Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Caldes d’Estrac (Maresme)

17 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 0,88 km2, 33 m alt, 2.766 hab (2016)

0maresme(o Caldetes)  Situat al litoral, a la desembocadura de la riera de Caldetes.

Tradicional centre d’estiueig de gran importància de la burgesia barcelonina, el municipi viu sobretot del turisme d’estiu, que ha donat lloc a diversos hotels, apartaments i urbanitzacions. Àrea comercial de Mataró.

A la vila, que té l’origen en els seves fonts termals (aigües de Caldetes), es destaca el nucli antic o Vila Vella, a la part alta, on hi ha l’església parroquial del Remei, del segle XIX, i dues torres de defensa del segle XVI; i el nucli de la vila nova, vora la mar, amb l’església del Carme, també del segle XIX, i nombrosos edificis modernistes i noucentistes que donen caràcter al passeig de Mar i al passeig dels Anglesos. A partir del 1219 fou el centre de la quadra d’Estrac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

54 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 37,45 km2, 203 m alt, 17.137 hab (2016)

0valles_orientalAl límit amb el Vallès Occidental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superfícies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d’aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d’aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui).

L’economia es reparteix entre l’agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granges avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, amb diversos establiments balnearis. Àrea comercial de Granollers.

pobl_caldes_montbA la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del segle XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d’aigües termals, d’estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques.

La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V de Borbó (segle XVIII) i sofrí l’ocupació de les tropes napoleòniques (segle XIX). L’arxiu municipal conserva documentació des del segle XV.

Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del segle XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Escursionista

Caldes de Malavella (Selva)

15 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)

0selva(ant. Caules de Malavella)  Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.

El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

pobl_caldes_malav

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve

Calders (Moianès)

16 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 33,09 km2, 552 m alt, 953 hab (2016)

0moianesSituat a l’enllaç del pla de Bages i la vall de la riera de Calders, afluent del Llobregat. Hi ha pinedes, rouredes i alzinars, així com pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, olivera), i la ramaderia porcina i ovina. Les colònies industrials tèxtils de Bellveí i el Manganell es troben en crisi. Àrea comercial de Manresa. La població ha sofert un ràpid descens des del 1920.

El poble és a la serra que separa les valls de les rieres de Malrubí i de Calders, prop d’un turó, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Calders, arruïnat; l’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.

Dins el terme es troben també l’església romànica de Canadell, la masia i església de la Grossa, el mas de la Guàrdia i el poble de Viladecavalls de Calders.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Calafell (Baix Penedès)

13 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 20,38 km2, 67 m alt, 24.289 hab (2016)

0baix_penedesSituat a la costa, al límit amb el Garraf. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral.

La indústria de la construcció, el comerç i el turisme hi han anat arraconant les tradicionals activitats de la pesca i l’agricultura de productes mediterranis de secà (cereals i vinya). També hi ha avicultura. Port esportiu. Àrea comercial del Vendrell. L’increment turístic ha provocat un ascens demogràfic considerable.

El poble es troba en un turó presidit per les restes de l’antic castell de Calafell; se’n destaca l’església parroquial de la Santa Creu de Calafell, romànica, amb pintures murals.

Dins el terme, on s’han trobat rastres d’unes termes romanes a la partida del Vilarenc, inclou també el llogaret de Montpaó, el sanatori de Sant Joan de Déu i el nucli turístic de Segur de Calafell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Calaf (Anoia)

64 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 9,22 km2, 680 m alt, 3.424 hab (2016)

0anoiaEstès per la calma, o altiplà, de Calaf en la divisió hidrogràfica de l’Ebre i del Llobregat, al nord de la comarca.

Té la principal activitat econòmica en la indústria, ben diversificada: materials de la construcció (ciment), rajoleria, maquinària, farina, gèneres de punt, etc, complementada per l’agricultura de secà (cereals) i la ramaderia. Pertany a l’àrea comercial de Manresa, però el seu mercat és un dels centres del sud de la Depressió Central amb fira de bestiar.

La vila, que agrupa gairebé tota la població del municipi, s’alça en un turó coronat pel castell de Calaf (recentment restaurat), al límit septentrional del municipi; hi destaca la plaça Gran, porticada, amb l’església parroquial de Sant Jaume, col·legiata (priorat de Calaf), que és una obra gòtica del segle XVII, i altres edificis notables, com l’antic edifici canonical, del segle XIV, que durant un temps va ser convent franciscà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cadaqués (Alt Empordà)

48 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,43 km², 23 m alt, 2.712 hab (2019)

0alt_empordaSituat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l’extrem de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava.

El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d’atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava.

pobl_cadaquesLa vila és al fons del port natural, al voltant de l’antic castell de Cadaqués; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic tardà (segles XVI-XVII), amb un interessant retaule barroc (1723-25); dominant la població, resten les ruïnes d’una fortificació anomenada castell de les Creus o de Sant Jaume.

A l’estiu i des del 1970 hi té lloc el Festival Internacional de Música de Cadaqués.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Cabrils (Maresme)

8 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,05 km2, 147 m alt, 7.287 hab (2016)

0maresmeSituat als costers del vessant oriental de la Serralada Litoral, drenat per la riera de Cabrils, entre Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, al nord-est de Barcelona. Hi ha pinedes i alzinars.

Els conreus, en regressió a causa de la proliferació d’urbanitzacions, són dedicats al secà i al regadiu, destaca la producció de clavells, arbres fruiters i maduixes. Aviram. La indústria de la construcció (pedreres de granit) i el sector de serveis han esdevingut les principals activitats econòmiques del municipi, actualment un centre d’estiueig i segones residències. Estació agrícola experimental. Àrea comercial de Mataró.

El poble és al peu de la zona muntanyosa; destaca l’església parroquial de la Santa Creu.

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes, hi ha el veïnat del Sant Crist, al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrera d’Anoia (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,00 km2, 299 m alt, 1.351 hab (2016)

0anoia(o Cabrera d’Igualada)  Situat a la ribera dreta de l’Anoia, als estreps de la serra de Puigverd, al sud-est d’Igualada, al límit amb l’Alt Penedès. Hi abunden els boscos de pins, alzines i roures. El cap del municipi és el poble de Canaletes, al sector meridional del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà: cereals, vinya, ametllers i oliveres; la de regadiu és molt limitada; complementada per la indústria tèxtil. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble de Cabrera es troba dalt d’un turó, al voltant de les restes de l’antic castell de Cabrera, on hi ha l’església de Sant Salvador, d’origen romànic, per bé que molt modificada.

Dins el terme hi ha, a més, les caseries de Can Formiga i Can Feixes, l’església i quadra de Sant Miquel i la masia i antic terme de les Cucales.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cabrera de Mar (Maresme)

28 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,98 km2, 104 m alt, 4.553 hab (2016)

0maresme(o del Maresme o de Mataró)  Situat al litoral (platja de Cabrera), drenat per diverses rieres que desemboquen al mar, com la riera de Cabrera i la d’Agell, al nord-est de Barcelona. A l’interior, el relleu és accidentat per la Serralada Litoral, al peu del turó del Montcabrer; hi ha pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl (patates, hortalisses i sobretot clavells); la indústria (tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció), i el sector de serveis, animat pel creixement turístic i l’estiueig. Al terme és troben diverses fonts d’aigües bicarbonatades i ferruginoses. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cabrera, al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil gòtic tardà (1536); cal destacar-ne també la plaça, amb un important conjunt d’edificacions del segle XIX.

Dins el terme hi ha el poble i antiga quadra d’Agell, l’església pre-romànica de Santa Margarida del Viver i a can Rodona de l’Hort, una necròpoli ibèrica i restes de l’antic castell de Sant Vicenç de Burriac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió