Arxiu d'etiquetes: viles

Masquefa (Anoia)

8 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,06 km2, 257 m alt, 8.386 hab (2016)

0anoiaSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Baix Llobregat, dominat pels alts de Masquefa, al sud-est d’Igualada. Hi abunden els boscos de pi roig i alzines.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, especialment la vinya; a més, produeix cereals d’hivern i també olives. Ramaderia de bestiar boví i oví, Cuniculicultura. Té importància l’activitat industrial (metal·lúrgica, tèxtil, vinícola, etc). També és un centre d’estiueig, amb algunes urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement els darrers decennis.

La vila, antic poble camí, és situada a la vora de la riera de Masquefa i dominada per l’església parroquial de Sant Pere. No hi ha vestigis de l’antic castell de Masquefa.

El terme comprèn part del poble de la Beguda Alta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Martorelles (Vallès Oriental)

6 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 3,61 km², 96 m alt, 4.725 h (2016)

0valles_oriental(o Martorelles de Baix)  Situat al sud de la comarca, a l’esquerra del Besòs, enfront de Mollet del Vallès, amb el qual forma un continu urbà; accidentat pels contraforts de la Serralada Litoral.

L’agricultura, base econòmica tradicional del terme, ha estat substituïda a causa del desenvolupament industrial, especialment del sector metal·lúrgic, i també d’electrònica i de química. El polígon industrial s’estén a la part més baixa del terme, prop del Besòs, tanmateix, la manca d’obres d’infraestructura bàsiques en dificulten la comunicació. La població s’ha quintuplicat d’ençà el 1950 i el creixement fou espectacularment significatiu a partir del 1960, quan començà a integrar-se a l’aglomeració urbana de Mollet. El sector muntanyós del terme ha esdevingut zona residencial, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila és a la dreta de la riera de les Canals, prolongada pel barri de Martorelles del Mig. El 1927 se li segregà el sector de Santa Maria de Martorelles com a terme independent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Pessebre Vivent

Manlleu (Osona)

49 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,23 km2, 461 m alt, 20.104 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, a la vora del Ter, poc abans de la confluència amb el Gurri, al peu de Collsacabra.

Conreus de secà: blat de moro, farratges, patates i blat. Té importància la ramaderia, sobretot el bestiar boví i el porcí; també hi ha avicultura. La principal riquesa és la indústria, força diversificada, principalment la tèxtil i la metal·lúrgica, així com també l’alimentària, la química i la de la fusta. Hi té lloc la fira de Reis, ramadera i agropecuària. Àrea comercial de Vic. La població ha experimentat un notable creixement, sobretot en el període 1950-80.

La vila és situada a l’esquerra del Ter, al sector meridional del terme; al nucli antic, anomenat Dalt Vila, destaca l’església arxiprestal de Santa Maria, amb elements romànics i gòtics, que aviat esdevingué priorat de Manlleu; i a Baix Vila, la plaça major, porxada, i diversos edificis modernistes. A tocar del nucli urbà hi ha un pont gòtic (segle XIV) sobre el Ter i, molt a prop, restes d’un poblat ibèric. Les restes de l’antic castell de Manlleu (també anomenades el Castellot), bastit el segle XI, son prop de la vila. Units a la població hi ha els barris de Gràcia, l’Erm, la Salut i Vistalegre i el polígon industrial de la Coromina.

Dins el terme hi ha també algunes masies de gran valor arquitectònic, el poble de Vilamirosa, l’antiga parròquia de Vilacetrú, la quadra de Clavelles, l’antic terme de les Masies de Manlleu, la caseria del Poquí i la colònia tèxtil de can Remissa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – A.E.C. futbol

Malgrat de Mar (Maresme)

28 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,82 km2, 4 m alt, 18.295 hab (2016)

0maresmeSituat al límit amb la Selva, a la zona litoral del delta de la Tordera, al nord-est de Mataró. El relleu és parcialment accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral i està drenat per la Tordera i la riera de Palafolls. La costa és formada per extenses platges sorrenques. Al sector muntanyós, cobert de pins i alzines i d’unes grans extensions de garrigar, hom havia explotat unes mines de ferro.

L’agricultura de secà (vinya, cereals, mongetes, patates, faves, pèsols i arbres fruiters); conreus de regadiu a la plana, principalment hortalisses i verdures, que aprofita l’aigua de la Tordera i del subsòl. Instal·lació d’hivernacles per a productes que no són de temporada. Però els grans motors de l’economia local són la indústria, molt diversificada (química, metal·lúrgica, maquinària i tèxtil), i el turisme (importants establiments hotelers i residencials), que han estat les causes del gran creixement demogràfic del municipi. Àrea comercial de Calella.

pobl_malgratLa vila és a la costa, a l’esquerra de la riera de Palafolls, amb notables edificis modernistes i noucentistes; destaca també l’església parroquial de Sant Nicolau, de façana neoclàssica, consagrada el 1563 i ampliada a la fi del segle XVIII. La població sorgí al peu d’un torre de guaita (segle XIV) coneguda per castell de Malgrat.

Dins el terme hi ha diverses masies fortificades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut – Grup Excursionista

Maials (Segrià)

9 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 57,08 km2, 395 m alt, 950 hab (2016)

0segriaSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, en un altiplà, a la zona de contacte amb les Garrigues. Hi abunden els boscs d’alzines i pins.

L’economia es basa en l’agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i l’olivera, seguits pels ametllers. La ramaderia està formada per granges de porcs i aviram. La indústria és deriva de l’agricultura (molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, ha sofert una important davallada els darrers decennis.

A la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), amb campanar de dues plantes, façana barroca i interior d’estil neoclàssic de tres naus; també hi ha alguns vells edificis d’interès amb finestres gòtiques i portals bordonats i arcades en ogiva, i restes de la primitiva església parroquial, romànica de transició al gòtic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Colla Gegantera

Maçanet de la Selva (Selva)

11 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 45,58 km2, 100 m alt, 6.819 hab (2016)

0selva

(o Massanet)  Situat al límit amb el Maresme, entre les Guilleries i la serralada de Marina. Territori boscat i abundant en materials volcànics. S’hi fan molt els arbres de ribera.

Agricultura de secà (blat, llegums, farratge, arbres fruiters i vinya). La tradició ramadera és important (bestiar boví, oví i porcí) i també aviram. Indústria tèxtil (cotonera), metal·lúrgica, química i alimentària, la majoria en el polígon industrial de Puigtió. Explotació forestal de les suredes per a l’obtenció de suro. Pedreres. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona. La població, després de diverses oscil·lacions, ha augmentat notablement en els darrers anys.

La vila és prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà i l’entroncament ferroviari dit l’Empalme; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, d’origen romànic.

El municipi comprèn, també, el poble de Martorell de la Selva, diversos veïnats com el Pibeller, Oliva, la Serra, la Torre de Marata, Xarabau i Rovirola, l’antiga força de Cartellà, l’antic monestir de Valldemaria i l’hostal de cal Coix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Taller d’Història

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

23 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 67,91 km2, 370 m alt, 740 hab (2016)

0alt_empordaSituat al peu del roc de la Campana i del roc de Frausa, a la vall alta del riu d’Arnera, a la Garrotxa empordanesa. El nord del terme és accidentat, al límit amb el Vallespir.

Agricultura de secà, ramaderia (bestiar oví i boví) i producció d’electricitat. Explotació de pedreres i mines de talc. Hi era tradicional la fabricació de pipes. La població minva des de mitjan segle XIX.

A la vila, que conserva restes de l’antic castell de Maçanet, destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic. Al mig de la plaça Major hi ha l’anomenada “maça d’en Rotllan”, atribuïda a aquest heroi llegendari.

Dins el terme hi ha els pobles d’Oliveda, Tapis i els Vilars, el santuari de les Salines, així com diverses urbanitzacions amb funcions de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lloret de Mar (Selva)

42 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

0selva

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).

El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Llorenç del Penedès (Baix Penedès)

6 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 4,61 km2, 162 m alt, 2.323 hab (2016)

0baix_penedesSituat a la Depressió Prelitoral Catalana, al sud-est de la serra del Montmell, al nord del Vendrell.

Hi ha conreat més del 90% de l’àrea total; els conreus són de secà: vinya, cereals, oliveres, ametllers i arbres fruiters (que ha donat lloc a una cooperativa agrícola (1918) que produeix vi, cava i oli). Avicultura. Petites indústries, entre les quals cal destacar la tèxtil (gènere de punt i teixits), continuació de la indústria tradicional de brodats. Lloc d’estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població tendeix a augmentar.

La vila és a la vora de l’antic castell de Llorenç, molt restaurat. Església parroquial dedicada a sant Llorenç. El nucli més modern és anomenat les Cases Noves. Al segle XIX formà un municipi amb Lleger, amb el nom de Llorenç i Lleger.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Llívia (Baixa Cerdanya)

41 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,93 km2, 1.224 m alt, 1.467 hab (2016)

Enclavament d’administració espanyola dins l’Alta Cerdanya (a l’estat francès) a conseqüència del tractat dels Pirineus. Situat a la vall del Segre, al peu del puig de Llívia (1.353 m alt), és accidentat al nord per massís del Carlit.

Agricultura de secà (cereals, patates) i de regadiu -gràcies als regatges derivats del Segre-, que es destina sobretot a farratge, i una part al conreu de fruiters (pomes, peres). Hi té molta importància el bestiar porcí, oví i boví, el qual permet una indústria lletera (formatge i altres derivats) i és, a més, un centre receptor de llet. S’ha desenvolupat com a centre turístic i d’estiueig, amb algunes petites indústries. Àrea comercial de Puigcerdà.

La vila és al peu de les restes de l’antic castell de Llívia, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, gòtico-tardana del segle XVI, amb façana renaixentista i que guarda una imatge d’un Sant Crist del segle XIII. També hi destaca la Torre de Bernat de Sió, circular, dels segles XIV-XV, antiga casa de la vila i presó, i la farmàcia del segle XVII, la més antiga d’Europa. La uneix a Puigcerdà (des del pont de Llívia) una carretera internacional.

El terme comprèn, a més, els pobles de Cereja i Gorguja, la caseria de Gorguja Petita i l’església de Sant Llorenç de Prada.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume I