Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Omells de na Gaia, els (Urgell)

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 13,48 km2, 560 m alt, 135 hab (2017)

0urgellSituat al vessant nord-oest de la serra del Tallat, al sector migjornenc del plegament alpí de la Serralada Pre-litoral, al límit amb les comarques de les Garrigues i de la Conca de Barberà. Hi ha força bosc de pi blanc, que alterna amb els conreus.

Economia agrària de secà (oliveres, vinya, ametllers i cereals). Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví. Granges d’aviram i de conills. Hi havia hagut un molí fariner i un d’oli. Àrea comercial de Tàrrega, dependent de Lleida. La població, que assolí un màxim el 1910, va disminuint constantment. Les comunicacions són canalitzades cap a la Conca de Barberà.

El poble és a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del turó de Solans (634 m alt). Fou de la jurisdicció del monestir de Vallbona de les Monges.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Omellons, els (Garrigues)

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 11,06 km2, 385 m alt, 210 hab (2017)

0garriguesSituat entre el puig del Corb i els estreps septentrionals de la serra la Llena, al sector oligocènic de la Depressió Central, al límit amb l’Urgell. La terra està formada per argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases.

Economia agrària de secà (oliveres, ametllers, vinya, ordi i gira-sols). La terra es explotada directament pels propietaris. Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram i de conills. Cooperatives oleícola i vinícola. Molins d’oli. Àrea comercial de Lleida. La població tendeix a disminuir.

El poble és a la carretera de les Borges Blanques a l’Espluga de Francolí. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Fou de la jurisdicció del monestir d’Escaladei.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesMarxa de les cabanes de volta

Olvan (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 35,58 km2, 553 m alt, 844 hab (2017)

0berguedaSituat al baix Berguedà, s’estén a l’esquerra del Llobregat, entre aquest riu i el seu afluent, la riera de Pontarró, al sud-est de Berga. Una bona part del territori és improductiu o cobert de pinedes.

S’hi conreen de secà cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i porcina. La indústria tèxtil cotonera fou important fins al tancament, el 1991, de les empreses que s’hi dedicaven. Àrea comercial de Berga.

El poble és a l’esquerra de la riera dels Cabots. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Estació d’Olvan, els veïnats de les Ferreres d’Olvan i de Serra-seca, la parròquia de Sant Martí de Llavinera i l’antic monestir de Valldaura.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Oluges, les (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,95 km2, 528 m alt, 155 hab (2017)

mapa segarra(o les Oluges Altes i Baixes; ant: Oluja)  Situat a la capçalera del Sió, estès a banda i banda de la vall d’aquest riu, afluent del Segre; drenen també el terme, els seus afluents els torrents de Malacara i de Vergós, al nord-est de Cervera.

Els conreus de regadiu (hortalisses) s’estenen al llarg del riu, però hi preponderen els de secà (cereals, oliveres i vinya), que ocupen gairebé tot el terme. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Aviram. Àrea comercial de Cervera. Regressió demogràfica: el 1920 tenia 691 h.

El poble és esglaonat als vessants d’un turó, coronat pel castell d’Oluja. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Montfalcó Murallat i de Santa Fe de Segarra, el santuari de Gràcia, la quadra i antic lloc del Sant Sepulcre i l’antic hostal del Mas Suau.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Olot (Garrotxa)

Municipi i capital de la comarca de la Garrotxa (Catalunya): 29,03 km2, 443 m alt, 34.194 hab (2017)

0garrotxaSituat a la plana d’Olot, al peu dels volcans Montsacopa, la Garrinada i Montolivet, a les ribes del Fluvià, que drena el terme.

A causa de l’alta humitat climàtica s’obté (sense regar) blat de moro, el conreu de cereals més important, seguit del sègol i el blat; a més, s’hi conreen, en rotació, llegums (mongetes), naps i farratge (sobretot l’alfals, que substitueix el fajol). És important la ramaderia, principalment el bestiar boví i el porcí; es va incrementant la cria de vaques lleteres estabulades (és un centre receptor de llet, amb granges per a l’explotació del producte, que en part també s’exporta cap a Manlleu).

La indústria, que ocupa la major part de la població activa, és principalment tèxtil (ja documentada al segle XV). Destaquen també la metal·lúrgia i les indústries derivades de la fusta (torneries, serradores) i de les activitats primàries (farina, licors, xocolata, lleteries i, sobretot, conserves de carn de porc). És un dels centres més importants de la Península en la producció d’imatgeria religiosa. S’han de destacar, a més, la indústria paperera (capses de cartró, paper de fumar), d’adobs, química i de fabricació de materials per a la construcció (forns de calç, etc).

pobl_olotLa població, que manifestà una regressió al segle XIX, en què va començar amb 10.000 h i va arribar el 1900 a 7.938 h, durant el segle XX es va triplicar amb escreix, a un ritme progressivament accelerat de creixença, especialment en el decenni 1960-70. És centre de l’àrea comercial.

HISTÒRIA.- Han estat trobades restes de la cultura ibèrica, corresponents a petits poblats ibèrics que en època romana degueren concentrar-s’hi i conservar el nom de la tribu dels olossitani. A l’alta edat mitjana estigué sota el patronatge del monestir benedictí de Sant Aniol d’Aguges, que colonitzà el sector. L’any 1097 passà a la jurisdicció de l’abat de Ripoll, i el 1111 als comtes de Barcelona. Va ésser fortificada entrat ja el segle XIII, però fou destruïda al segle XV per dos terratrèmols (1427-28); gràcies a la protecció d’Alfons IV el Magnànim fou reedificada, i l’any 1434 ja tenia 400 cases i al segle XVI 1.000 focs.

olot1En la guerra de Successió els miquelets d’Olot excel·liren per la seva valentia fins al 1709, en què les tropes franceses ocuparen la ciutat. Reducte dels carlins durant molt de temps, en la tercera guerra Carlina hi instal·laren el seu centre d’operacions; el 26 d’agost de 1875 caigué en poder de les tropes governamentals, i així finalitzà la guerra carlina a Catalunya. El 1895 s’hi celebrà una assemblea convocada per la Unió Catalanista per discutir qüestions relacionades amb la implantació del règim propugnat per les Bases de Manresa. El 1907 li fou atorgat el títol de ciutat.

ART.- Enderrocada, la ciutat, quasi totalment pels terratrèmols del segle XV, és poc rica en edificis medievals; el més important dels conservats és l’església gòtica de l’antic convent del Carme, d’una sola nau i amb un interessant claustre renaixentista. Del segle XVII hi ha l’edifici de l’Hospital. Ja al segle XVIII cal esmentar l’església de Sant Esteve, que conserva la capella del Roser, amb un altar i un retaule barrocs, un Sant Crist i un Sant Marc d’Amadeu i un quadre del Greco, el Crist amb la creu a coll, al museu instal·lat a la sagristia. De la mateixa època és el santuari de la Mare de Déu del Tura, on hi ha obres d’Amadeu i la imatge romànica (segle XI o XII) de la patrona d’Olot.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCentre ExcursionistaUnió EsportivaRàdioTelevisió

Olost (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 29,37 km2, 572 m alt, 1.197 hab (2017)

0osonaSituat al Lluçanès, format per les valls de la riera Gavarresa i del Lluçanès, poc abans del seu aiguabarreig, és drenat també pel torrent de la Noguera, al nord-oest de Vic. El terreny és molt accidentat, i el sector forestal (pinedes) ocupà gairebé la mitat de la superfície.

La principal activitat és l’agricultura de secà; hi predominen els conreus de blat i de blat de moro. La ramaderia de bestiar oví, boví i porcí i la cuniculicultura han guanyat importància des dels anys vuitanta. S’hi fabriquen teixits de cotó. Àrea comercial de Vic.

El castell d’Olost, molt pròxim al poble, es dins el veí terme d’Oristà. L’església parroquial és dedicada a santa Maria (documentada ja el 908 i renovada totalment el segle XVIII).

El municipi comprèn un gran nombre de masies, algunes de tradició mil·lenària, el poble de Santa Creu de Joglars i el raval d’Olost.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub Excursionista Via Fora

Olivella (Garraf)

Municipi del Garraf (Catalunya): 38,75 km2, 211 m alt, 3.655 hab (2017)

0garrafSituat als contraforts del massís de Garraf, al nord de Sitges, al límit amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès, drenat per les rieres de Ribes i de Jafra. La major part del terme és ocupat per pastures i pel bosc.

L’economia és basada en l’agricultura de secà i en la silvicultura. Els principals conreus són la vinya i els cereals. Hi ha una petita indústria de la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és dalt d’un turó, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu (construïda el segle XV i refeta el XVII), prop de les restes de l’antic castell d’Olivella i les d’una església romànica, esmentat ja a mitjan segle X.

El municipi comprèn a més el poble de Jafra i la masia de Can Grau (segle XVI, actualment és una escola de natura).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Olius (Solsonès)

Municipi del Solsonès (Catalunya): 54,84 km2, 742 m alt, 931 hab (2017)

0solsonesSituat a la riba dreta del Cardener, afluent del Llobregat, al nord-est de Solsona. Hi ha bosc de pins.

Una tercera part del terme és conreada, i una bona part de la resta, aprofitat per a pasturatges d’ovelles i vaques. Conreus de secà (cereals), ramaderia (bovina, porcina). La indústria és força diversificada: de la construcció, tèxtils, de pinsos compostos, entre d’altres. Pren importància la funció residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a la dreta del Cardener, l’església parroquial de Sant Esteve és un notable edifici romànic; el castell d’Olius és esmentat el segle X.

El municipi comprèn, a més, el notable molí dels Cups (bastit en 1218-21), els pobles de Brics i Castellvell, la masia de la Torregassa, l’antiga església i terme de Sant Just de Joval, les masies i esglésies del Vilaró i Sussiats, el molí de la Farga, l’església de Sant Miquel del Camp i els enclavaments de Peret i Miravelles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Oliola (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 86,28 km2, 452 m alt, 211 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, a l’esquerra del Llobregós, afluent del Segre, al límit amb l’Urgell i la Segarra.

L’economia és típicament cerealística de secà; el conreu més important, després de l’ordi i el blat, és la vinya. Complementen l’economia les granges de bestiar porcí i el bestiar oví. Àrea comercial de Ponts. Disminueix demogràficament: 923 hab el 1900, 528 hab el 1960 i 265 el 1981.

L’església parroquial del poble és dedicada a sant Tirs.

El municipi comprèn, a més, l’antic Terme de Ponts (que comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos, Gratallops, Masbrú, Masdentorres i Meravella), el poble de Coscó, l’antic poble i actual masia de Castellblanc i els antics llocs de Canosa, Claret, Renant i Arguells.

Enllaços web:  Ajuntament Estadístiques

Oliana (Alt Urgell)

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 32,37 km2, 469 m alt, 1.826 hab (2017)

0alt_urgellSituat al peu de la serra d’Oliana, s’estén a l’esquerra del Segre, quan el riu comença a eixamplar la seva vall, a la sortida de les serres pre-pirinenques, al sector meridional de la comarca. És el centre de la ribera d’Oliana i Peramola, eixamplament de la vall del Segre que comprèn les terres entre el grau d’Oliana i la ribera de Bassella.

Gràcies a les sèquies derivades del Segre i de la riera d’Oliana, que col·labora al regatge de l’horta d’Oliana, és possible l’agricultura de regadiu, que es destina sobretot als conreus d’horta i a prats (per al bestiar boví). Conreus mediterranis de secà. Ramaderia bovina (per a aprofitament de la llet), porcina i ovina. Destaca la indústria derivada de la fusta (serradores). Incipient indústria hotelera. Central elèctrica a l’embassament d’Oliana. Àrea comercial de Ponts. El principal augment demogràfic, experimentat durant el segle XX fou entre el 1940 i el 1950.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu. El 1690 s’hi establí un dels primers col·legis escolapis dels Països Catalans.

El municipi comprèn, a més, el poble de les Anoves i la caseria del Castell d’Oliana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques