Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Veciana (Anoia)

18 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 38,90 km2, 564 m alt, 167 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb la Segarra, a l’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, al vessant de la serra de Rubió. Drenen el terme altres barrancs afluents de l’Anoia. El territori és cobert en una bona part de boscs de pins.

Agricultura de secà, amb predomini dels cereals (blat, principalment), seguits de llegums, vinya, farratges, patates i oliveres. L’activitat ramadera és força important: bestiar porcí i oví, aviram i conills. Mines de lignit. Àrea comercial d’Igualada. La població sofreix un agut procés de regressió i la corporació municipal es reuneix al poble de Segur.

El poble és al sector meridional del terme; església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic. L’antic castell de Veciana és esmentat ja el 1045.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Segur, Santa Maria del Camí i Castellnou del Camí, els llocs i antics llocs de Montfalcó el Gros, Durban, Miralles de Copons, Sant Puvim i la Rubiola, les caseries de Secanella i la Clau de Miralles, l’antic terme de la Calçada i l’antiga quadra de Balsareny de Segarra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vansa i Fórnols, la (Alt Urgell)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 106,08 km2, 989 m alt, 180 h (2017)

0alt_urgell(o la Vansa)  Situat al límit amb el Solsonès, comprèn la vall mitjana de la Vansa. És el resultat de la unió, el 1972, dels antics termes de la Vansa i Fórnols de Cadí.

L’agricultura és majoritàriament de secà: cereals, llegums, alfals i farratges, i una petita part de regadiu (prats, alfals, patates). Ramaderia (bestiar porcí, boví i, sobretot, oví).

El centre administratiu del municipi és el poble de Sorribes de la Vansa, format al voltant de l’església parroquial de Sant Martí de Lavansa, del qual depenen tots els pobles, llogarets i caseries del terme: Ossera, Sisquer, Padrinàs, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, la Barceloneta, Colldarnat i l’antic lloc de Sant Julià de Pera.

El 1130 Ermengol VI d’Urgell concedí l’honor de Lavansa a Galceran (II) de Pinós. La senyoria era al segle XIV del capítol d’Urgell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)

35 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 102,67 km2, 281 m alt, 6.294 hab (2017)

0baix_campSituat al litoral mediterrani, accidentat pels vessants de les serres del Coll de Balaguer i de Llaberia, on hi ha els Dedalts de Vandellòs, comprèn l’extrem sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

Agricultura de secà; el conreu més estès és el d’oliveres, seguit dels de garrofers, avellaners i vinya. Avicultura. Mines de plom i guixeres, sense explotar. Les activitats industrials es redueixen a una petita indústria alimentària derivada de l’agricultura i a la fabricació d’objectes d’artesania de margalló. Producció d’electricitat (centrals nuclears de Vandellòs). Àrea comercial de Reus. Població en ascens.

El cap del municipi és el poble de Vandellòs, però el principal nucli urbà és l’Hospitalet de l’Infant.

El municipi comprèn, a més, la caseria de l’Almadrava, els llocs i antics llocs de Fatxes, Castelló, Remullà, Masdevalentí, Masriudoms, Gavadà (on es conserven pintures rupestres) i Masdemboquera, el castell del Coll de Balaguer i la masia de Genessies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Valls de Valira, les (Alt Urgell)

52 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 171,25 km2, 740 m alt, 808 hab (2017)

0alt_urgellS’estén a la vall de la Valira. La part més oriental del terme és regada per barrancs afluents directes del Segre. A excepció dels reduïts espais immediats al curs de la Valira, el terme és molt muntanyós. La zona alta de ponent té boscs de pins i en la resta del terme hom troba roures i alzines.

Prop dels cursos fluvials i dels caserius hi ha prats i pastures que faciliten l’explotació del bestiar boví, què és l’activitat econòmica més important. En terres de regadiu hom conrea blat, patates, hortalisses i arbres fruiters. Al secà, les patates i els cereals remunten els vessants de les muntanyes.

L’any 1970 foren annexats els antics termes d’Anserall, Ars, Civís, Arcavell i Bescaran i el nou municipi rebé oficialment el nom actual. A uns 300 m al nord d’Anserall hi ha l’església romànica de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que serveix d’església parroquial del poble.

Dins el terme municipal hi ha, a més, el poble de Calbinyà, els llogarets de Morters, Llirt, Estelareny i Sant Andreu de Calbinyà, i les masies i antics termes de Feners i Cortingles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Valls (Alt Camp)

232 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Camp (Catalunya): 55,28 km2, 215 m alt, 24.112 hab (2017)

0alt_camp

Al límit amb la Conca de Barberà, drenat pel Francolí i el seu afluent, la riera de Fontscaldes, accidentat al nord-oest per la serra de Miramar.

Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de la vinya, cereals, ametllers i avellaners (secà), i els de cereals, avellaners i hortalisses (regadiu). La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites. Tradició industrial: ja al segle XIII era un centre de fabricació de teixits de llana; actualment hi ha indústria tèxtil (llana, cotó i gèneres de punt), sidero-metal·lúrgica, mecànica, blanqueries, fàbriques de cartró i de calçats, i indústria derivada de l’agricultura (vi, cereals, pinsos). Cria de bestiar. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80. És centre d’àrea comercial.

La ciutat conserva en la part antiga, de carrers estrets i torts, els trets medievals. El nucli urbà començà a desenvolupar-se al segle XII, al cim d’un petit turó situat entre els torrents del Catllar (sud) i de la Xamora (nord); durant l’edat mitjana foren construïts tres recintes emmurallats successius. L’expansió urbanística més important s’ha registrat, però, a partir de la segona meitat del segle XX. L’església arxiprestal de Sant Joan Baptista és gòtica-tardana, amb façana renaixentista. A la capella del Roser hi ha un mosaic amb escenes de la batalla de Lepant. Altres edificis religiosos són el santuari del Lledó i els convents de Sant Francesc (avui hospital) i del Carme.

El Teatre Principal és neoclàssic. La ciutat és el bressol i un dels centres castellers més importants del Principat i a la plaça de la Font de la Manxa hi ha una escultura dedicada als Xiquets de Valls. La Casa Municipal de Cultura alberga l’interessant Museu de la ciutat. Lloc d’origen de la calçotada, que cada any porta a la ciutat milers de persones per tal de degustar-los i celebrà una multitudinària festa anual el darrer diumenge de gener (la Gran Festa de la Calçotada). Tots els anys acabats en 1 celebra les Decennals de la Candela, unes grans festes en honor de la seva patrona. Té un important teixit associatiu format per entitats culturals, musicals, esportives i socials

El terme comprèn, a més de la ciutat, els pobles de Fontscaldes (amb restes ibèriques), Masmolets i Picamoixons i el centre d’estiueig del Bosc de Valls.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Bàsquet – Pius Hospital

Vallromanes (Vallès Oriental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,65 km2, 153 m alt, 2.514 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, drenat per la capçalera de la riera de Vallromanes (afluent, per l’esquerra, de la riera de Mogent), i és drenat també per la riera d’Ardenya, al sud de la comarca, al límit amb el Maresme. El territori és muntanyós, ocupat en una bona part per matollar i bosc de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, fruiters, farratges, llegums i vinya). Ramaderia bovina i ovina. És important la funció de zona de segones residències i estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la vora de la riera de Vallromanes; església parroquial de Sant Vicenç. torre Tavernera, notable masia fortificada. El lloc pertangué al castell de Sant Miquel de Montornès, les ruïnes del qual s’enlairen al límit amb el terme de Montornès del Vallès, municipi del qual formà part fins al 1940.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallmoll (Alt Camp)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 16,68 km2, 161 m alt, 1.702 hab (2017)

0alt_campAl sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès, a l’esquerra del Francolí.

Agricultura de secà (garrofers, avellaners, vinya i ametllers), avicultura i ramaderia porcina. Indústria de la fusta, de la construcció i tèxtil. Segones residències. Àrea comercial de Valls.

Ruïnes de l’antic castell de Vallmoll, portal medieval de la Creu, poblat ibèric dels Garràfols (segles IV i II aC). Església de Santa Maria (entre barroc i neoclàssic, construïda entre els anys 1772 i 1776), amb un important retaule de Jaume Huguet (1447-50). Ermita de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI. Esmentat a la carta de població d’Espinavessa del 1155.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vall-llobrega (Baix Empordà)

4 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 5,45 km2, 49 m alt, 924 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la vall de la riera de Vall-llobrega, afluent de la d’Aubí, als contraforts més orientals del massís de les Gavarres. El sector nord-occidental és muntanyós i cobert en bona part de boscs de pins i alzines sureres.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Hi ha una certa activitat turística gràcies a la proximitat de la Costa Brava, i especialment de la vila de Palamós. Àrea comercial de Girona.

El poble, dit el barri de l’Església, és a la dreta de la riera de Vall-llobrega; església parroquial de Sant Mateu.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Robau, la Roca de Grià i el raval del Dalt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallirana (Baix Llobregat)

12 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 23,88 km2, 177 m alt, 14.784 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf i accidentat al sector del massís de Garraf de les serres d’Ordal. Comprèn tota la vall de la riera de Vallirana, afluent de capçalera de la riera de Cervelló, que neix al puig Bernat i s’uneix a l’anterior a la Llibra. Una gran part del territori, molt muntanyós, és ocupat per bosc de pi blanc.

Agricultura de secà (cereals i oliveres). Avicultura. Pedreres de calcària. Indústria tèxtil, alimentària (xocolata Ollé) i de fabricació de ciment (Pòrtland), i els sectors metal·lúrgics, de la fusta, químic i de la construcció. La proximitat de la ciutat de Barcelona i el paisatge han afavorit la funció d’estiueig i convertit en un centre de segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble s’allargassa a l’esquerra de la riera de Vallirana, tot seguint la carretera de Barcelona a Tarragona pel massís de l’Ordal, gairebé unit al nucli de Cervelló pels barris de la Llibra i de les Casetes; l’església parroquial de Sant Mateu ha estat tradicionalment sufragània de la de Cervelló.

Dins el terme hi ha la gran masia d’Ardenya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallgorguina (Vallès Oriental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 22,13 km2, 222 m alt, 2.789 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants de les serres del Montnegre i del Corredor, que accidenta el terme, al límit amb el Maresme.

Hi predomina l’agricultura de secà, i els conreus més estesos són els de cereals, vinya i farratge. Ramaderia bovina i granges avícoles. Hi ha dos polígons industrials. Nucli d’estiueig i de segona residència, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers. Població en ascens.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu (mitjan segle XIX). Dolmen de la Pedra Gentil, construcció megalítica, i restes ibèriques al jaciment de Puig Castell.

Al terme també hi ha el lloc de Santa Eulàlia de Tapioles, on hi ha l’església amb un absis del segle XII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques