Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 18,19 km2, 254 m alt, 749 hab (2017)
Situat als darrers contraforts del Montmell, a la riba dreta del Gaià, què és el límit oriental del terme, al nord-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà.
Agricultura de secà (vinya, cereals, oliveres, ametllers, garrofers i avellaners). La ramaderia porcina i les granges d’aviram són un element clau de l’activitat econòmica. Indústria de joguines, tèxtils i metal·lúrgica. Àrea comercial de Valls.
El poble aglutina tota la població del municipi; l’església parroquial de Sant Pere, és d’estil neoclàssic (mitjan segle XIX); antiga església romànica de Santa Maria (segles XII-XIII) i restes del portal medieval de Sant Pere.
Al terme hi ha els despoblats de Pedrós i les Cabeces.
Municipi i capital comarcal de la Vall d’Aran (Catalunya): 211,74 km2, 974 m alt, 5.512 hab (2017)
(aranès: Vielha) Situat al bell mig de la comarca, a la vall de la Garona i dels seus afluents, el riu Nere i el de Varradòs; així com la capçalera de la Noguera Ribagorçana, amb l’hospital de Sant Nicolau dels Pontells. El terme municipal fou ampliat el 1968 per l’annexió dels termes d’Escunyau, Gausac, Vilac, Arròs i Vila i Betlan, i se li donà el nom oficial de Vielha e Mijaran. Dins el terme municipal s’hi localitzen importants boscos d’avets, faig, pi roig, pi negre i pastures.
L’activitat agrícola es limita a farratges, prats de pastures, sègol i patates. Ramaderia de bestiar boví, oví i equí. De les tres fires ramaderes que s’hi celebraven al llarg de l’any, només se’n conserva una, la d’octubre. És un important centre turístic i d’esports d’hivern, gràcies al túnel de Viella. El 1947 s’inaugurà la central hidroelèctrica de Viella o Mijaran, aigües avall de la Garona. Capital d’una àrea comercial que comprèn tota la comarca. Població en ascens.
La vila és situada a banda i banda del riu Nere; el nucli antic, amb cases notables del segle XVII, és al voltant de les restes de l’antic castell de Viella, amb l’església parroquial de Sant Miquèu, romànica-gòtica, molt reformada al segle XVI i amb el campanar del segle XVIII.
Al nord de la vila, que era cap del terçó de Viella (i després del sesterçó de Viella o de Castièro), hi ha el santuari de Mijaran, on es reunien els consellers de la vall i juraven els càrrecs. Museu Etnològic d’Era Val d’Aran.
És format per un conjunt de pobles (amb esglésies romàniques de gran interès).
Municipi de la Selva (Catalunya): 48,05 km2, 93 m alt, 7.652 hab (2017)
Situat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.
Agricultura de secà (cereals i patates); hi predominen les explotacions agràries d’extensió petita o mitjana. Ramaderia ovina, porcina i, sobretot, bovina. Indústria alimentària (important la lletera), de la construcció i d’elaboració del suro. La proximitat de la Costa Brava ha afavorit el desenvolupament econòmic. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona.
La vila és a l’esquerra de la riera de Vidreres, afluent de la de Sils; l’església parroquial de Santa Maria (l’edifici actual és del segle XVIII) havia estat possessió del monestir de Breda. Fora vila hi ha les restes de l’antic castell de Vidreres o de Sant Iscle de Vidreres, centre de la batllia de Vidreres del vescomtat de Cabrera.
Municipi d’Osona (Catalunya): 34,39 km2, 982 m alt, 177 hab (2017)
Situat a l’alta vall del Ges (vall de Vidrà o el Vidranès), que travessa el terme de nord a sud, al nord de la comarca, al límit amb el Ripollès i la Garrotxa. Envoltada per una sèrie d’importants serralades i poblat en gran part de boscs de faigs, alguns sectors de pins i grans pasturatges, especialment al de Siuret.
Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina; avicultura. Explotació forestal. Ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Vic.
El poble és al peu del puig Castellar, centrat per l’església parroquial de Sant Hilari, consagrada el 960 i reconstruïda el 1775; al nord-est hi ha el barri de Creu de l’Arç i la important masia del Cavaller de Vidrà, barroca.
Municipi i capital comarcal d’Osona (Catalunya): 30,58 km2, 484 m alt, 43.964 hab (2017)
Situat al centre de la plana de Vic, sobre els rius Mèder i Gurri, afluents del Ter, que drenen el terme.
L’agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals (blat i moresc), patates i farratge; hi predominen les explotacions agràries petites. Hi és important la ramaderia bovina i porcina, i, en menor mesura, l’avicultura. L’activitat econòmica principal és la indústria; sobresurten el sector del tèxtil, l’adoberia (la primera de Catalunya), la metal·lúrgica, la de la construcció, la de derivats de la fusta (mobles, especialment), l’alimentària (embotits) i la fabricació de materials per a la construcció (vidres, rajoles, guix i ceràmica).
També és molt notable l’activitat comercial, tant en els mercats setmanals, que centralitzen el comerç de bona part de la Catalunya central i tenen una àmplia àrea d’influència (Osona, Garrotxa, Ripollès, Baixa Cerdanya), com en els fires de Tot Sants, Nadal, Quaresma i singularment el mercat del Ram. La ciutat organitza, des del 1989, el Mercat de la Música Viva.
Demogràficament, decreixé durant la segona meitat del segle XIX, però ha augmentat durant el segle XX, especialment a partir del 1950. Vic concentrava el 21% de la població comarcal l’any 1857, i el 26,3% el 1970. La recessió industrial l’afectà més que a la resta de la comarca, i així, la concentració ha baixat fins a 24,7% (1996).
D’antiga ascendència ibèrica, el desenvolupament urbanístic de la vila data del segle XVIII, quan, superades les muralles, començaren a construir-se els barris nous a l’oest i al sud del nucli antic, situat a l’entorn de la gran plaça del Mercadal. Compta amb Universitat privada, creada el 1997, que inclou els Estudis Universitaris, en funcionament des del 1977. Hospital comarcal. Seu episcopal.
HISTÒRIA.- D’origen molt antic, apareix primerament amb el nom d’Ausa, com a cap del poble iber dels ausetans. Després va ésser un municipi romà. A l’època visigòtica la seu episcopal va tenir importància, però sembla que la invasió musulmana va produir un extermini gairebé total de la població. Un cop repoblada pels comtes de Barcelona i restaurada la seu episcopal, durant diversos segles la ciutat es trobà dividida entre dues jurisdiccions, l’una eclesiàstica i l’altra laica, la qual cosa provocà nombrosos conflictes, aquesta situació es va mantenir fins al 1450. Vic va exercir també un paper molt important en les revoltes contra Joan II el Sense Fe, Felip IV i Felip V de Borbó. A partir de la segona meitat del segle XIX, tingué un creixement més lent que el d’altres ciutats de Catalunya, per raó de la poca intensitat del desenvolupament industrial.
ART.- Temple romà (segle III), molt restaurat. Catedral, fundada al segle XI i reconstruïda al segle XIX, en estil neoclàssic; del primitiu edifici romànic es conserven la cripta i el campanar (segle XI). L’interior és decorat amb murals de Josep Maria Sert i guarda un retaule de Pere Oller (1426); té un claustre gòtic (segle XIV). El Museu Episcopal té una importantíssima col·lecció d’art medieval català.
Municipi del Tarragonès (Catalunya): 18,04 km2, 102 m alt, 424 hab (2017)
Situat a l’esquerra del riu Gaià, al límit amb l’Alt Camp, de relleu moderadament accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri, travessat pels torrents de Serralta i Mas d’en Plana, al nord-est de Tarragona. El territori no conreat és ocupat per garriga i bosc.
Agricultura de secà (vinya -el conreu principal-, oliveres, garrofers, cereals i avellaners). Gràcies a la construcció d’urbanitzacions, s’ha convertit en un lloc d’estiueig i de segona residència. Àrea comercial de Tarragona.
La vila és en una elevació dominada per les restes de l’antic castell de Vespella, amb l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic.
El municipi comprèn, a més, els Masos de Vespella, que és el nucli més habitat i popular del municipi, amb cases pintades de colors vius i amb elements artístics pels seus carrers. També formen part del terme, la Coma i el castell de Sant Miquel (amb una capella romànica).
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,70 km2, 23 m alt, 1.159 hab (2017)
Situat a la riba esquerra del Ter, en un terreny pla.
Agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria agropecuària, de la fusta i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Girona.
La vila és prop de la riba del Ter; és conserven algunes notables torres i fragments de les muralles del seu recinte medieval; església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica. Hi són tradicionals les representacions de la Dansa de la Mort de Verges per la Setmana Santa.
El castell de Verges, esmentat el segle XII, passà el 1418 a formar el centre de la baronia de Verges, que el 1587 passà a la corona i esdevingué centre de la batllia de Verges. El 1694 les tropes franceses del mariscal Noailles derrotaren les del lloctinent de Catalunya marquès de Villena a la batalla de Verges o del Ter.
Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia ovina i porcina; aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una gran tradició de la indústria de la terrissa (càntirs i sellons negres). Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tàrrega.
La vila és a l’esquerra del Cercavins, presidida pel gran castell de Verdú, restaurat modernament i voltat de les muralles; de l’església parroquial de Santa Maria sobresurt la porta romànica, bastida en 1230-50 i que conserva interessants imatges i un gran retaule; el 1970 el poble obtingué un primer premi en embelliment.
El municipi comprèn també l’antic terme dels Emprius de Ciutadilla.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 25,05 km2, 28 m alt, 793 hab (2017)
Situat a la dreta del Fluvià, al sector de petits turons entre aquesta vall i la del Ter, al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Gran part del terme és ocupat per pins i matollar.
Agricultura de secà (cereals, blat de moro, llegums, farratge, i també resten sectors d’oliveres i vinya) i de regadiu (cereals i farratge), en expansió. Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Explotació de les arenes al·luvials del Fluvià per a materials per a la construcció. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Girona.
El poble és a la dreta de la riera de Caudet; església parroquial de Sant Miquel, gòtica; casal fortificat i casal dels Perramon.
Municipi i capital de la comarca del Baix Penedès (Catalunya): 36,80 km2, 49 m alt, 36.568 hab (2017)
Situat al litoral, accidentat a l’est pel massís de Garraf, drenat per la riera de la Bisbal (o riera del Vendrell), que desguassa a la mar, comprèn l’extrem sud de la comarca.
Hi predominen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers), que aprofiten aigües de deus. La propietat de la terra és repartida i predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia de llana i porcina. Activitats industrials molt diversificades: indústria alimentària, de materials per a la construcció, derivada de la fusta, paperera i tèxtil. Importants nuclis turístics (Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs). És centre d’àrea comercial. Notable augment demogràfic els darrers decennis. Nus de comunicacions entre Barcelona, Lleida, Tarragona i València.
La vila és a la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, es formà a l’entorn de l’església parroquial de Sant Salvador, reconstruïda al segle XVIII amb el magnífic campanar coronat pel popular penell dit l’Àngel; Casa Museu d’Àngel Guimerà; expansió urbanística a partir del segle XVIII iniciat pel primer raval, la França. El 1979 hi foren inhumades les despulles de Pau Casals, dutes de l’exili. Hi té una gran tradició l’activitat castellera (colla dels Nens del Vendrell).
El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Sant Vicenç de Calders, amb un important nus ferroviari.
Situat als darrers contraforts del Montmell, a la riba dreta del Gaià, què és el límit oriental del terme, al nord-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà.
Situat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la 
Situat a l’alta vall del 
Situat a l’esquerra del 
Situat a la riba esquerra del 
Situat a la vall mitjana del 
Situat a la dreta del 
Situat al litoral, accidentat a l’est pel 
Dades dels Països Catalans 