Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Pallaresos, els (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 5,13 km2, 120 m alt, 4.635 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de Tarragona, a l’esquerra del Francolí, accidentat al sector oriental per una sèrie de tossals paral·lels al riu. Gairebé la meitat del terme és inculta, on predomina la garriga, els pasturatges i els boscs de pins.

Els conreus són de secà, amb predomini d’avellaners, cereals, vinya i oliveres. Indústria química. Urbanitzacions amb funcions de segona residència.

El poble és damunt un petit tossal. L’església parroquial de Sant Salvador depengué fins al 1751 de la seu de Tarragona. El lloc era considerat un raval de la ciutat i formava part del seu territori general conegut per les Faldes de Tarragona. Al límit amb la ciutat hi ha el barri de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 14,93 km2, 130 m alt, 14.626 hab (2017)

0valles_occidentalSituat al límit amb el Vallès Oriental, està drenat per la riera de Caldes, afluent del Besòs.

Vora la riera hi ha conreus d’horta, si bé la principal activitat econòmica del municipi és la indústria, que s’hi troba molt diversificada: indústria tèxtil, química, de plàstics, etc. Des del 1920 és lloc d’estiueig, si bé aquesta funció ha anat perdent importància a causa de la pressió que exerceix la indústria. La població ha experimentat un augment demogràfic al llarg del segle XX, multiplicant-se per deu des del 1900. Àrea comercial de Sabadell.

El centre administratiu del municipi és el poble de Plegamans (dit també Palau de Plegamans).

El terme comprèn també el poble de Palau-solità, l’ermita de Santa Magdalena, on hi hagué la comanda templera de Palau del Vallès, el menhir dit de la Pedra Llarga i diverses i antigues masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau-saverdera (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,45 km2, 78 m alt, 1.456 hab (2017)

0alt_empordaSituat als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes (el cim on s’aixeca el castell de Sant Salvador de Verdera), que accidenta el sector oriental del terme. El sector pla, al peu d’aquesta serra, arriba fins a la zona pantanosa dels estanys de Castelló, al grau de la Muga. Diversos barrancs drenen el terme. El sector muntanyós és cobert en part d’alzines sureres.

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de vinya i intercalacions d’oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Avicultura. Cooperativa agrícola. Explotació de pedreres de quars. Àrea comercial de Figueres.

El poble és dominat per l’antic castell de Sant Salvador de Verdera; l’església parroquial de Sant Joan és d’origen romànic. De l’antic castell de Palau-saverdera resten dues torres de planta circular.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de les Torroelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau-sator (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,39 km2, 20 m alt, 285 hab (2017)

0baix_empordaSituat en un territori pla, al centre de la comarca, a la dreta del Daró, prop de la costa. És drenat per la riera Grossa i accidentat al sud per les Gavarres.

Conreus de regadiu gràcies a diverses sèquies i pous: cereals, hortalisses i farratges; i també de secà: cereals, vinya i olivera. El bestiar boví, porcí i l’aviram hi tenen importància. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble estigué emmurallat i conserva el notable portal gòtic dit la Torre de les Hores, així com restes de muralles i defenses; l’església parroquial romànica de Sant Pere (segles XII-XIII) era l’església de l’antic castell de Palau-sator.

El terme comprèn, a més, els pobles de Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada i el veïnat de Pantaleu. Hi ha vestigis arqueològics i d’època romana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,44 km2, 86 m alt, 96 hab (2017)

0alt_emporda(o Palau Sardiaca)  Situat a la plana empordanesa, a l’esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, i al sud de Figueres. Una petita part del territori és boscada (pins i, vora el Fluvià, arbres de ribera).

L’agricultura n’és la base econòmica: cereals (blat i ordi), blat de moro, farratge, a més de vinya i d’olivera. Complementa l’agricultura la ramaderia de bestiar porcí i boví sobretot, i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis principals són el poble de Santa Eulàlia de Palau, cap administratiu, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. Pertanyia a la canònica de la seu de Girona. El 1698 era lloc reial de la batllia de Siurana.

El municipi comprèn també el veïnat d’Estanyet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palau d’Anglesola, el (Pla d’Urgell)

9 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 12,27 km2, 250 m alt, 2.183 hab (2017)

0pla_urgellSituat a la pla d’Urgell, a l’esquerra del Corb, afluent del Segre, a la zona de regatge del canal d’Urgell, al nord de Mollerussa. Amb prou feines té accidents orogràfics i la totalitat de la seva superfície és plana.

La base de l’economia és l’agricultura de regadiu: cereals, fruiters i productes d’horta. Ramaderia (bovins, ovins, porcins). Indústria alimentària, amb la Cooperativa Agrícola del Camp, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, i tèxtil. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, erigida el 1802, d’estil barroc i amb una portada curiosa.

Al terme hi ha l’ermita de Santa Llúcia, on hi ha la tomba de mossèn Ignasi Carbó i Florensa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Arnau Berenguer

Palamós (Baix Empordà)

70 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 13,98 km2, 12 m alt, 17.910 hab (2019)

0baix_emporda

Situat a la fossa tectònica de Palafrugell, on el massís de Begur s’acaba en el cap Gros, al sud-est de la Bisbal d’Empordà; el terme s’estén des del municipi de Mont-ras fins a la badia de Palamós, amb tot un seguit de cales que van des del cap de Planes (davant les illes Formigues) fins al terme municipal de Calonge, al sud.

ECONOMIA: Comptà amb un dels principals ports de pesca del litoral català (port de Palamós), amb prop d’un 5% del total de les captures de Catalunya. El sector secundari, malgrat la puixança del sector turístic, continua essent una de les principals activitats econòmiques; indústria de la construcció (beneficiada pel turisme), química, dels plàstics i metal·lúrgica. La tradicional indústria surera ha sofert una profunda regressió d’ençà la crisi del sector. Completa l’activitat econòmica el sector turístic i els serveis, amb una important indústria hotelera i nombrosos apartaments; l’afluència de turistes a l’estiu triplica el nombre d’habitants, que arriben prop dels 50.000; els principals nuclis turístics, a més de la població, són la cala Margarida, la Fosca i s’Alguer, amb la platja de Castell. Àrea comercial de Girona.

pobl_palamos

POBLACIÓ: Els principals augments de població al llarg del segle XX foren, en primer lloc al decenni del 1900, i d’ençà del 1950, quan es començà a desenvolupar el sector turístic (cal tenir present que el 1950 s’incorporà al municipi l’actual barri de Sant Joan de Palamós.

LA VILA: És formada al voltant del nucli antic, damunt el promontori del Pedró; l’església parroquial de Santa Maria, gòtica, fou iniciada el 1371 com a sufragània de Santa Eugènia de Vila-romà. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Figuerar, la caseria de Vila-romà i el santuari de Bell-lloc.

palamos

HISTÒRIA: Pere II el Gran, el 1277, comprà al bisbat de Girona l’antic castell de Sant Esteve de Mar i el seu terme, on hi havia el territori que avui ocupa Palamós, per tal de posseir-ne el port natural. Dos anys després atorgà una carta de població als qui s’hi havien establert i als qui més endavant s’hi establissin, confirmada el 1293 per Jaume II el Just. Del port de Palamós sortí el 1299 el rei Jaume II cap a l’illa de Sicília. Pere III el Cerimoniós hi reformà el govern municipal (1358). Els anys 1483, 1484 i 1486 obtingué llicència per encunyar menuts, i el 1492 passà amb el títol de comtat de Palamós a poder de Galceran de Requesens. El 1526 hi desembarcà presoner el rei de França Francesc I, i el 1536 l’emperador Carles I. Fou saquejada pel pirata Barba-rossa el 1543; caigué en poder dels francesos el 1694, i l’any 1742 fou bombardejada per una esquadra anglesa. En la guerra del Francès se n’apoderaren els francesos (1809) i la saquejaren, però al setembre de 1810 fou recobrada pel coronel Aldea; això, no obstant, els exèrcits napoleònics la recuperaren i l’ocuparen fins a la retirada de Catalunya.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cambra de Comerç – Ràdio – Club de Futbol

Palafrugell (Baix Empordà)

69 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 26,88 km2, 64 m alt, 22.725 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la fossa de Palafrugell, entre el massís de Begur i les Gavarres, al sud-est de la Bisbal d’Empordà, el terme s’estén des del municipi de Torrent d’Empordà fins al mar, on s’obren les cales de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell.

ECONOMIA – Agricultura de secà, amb conreus de cereals i farratges. La principal activitat econòmica, però, és la indústria; sobresurt la indústria surera. Són també importants la indústria de la construcció, la del metall, l’alimentària i la tèxtil. L’hotelera, a causa de l’afluència de turisme gràcies a l’atracció de les cales, ha aconseguit un notable desenvolupament. Hi ha, a més, diversos càmpings i gran nombre d’apartaments. És centre d’àrea comercial.

pobl_palafrugellPOBLACIÓ – El moviment demogràfic ha anat lligat, en part, al ritme de la indústria surera, puix que doblà la població des del final del segle XVIII fins al 1860, coincidint amb el desenvolupament d’aquesta indústria, i acusà un estancament la primera meitat del segle XX, a l’època de la crisi surera; a partir del 1950, gràcies principalment al nou recurs del turisme ha augmentat en més d’un 100% la població. Amb Sant Feliu de Guíxols, són els dos principals nuclis de població d’aquesta comarca, amb un increment d’habitants, no residents, a l’estiu.

palafrugell1LA VILA – És situada a la plana, a uns 3 km de la costa, amb la qual comunica per l’avinguda de la Mar; presenta un marcat aspecte urbà, a conseqüència de les seves funcions industrials i comercials; l’església parroquial de Sant Martí és gòtica, L’hospital municipal fou reedificat a la fi del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, el raval de Sant Ponç, els veïnats de la Barceloneta, el Bruguerol i Vila-seca, el poble de Llofriu i un bon nombre de masos.

HISTÒRIA – S’atribueix un origen romà a alguns dels pobles del districte municipal de Palafrugell. El seu nom s’esmenta ja en documents de l’any 991 (Palaz Frugello), si bé no queda fixat com a Palafrugell fins al 1336. La comtessa Ermessenda de Carcassona cedí la vila en feu a Bernard Tedmar, però el seu nét Ramon Berenguer I de Barcelona en va recobrar el senyoriu, el qual estigué sota el domini comtal barceloní fins al 1196, any en què Alfons I el Cast el llegà al Sant Sepulcre. Quan aquest orde s’extingí, al començament del segle XIV, fou cedit a la canongia de Santa Anna de Barcelona, que el posseí fins a l’extinció dels senyorius. El 1640, durant la guerra dels Segadors, fou saquejat per les tropes castellanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Cultura – Club Atlètic – Col·legi Vedruna – Agrupació Excursionista – Club Hoquei

Palafolls (Maresme)

17 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 16,56 km2, 16 m alt, 9.171 hab (2017)

0maresmeSituat a la dreta de la Tordera, que drena el terme juntament amb la riera de Palafolls, a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Selva, i separat de la costa pel municipi de Malgrat. És accidentat pels darrers contraforts orientals del massís del Montnegre. Gran part del territori és cobert de boscs (alzines, pins, faigs, castanyers).

Agricultura de secà i també de regadiu; els conreus principals són patates, mongetes, arbres fruiters i blat de moro. Indústria química, de la construcció, tallers mecànics i de la fusta. Lloc de segones residències, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Calella.

L’antic castell de Palafolls fou el centre de la baronia de Palafolls. El centre administratiu és el nucli de les Ferreries (dit també Palafolls).

El municipi comprèn, a més, el poble i parròquia de Sant Genís de Palafolls (antiga capital) i l’església de Sant Pere de Vivelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Pacs del Penedès (Alt Penedès)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,27 km2, 201 m alt, 902 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’esquerra del riu de Foix, que drena el terme, juntament amb la riera de Llitrà (dita també riera de Pacs), al nord-est de Vilafranca del Penedès (de la qual el separen els turons de Sant Pau), al centre de la comarca. Superfície molt plana.

Conreus de secà (cereals i, sobretot, vinya). Indústria vinícola (amb la presència de diversos cellers) i fabricació de materials per a la construcció. Granges avícoles. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població dispersa.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Genís, d’origen medieval, però bastida el segle XVII.

Dins el terme hi ha els veïnats de l’Agrícola, el Salinar i la Serra, i la urbanització Pacs Residencial.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques