Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Cànoves i Samalús (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,19 km2, 346 m alt, 2.873 hab (2016)

0valles_orientalSituat als vessants meridionals del massís del Montseny, al nord de Granollers, a la dreta de la riera de Cànoves, afluent del Mogent. Gran part del territori és cobert de boscos d’alzines, de pins i de roures i castanyers.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, principalment de secà (cereals, llegums, patates, vinya i oliveres). Àrea comercial de Granollers.

El poble, a la dreta de la riera, és esmentat ja el 1002, es troba prop de la restes de l’antic castell de Cànoves; hi destaca l’església parroquial de Sant Muç, romànica dels segles XI-XII, ampliada posteriorment.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Salvador de Terrades, el poble de Samalús (amb l’església romànica de Sant Andreu, ampliada el segle XVI, el veïnat de la Riera i la masia del Molí de Cànoves, amb elements gòtics, on hi ha estat trobat un tresor de monedes ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canovelles (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 6,66 km2, 175 m alt, 15.937 hab (2016)

0valles_orientalSituat pocs km. al nord-oest de Granollers i a la dreta del riu Congost. El relleu és suaument accidentat, amb boscos i pasturatges.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates i farratges), la ramaderia i l’avicultura, s’han enriquit notablement els darrers anys amb la implantació de diverses indústries (tèxtil, de la pell, de la fusta i de la construcció). Àrea comercial de Granollers. Creixement demogràfic espectacular a partir de l’any 1960.

El poble es troba al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, romànica.

Dins el terme hi ha el santuari marià de Bellulla, els veïnats de Can Quana i Sanaüja i el gran barri de Canovelles de Baix, de construcció recent i pràcticament unit a Granollers, així com diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canonja, la (Tarragonès)

18 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 7,32 km2, 50 m alt, 5.846 h (2016)

0tarragones(ant: el Mas de la Canonja)  Situat al sud-oest de Tarragona, ciutat a la qual fou annexada el 1964, i que comportà profunds canvis en les estructures econòmiques i demogràfiques de la Canonja.

Per una banda, hi ha hagut una insospitada plus-vàlua d’àmplies extensions de terres, la major part dedicades a conreus de secà, a causa de la prolongació dels polígons industrials de Tarragona i de la proximitat de Salou; d’altra banda, la formació del nou nucli de Bonavista, que gairebé iguala el cap del municipi.

El poble és en un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard, nucli primitiu, esmentat ja el 1377. Els segles següents, la població es traslladà al cim del turó, on hi havia el mas de la Canonja. Actualment tots dos pobles, units per la Ravaleta, formen un sol nucli. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El 1982 es constituí oficialment en entitat local menor pertanyent a Tarragona fins que el 2010 recuperà la independència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canet de Mar (Maresme)

45 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,56 km2, 15 m alt, 14.284 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu de la serra de Montnegre, al nord-est de Barcelona. Una part del terme és ocupada per pinedes i suredes.

L’agricultura és dominada pel regadiu: floricultura i el conreu de la maduixa. La tradicional indústria de gènere de punt, que s’inicià en el segle XVIII i va enllaçar amb una antiga tradició puntaire (té una Escola de Teixits de Punt, creada el 1921), es limita en l’actualitat a petites fàbriques tèxtils i s’ha vist superada pel turisme, que ha esdevingut la principal activitat econòmica del municipi, amb una important indústria hotelera i lloc de residència secundària de Barcelona. Àrea comercial de Mataró.

La vila es troba arran de mar; hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, del segle XVI, i diversos edificis modernistes. Els anys 1975, 1976 i 1978, a l’estiu, el municipi va acollir el festival Canet/Rock.

El castell de Santa Florentina, antiga casa forta transformada el segle XIX, és a l’interior. Dins el terme hi ha també el santuari neogòtic de la Misericòrdia, del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Misericòrdia

Canet d’Adri (Gironès)

14 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 44,41 km2, 217 m alt, 702 hab (2016)

0gironesEntre les serres de Rocacorba i del Ginestar i el pla de Girona, drenat pel Revardit i per la riera de Canet, afluent per l’esquerra de la riera de Llémena, al nord-oest de la ciutat. La part muntanyosa del terme, on hi ha restes de vulcanisme (el Puig d’Adri), és coberta d’alzinars, pinedes i rouredes.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, patates, llegums i farratges) i de regadiu i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí). Àrea comercial de Girona.

El poble és prop de la confluència de les rieres d’Adri i de Rocacorba; destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XI).

Dins el terme hi ha els pobles de Biert, amb església romànica, Adri, sobre materials volcànics, Montbó i Montcal, i l’antic poble, castell i santuari de Santa Maria de Rocacorba, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canejan (Vall d’Aran)

33 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 48,32 km², 906 m alt, 97 hab (2016)

0vall_aranSituat a la vall de Toran, afluent per la dreta de la Garona, molt a prop de la frontera franco-espanyola. Hi abunden els prats i els boscos d’espècies molt diverses.

La base de l’economia local és la ramaderia bovina i ovina i l’explotació forestal, complementada per l’agricultura, que es dedica sobretot a la producció d’herba per al bestiar. També hi ha alguns jaciments i dues centrals hidroelèctriques. Àrea comercial de Viella.

La vila és situada, elevada i apartada, sobre la confluència del riu de Toran i la Garona; l’església parroquial de Sant Joan d’Agost és obra del segle XIX; conserva cases d’interès, com la de Saurat (torre quadrada del segle XVI) i la de Benosa, amb una capella romànica.

Dins el terme hi ha el poble i santuari de Sant Joan de Toran i les caseries de Bordius, Campespín, Era Cassenyau, Et Pradet, Porcingles, Sestrer, Era Mòla i Puiolà-ne-lèg.

Enllaç web:  Estadístiques

Camprodon (Ripollès)

77 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 103,38 km2, 947 m alt, 2.221 hab (2016)

0ripollesSituat al centre de la vall de Camprodon, on conflueixen el Ter i el Ritort. Boscos de pins, roures i faigs.

Amb l’agregació el 1965 de l’antic terme de Freixenet i el 1969 del de Beget, el municipi, fins aleshores reduït pràcticament a la vila, ha incrementat notablement la seva extensió i ha incorporat a la seva economia les activitats agrícoles (cultius de patates, cereals i llegums) i ramaderes (bestiar boví, porcí i aviram) pròpies dels termes agregats. El principal recurs econòmic del municipi, però, és encara la indústria (tèxtil, alimentària, de la fusta, etc), complementada per l’estiueig i el turisme. Àrea comercial de Ripoll.

A la vila, que té l’origen en el monestir de Camprodon (romànic, segle XII), monument històrico-artístic, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, edifici gòtic del segle XIV; el Pont Nou sobre el Ter; el monestir de Sant Nicolau de Camprodon; la casa de la vila, amb façana renaixentista.

El 1196 Pere I el Catòlic autoritzà la construcció del castell de Camprodon, cap de la vegueria de Camprodon.

Apart de Freixenet i a Beget hi ha, a més, esglésies i santuaris també de gran interès històrico-artístic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Campllong (Gironès)

3 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 8,59 km2, 113 m alt, 516 hab (2016)

0gironesSituat a la conca mitjana de l’Onyar, que el limita per l’oest. És drenat, a més, per la riera de Campllong (que travessa el terme d’est a oest i aflueix, per l’esquerra, a la riera de Verneda) i, al sud-oest, per les rieres de Verneda i de Gotarra. La riera de Burgantó en forma el límit septentrional. Hi ha rodals de pins i d’alzines sureres.

El regadiu es localitza al sector sud-occidental i produeix principalment hortalisses, farratges i llegums. Al secà hom conrea blat, blat de moro i ordi. Hi ha ramaderia (bestiar boví i porcí). Hom cria animals de granja. Hi ha una fàbrica d’embotits. Àrea comercial de Girona.

El poble, constituït per poques cases al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze i les escoles, és situat a l’esquerra de la riera de Campllong. És esmentat ja el 922.

El poblament és totalment disseminat en nombrosos veïnats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Campins (Vallès Oriental)

6 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 7,29 km2, 321 m alt, 470 hab (2016)

0valles_orientalSituat al vessant meridional del Montseny i drenat per al riera de Campins o de Pertegàs, al nord de Sant Celoni i al nord-est de Granollers. Hi abunden els boscos d’alzines, alzines sureres, pins i castanyers.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, patates, alfals), de regadiu (farratges, cereals, patates i llegums) i ramaderes (bestiar boví) tradicionals fan de complement a l’estiueig i al turisme, principals fonts d’ingressos del municipi. Àrea comercial de Granollers. La població es troba molt repartida pels nombrosos caserius del terme, com el de Can Pitarra.

El poble ja és esmentat el 984; l’església parroquial (romànica del segle XII, molt modificada en el decurs dels segles), on hi ha les restes d’una antiga fàbrica de ciment, és dedicada a sant Joan Baptista; al sud del poble hi ha l’ermita de Sant Guillem.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Campelles (Ripollès)

11 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 18,64 km2, 1.303 m alt, 137 hab (2016)

0ripollesEnfilat per la vall del Freser, al sud-oest de Ribes de Freser i al nord-oest de Ripoll. El terreny, molt accidentat per la serra de Mogrony (coma Ermada, puig de la Cubil), és abundant en bosc i pastures.

La vida econòmica es reparteix entre la ramaderia, sobretot bovina, l’agricultura de secà (sègol i patates, i prats per a aprofitament del bestiar) i el turisme estival, després d’haver desaparegut la indústria tèxtil situada fora del nucli. Àrea comercial de Ripoll. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble és en un replà; l’església parroquial és dedicada a sant Martí; prop del poble hi ha les ruïnes d’un antic castell.

El municipi comprèn, a més, la zona de les famoses i llegendàries coves de Ribes, on hi ha el balneari de Montagut (també conegut com a aigües o banys de Ribes), vuitcentista, amb baixador propi de ferrocarril; el llogaret del Baell i l’antiga masia d’Angelats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques