Quasi tot el terme és conreat; els cultius de regadiu s’estenen vora el riu, però hi predomina el secà, especialment cereals (blat, ordi i civada), ametllers i olivera; la vinya pràcticament ha desaparegut. La ramaderia (bestiar porcí i oví) i les granges avícoles i de conills complementen l’economia. Àrea comercial de Tàrrega. La població sofreix un agut procés de despoblament.
El poble és a l’esquerra del Sió; la seva església parroquial és dedicada a santa Maria.
Municipi de la Selva (Catalunya): 52,07 km2, 340 m alt, 421 hab (2017)
Situat als vessants del massís de les Guilleries, comprèn la major part de la vall d’Osor, a l’esquerra de la riera d’Osor, afluent de la dreta del Ter, el terme s’estén a banda i banda del riu i és, en gran part, accidentat.
L’agricultura és de regadiu; els cultius d’horta es localitzen al llarg de la riera. Explotació forestal (castanyers, alzines) per a l’obtenció de fusta i de carbó. Mines de plom i de fluorina. Àrea comercial de Girona.
El 1428 una sèrie de terratrèmols enderrocaren la vila, el pont i una bona part de l’església parroquial romànica (Sant Pere), que es refeu tot seguit i l’església fou ampliada al segle XVIII. Al costat esquerra de la vila hi ha el barri de Badia.
GEOGRAFIA FÍSICA – És divideix en quatre sectors, molt heterogenis, clarament diferenciats: 1) La plana de Vic, extensa conca d’erosió excavada en les margues grises blavoses de l’eocè, que constitueix el centre neuràlgic de la comarca, i que s’estén de nord a sud, al llarg de 30 km, i assoleix una amplària mitjana de 10 km i una altitud oscil·lant entre 400 i 500 m. 2) El Lluçanès, altiplà format en els materials de gres i argilosos, que limita la comarca pel sector occidental i que s’enlaira fins a assolir els 800-900 m alt. 3) El Collsacabra, que forma els primers contraforts de la Serralada Transversal i que constitueix una plataforma estructural enlairada entre 900 i 1.300 m alt. 4) El vessant occidental de les Guilleries, massís paleozoic coronat per extenses superfícies d’erosió que s’eleva fins a 1.000-1.200 m alt, i en el qual s’ha encaixat profundament la xarxa hidrogràfica.
El clima és mediterrani continental, extrem i relativament humit, amb unes temperatures mitjanes anuals que oscil·len entre 10 i 13ºC. Existeix una forta amplitud tèrmica anual com a conseqüència de les elevades temperatures estiuenques, especialment pronunciades al fons de la plana de Vic a causa d’un fenomen de reescalfament (26ºC de mitjana estival) i a les baixes temperatures hivernals (inferiors a 4ºC de mitjana els mesos de desembre i gener); el veritable hivern climàtic (menys de 6ºC de mitjana mensual) es prolonga durant tres o quatre mesos cada any i és especialment pronunciat al fons de la plana. Però la característica climàtica més acusada de la comarca és la inversió tèrmica que es dóna els dies encalmats d’hivern, que causa la majoria de les boires que es formen a la plana. Les precipitacions són abundants, encara que presenten una forta disminució en sentit nord-sud; mentre a la muntanya s’assoleixen de 800 a 1.000 mm anuals, amb màxims a la tardor o a la fi de l’estiu, a la plana no passen de 600 a 700 mm, amb màxims a la primavera.
La vegetació natural ha estat molt atacada per l’home, que ha transformat molts dels boscos originaris per tal d’obtenir camps de conreu; l’arbre predominant al fons de la conca és el roure martinenc, acompanyat, a vegades, del pi silvestre, mentre que als vessants elevats, no sotmesos al fenomen de la inversió tèrmica, es dóna preferentment el bosc d’alzines. Hidrogràficament, la comarca pertany a tres conques diferents: el principal col·lector és el riu Ter, que corre en direcció nord-sud, fins prop de Manlleu, on pren la direcció oest-est, i drena els sectors septentrional i oriental del territori; el sector nord-occidental dóna part de les seves aigües al Llobregat, a través de la riera Gavarresa (ja que l’altiplà del Lluçanès constitueix la divisòria d’aigües entre les dues conques), i el sector sud-occidental pertany a la conca del Congost, riu que neix precisament en aquesta zona.
POBLACIÓ – El poblament és molt antic, com demostra l’existència de nombroses restes prehistòriques, i a més ha estat continuat al llarg dels segles; el poblament dispers centrat entorn de les masies hi ha tingut sempre una gran importància a causa de l’interès per l’agricultura. Els nuclis agrupats actuals, molts dels quals existien de manera incipient ja en altres èpoques, començaren a créixer a l’edat mitjana en proliferar les activitats artesanals. La població, que havia perdut part dels seus efectius durant la segona meitat del segle XIX, ha crescut de manera lenta però continuada durant el segle XX. En aquest increment, però, el paper de cadascun dels sectors de la comarca ha estat molt diferent: mentre que les àrees muntanyenques han registrat un fort despoblament, el fons de la plana de Vic ha crescut de manera sensible a causa de la immigració intercomarcal i de gent procedent del sud d’Espanya.
ECONOMIA – L’agricultura ha estat tradicionalment l’activitat econòmica bàsica, centrada entorn de la masia, que era la unitat d’explotació; la terra generalment no era conreada pel mateix propietari, sinó que aquest la cedia a un arrendatari o a un masover. Actualment, el sector primari a Osona se centra en la ramaderia, que se serveix de l’agricultura com a auxiliar, la qual cosa explica el predomini dels conreus farratgers i de cereals de funció ramadera. En ramaderia destaca sobretot l’explotació del bestiar porcí i també del boví, tant per a la producció de llet com per a la de carn. La indústria és el sector econòmic més important; té els seus orígens en les activitats artesanals medievals, que servien per equilibrar les deficiències en els treballs agrícoles de l’hivern; la seva formulació moderna data del segle XIX, quan es produí l’emigració industrial cap al riu Ter cercant la força hidràulica que facilità la mecanització; amb l’arribada de l’energia elèctrica es féu possible la seva extensió per sectors allunyats del riu. Les indústries més destacades són la tèxtil, de gran tradició a la comarca tot i la forta crisi que va afectar especialment les colònies, la metal·lúrgica, la de la fusta, l’alimentària i la de la pell.
Vic és el nucli més important de la comarca, i concentra el 24% de la població; el segueixen les poblacions de Manlleu i Torelló. La xarxa de comunicacions s’articula a l’entorn de l’eix Congost-Gurri-Ter, que ve definit pel ferrocarril i per la carretera Barcelona–Puigcerdà, principal via que travessa la plana de Vic; el 1995 va ser inaugurat el tram de l’eix transversal que uneix Vic amb Girona.
HISTÒRIA – La ciutat d’Ausa (Vic) fou cap de la tribu ibèrica dels ausetans i posteriorment municipi romà. Des del segle VI és centre d’una dilatada diòcesi religiosa (bisbat d’Osona). Conquerit el territori als àrabs, al segle VIII es creà el comtat d’Osona, que al segle següent s’integrà en el de Barcelona–Girona-Osona, patrimoni del casal de Barcelona. Els límits actuals són fruit de la divisió territorial de la Generalitat del 1936, amb la incorporació, el 1990, dels municipis de la vall de Bisaura (Montesquiu, Vidrà, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora).
A les vores del Farfanya s’estenen els conreus de regadiu, que són cultivats en característica rotació: blat, moresc, mongetes i faves; a més, hi ha fruiters. Hi preponderen, però, els conreus de secà: trepadella, blat i ordi en rotació, i també ametllers. Avicultura. Produeix oli. Àrea comercial de Balaguer.
A la vila destaca l’església parroquial de Sant Miquel. L’antic castell d’Os fou conquerit amb dificultat pels comtes d’Urgell el 1116.
Municipi del Maresme (Catalunya): 5,66 km2, 259 m alt, 694 hab (2017)
Situat a la capçalera de la riera d’Argentona, a l’antic vessant septentrional de la Serralada Litoral que n’accidenta el terme, al límit amb el Vallès Oriental, a l’oest de Mataró. El sector forestal és ocupat principalment per pins i alzines.
Economia agrària (hortalisses al regadiu; cereals i patates al secà) i indústria tèxtil. Pedreres de material per a la construcció. S’ha incrementat la funció de segona residència i estiueig, iniciada al segle XIX. Subàrea comercial de Mataró, dependent de Barcelona.
El poble és a la capçalera de la riera d’Òrrius, afluent per l’esquerra de la d’Argentona. L’església parroquial és dedicada a sant Andreu. Al cim del turó de Sellecs (534 m alt), hi ha les restes d’un important poblat ibèric, dit popularment el Castellot.
Hom conrea poc més de la tercera part del territori: secà (vinya i cereals) i molt poc regadiu. La ramaderia (porcí i boví estabulat) i l’avicultura i la cuniculicultura tenen importància. Entre les activitats industrials sobresurt la indústria paperera i pedreres calcàries. Àrea comercial d’Igualada.
Al poble destaca l’església parroquial romànica de Sant Miquel (segle XII), restaurada el segle XVII. Es conserva una notable torre de l’homenatge de l’antic castell d’Orpí.
El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Càndia, on resideix la capitalitat, i les caseries de Can Bou i Feixes.
Economia agrària eminentment cerealista; l’alta humitat climàtica fa possible el conreu de secà dels cereals d’hivern. Activitat industrial tèxtil (hi ha una fàbrica de fibres artificials). Forma part de l’àrea comercial de Vic.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu, refeta el 1775. El 1981 fou inaugurat el Museu Rocaguinarda de ceràmica popular.
Municipi d’Osona (Catalunya): 27,17 km2, 576 m alt, 316 hab (2017)
Situat a la plana de Vic, a la dreta del riu Ter, als vessants de l’altiplà del Lluçanès, al nord de la comarca. Una gran part del terme és boscat (pinedes, rouredes i alzinars).
S’hi cultiven sense regar, gràcies a l’alta pluviositat, cereals d’hivern i farratge. Indústria tèxtil cotonera a l’agregat de la Mambla, on hi ha també la colònia fabril, així com també la del Pelut. Té una certa importància la ramaderia (bestiar boví, porcí, oví). Àrea comercial de Vic.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Genís. L’antic castell d’Orís fou destruït durant les guerres carlines (1840), però encara conserva importants ruïnes i la planta romànica de l’església de Sant Pere d’Orís.
Els principals conreus de secà són els cereals i la vinya, seguits per l’olivera. El regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la font Bordonera, i es dedica principalment a prats per al bestiar. Té importància la ramaderia (vaquina, per a aprofitament de la llet). Explotació forestal (pinassa, pi roig, pi negre); hi ha serradores. Indústria hotelera. Subàrea comercial de la Seu d’Urgell, dependent de Lleida. És el centre de la Ribera d’Organyà.
La vila és a la dreta del Segre. Celebra tradicionalment mercat i fires de bestiar. A l’església de Santa Maria s’hi establi el priorat d’Organyà. Al segle XV figura com a quarter d’Organyà del comtat de Castellbó. A la rectoria d’Organyà fou trobat el manuscrit de les anomenades Homilies d’Organyà.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,55 km2, 98 m alt, 364 hab (2017)
Està situat entre el Manol i el seu afluent la riera d’Àlguema, límit meridional del terme, al sud-oest de Figueres. Hi ha boscs de pins i alzines i matollar.
L’agricultura és gairebé tota de secà i els principals conreus són els cereals (blat i ordi principalment), el blat de moro, la vinya i el farratge; el regadiu és minso. La ramaderia (boví, porcí i oví) complementa l’economia. Forma part de l’àrea comercial de Figueres.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’origen romànic i totalment reformada a començaments del segle XVIII. L’antic hospital, amb una capella dedicada a santa Caterina, ha estat convertit modernament en casa rectoral. El lloc, esmentat ja el 1019, pertangué als comtes de Peralada.
El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Nicolau i de Pols, aquest amb l’antic monestir de Santa Maria de Pols.
Situat a la ribera del Sió, afluent del Segre, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la Segarra.
Situat als vessants del 
Situat als estreps de la 
Situat a la capçalera de la 
Situat a les ribes de la 
Situat a la dreta del 
Està situat entre 
Dades dels Països Catalans 