil (filats i teixits de cotó), de gran tradició al municipi, és en decadència. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la riba esquerra del Cardener, al peu de l’antic castell de Callús, anomenat castell Gotmar; resta, abandonada, l’antiga església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Viladelleva, amb una petita església pre-romànica, les colònies d’Antius, el Cortès i can Cavaller, i el barri dels Manxons.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Calldetenes (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 5,80 km2, 489 m alt, 2.418 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, al peu de les Guilleries, al centre de la comarca, a l’est de la ciutat de Vic i a la dreta del riu Gurri.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals i patates), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria d’embotits, molt lligada a la capital de la comarca. Àrea comercial de Vic.

Al poble hi destaca l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Fins al 1965 el cap del municipi va ser Sant Martí de Riudeperes, on hi ha una església del segle XI, modificada el segle XVIII.

Dins el terme es troben també el raval del Serrat de Calldetenes, l’antic convent de Sant Tomàs de Riudeperes, amb claustre renaixentista, la casa forta d’Alta-riba i diversos masos.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques – Club Excursionista

Calella (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,00 km2, 5 m alt, 18.317 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la serra del Montnegre, on neix la riera de Calella. Al sector costaner de ponent, abrupte, hi ha el cap de Calella, suport de l’actual far de Calella (el qual és molt visitat) i el sector de llevant constitueix la platja de Calella.

El turisme, sobretot de procedència estrangera, ha canviat tant la fesomia del municipi (amb urbanitzacions que han guanyat espai al bosc) com la seva economia, antigament basada en l’agricultura de secà (cereals i vinya), de regadiu (cultius d’horta -maduixots- i floricultura), la pesca (important al segle XIX, avui ha esdevingut esportiva) i la indústria tèxtil. Els serveis turístics han provocat també, a partir del 1960, un fort creixement de la població, de base immigratòria.

pobl_calellaLa ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha un convent augustinià del segle XVII.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeClub Natació – Club Bàsquet